CERMI-CV exigeix una intel·ligència artificial sense discriminació i reclama a la Generalitat més control sobre els algorismes públics
El Comitè d’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI-CV) ha exigit que el desenvolupament de la intel·ligència artificial garanteixi l’accessibilitat, la igualtat d’oportunitats i la participació de les persones amb discapacitat per evitar formes de discriminació noves.
La reivindicació va centrar les Jornades Discapacitat Comunitat Valenciana, celebrades el 3 de novembre al saló d’actes de l’ONCE a València, amb representants institucionals, universitats, centres tecnològics i entitats del moviment associatiu de la discapacitat.
Sota el lema «Intel·ligència artificial, dades i drets de les persones amb discapacitat», CERMI-CV va presentar tres documents: un informe estratègic amb un full de ruta fins al 2030, una anàlisi institucional del Registre d’Algorismes de la Generalitat GVA ConfIA i el Decàleg DiscapacIA Comunitat Valenciana. Aquestes propostes traslladen a làmbit autonòmic lenfocament de drets i les 40 recomanacions de linforme DiscapacIA del CERMI Estatal.
L?obertura institucional va comptar amb Luis Vañó Gisbert, president de CERMI-CV, i Eduardo Pascual Martínez, secretari autonòmic d?Innovació de la Generalitat Valenciana.
Durant la inauguració, Luis Vañó va subratllar que «quan des del moviment social de la discapacitat mirem de cara a la intel·ligència artificial, des de l’experiència viva de més de mig milió de persones amb discapacitat i les seves famílies a la Comunitat Valenciana, som conscients que aquesta revolució digital conté, alhora, la major oportunitat d’autonomia personal i vida independent que hi hagi amb la nostra veu». «En el temps de la intel·ligència artificial, res sobre nosaltres i nosaltres no es pot dissenyar ni entrenar-se sense les nostres dades, sense la nostra accessibilitat universal i sense la nostra dignitat», va afirmar el president de CERMI-CV.
El secretari autonòmic d’Innovació, Eduardo Pascual, va destacar el potencial de la intel·ligència artificial per millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat, facilitar-ne la participació a la societat i generar noves oportunitats. Tot i això, va advertir que «una tecnologia pot ser molt avançada des del punt de vista tècnic; però, si genera noves barreres o deixa fora una part de la ciutadania, no estarem parlant de veritable progrés».
En aquest sentit, Pascual va defensar la necessitat de situar les persones al centre de la innovació i va posar en valor la col·laboració amb CERMI Comunitat Valenciana per avançar cap a una transformació digital més inclusiva. «Les millors polítiques públiques no es construeixen només des dels despatxos. Es construeixen escoltant, dialogant i treballant amb les organitzacions que representen i defensen els drets de les persones», va assenyalar.
Deu principis i un full de ruta fins al 2030
El Decàleg Discapacitat Comunitat Valenciana recull deu principis per orientar el disseny, la contractació, l’ús i la supervisió de la intel·ligència artificial des dels drets humans. Rebutja qualsevol reculada de drets, la discriminació i els sistemes que explotin vulnerabilitats. Exigeix accessibilitat des del disseny i la participació directa, reconeguda i remunerada de les persones amb discapacitat.
També reclama protegir les dades personals i de salut, garantir la revisió humana de les decisions automatitzades i oferir explicacions comprensibles i vies accessibles de reclamació i reparació. Fa especial atenció a dones, infància, gent gran, persones amb problemes de salut mental, grans necessitats de suport i població rural. Defensa mantenir l’atenció humana i les alternatives no digitals, així com una transició laboral amb formació, ajustaments raonables i sense discriminació.
El desè principi compromet CERMI-CV a aplicar aquests criteris a la seva activitat. L’informe estratègic Intel·ligència artificial, oportunitat i risc a l’àmbit de la discapacitat, que proposa set eixos d’actuació per al període 2026-2030. El qual els concreta en: participació institucional, accessibilitat, formació digital, ocupació sense discriminació, investigació i aliances valencianes, ús responsable de la IA a les entitats i seguiment dels seus efectes sobre els drets.
CERMI-CV assenyala deficiències al registre d’algorismes de la Generalitat
CERMI-CV va presentar un informe sobre GVA ConfIA, el Registre d’Algorismes de la Generalitat, que n’analitza l’accessibilitat, la transparència i la protecció de drets.
El 31 d’octubre del 2026, el registre incloïa 22 sistemes algorítmics. Sis declaraven utilitzar intel·ligència artificial, tres es classificaven d’alt risc -tots sanitaris, com BoneView- i cinc identificaven les persones amb discapacitat entre els col·lectius afectats, com ADA-BVD i ADA-EVE.
L’informe assenyala que 16 fitxes indicaven «Sense impugnació» i que 20 descrivien la supervisió humana únicament com a «Resultats revisats per personal empleat públic».
CERMI-CV valora el registre com un avenç en transparència, però demana aclarir les vies de reclamació, reforçar la supervisió humana i incloure informació sobre accessibilitat i possibles biaixos per discapacitat. També reclama facilitar aquesta informació en lectura fàcil i en formats accessibles.
A més, sol·licita convocar el Ple de l’Observatori de la Intel·ligència Artificial de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 85/2023, en què té una vocalia i que, segons l’entitat, encara no s’ha reunit.
Aquestes qüestions es van abordar a la taula sobre intel·ligència artificial d’alt risc, biaixos i drets fonamentals, moderada per Enrique Llin Ruiz, secretari general de CERMI-CV. Hi van participar Carmen Uriol Egido, secretària autonòmica de Transparència i Participació de la Conselleria de Serveis Socials i Justícia; Lourdes González Perea, responsable d’Accessibilitat Tecnològica de la Fundació ONCE, i Bárbara Congost Mirón, directora general de Persones amb Discapacitat de GVA.
Durant la seva intervenció, Uriol va destacar els avenços de la Generalitat en transparència algorísmica: «Hem anat a grans en el concepte d’oferir més atenció a la ciutadania en els algorismes de GVA ConfIA, unint-ho a l’accessibilitat algorísmica i amb una publicació total als sistemes algorísmics».
Per part seva, Bárbara Congost, directora general de Persones amb Discapacitat de la mateixa Conselleria, va plantejar un repte a Uriol i va explicar el projecte Lyra, destinat a compartir informació sociosanitària i agilitzar els procediments de valoració. «La Direcció General de Persones amb Discapacitat està treballant amb el projecte Lyra, que és un magatzem d’espai sociosanitari per compartir informació paral·lela per tal d’agilitzar la valoració del grau de discapacitat», va destacar.
Quaranta recomanacions per protegir els drets
La jornada va incorporar també la perspectiva estatal, a la sessió moderada per Luis Vañó, mitjançant l’informe DiscapacIA. Una intel·ligència artificial amb drets, que analitza deu àmbits de risc elevat, identifica nou deficiències en la protecció de les persones amb discapacitat davant dels sistemes d’intel·ligència artificial i en formula 40 recomanacions.
El document estableix sis grans àmbits dactuació: accessibilitat, no discriminació, supervisió i governança de les dades, avaluació dimpacte, transparència i justícia, i participació efectiva.
Virginia Carcedo Illera, secretària general de Fundació ONCE, vicepresidenta executiva d’Inserta Ocupació i membre de la Comissió de Transformació Digital i Intel·ligència Artificial del CERMI Estatal, i Pilar Villarino Villarino, directora executiva del CERMI Estatal, van abordar aquest marc de drets, fonamentat a la Convenció.
En la intervenció, Pilar Villarino va assenyalar: «La IA ha d’avançar amb els drets de les persones amb discapacitat. La tecnologia ha dadaptar-se a les persones, no les persones a la tecnologia. Res sobre les persones amb discapacitat sense les persones amb discapacitat, tampoc a la intel·ligència artificial. El progrés tecnològic només és veritable progrés si respecta els drets de totes les persones».
Investigació, innovació i participació de les persones amb discapacitat
La sessió sobre bretxa digital va reunir Chele Esteve (Càtedra DicaTIC-UPV), Javier Sánchez (IBV), Aurora López (FESORD CV), Elisa Vicedo (HELIX CV) i Lina Soler (COCEMFE CV).
La taula de joventut, moderada per Mª José Espinaco d’UVdiscapacitat, va comptar amb Santiago Asensio (Per Talent Digital), Sergio Mollá (Universitat de València) i Alina Smolina (JOVESORD CV). La taula sobre lideratge tecnològic de dones amb discapacitat va reunir Claudia Goyes (Human-Tech UPV), Marta Senent (Symplia-Adagio) i Virginia Francisco (HumanAI-UCM).
A més, Luis Vañó i Anna Ortiz van presentar tecnologies per a la vida independent: AccessRobots/ARI, AccessMeet, Segell A TECH, Casa Intel·ligent i GA11y, de Fundació ONCE; Intel·ligències Alternatives, d’APSA i CENID, i Adagio, desenvolupat amb Confederació ASPACE.
Les jornades van destacar que les persones amb discapacitat han de participar activament en el disseny, desenvolupament i avaluació de la intel·ligència artificial, no només com a usuàries, sinó també amb capacitat de decisió. La seva experiència és fonamental per identificar barreres, prevenir la discriminació i desenvolupar tecnologies accessibles que millorin la seva autonomia, la participació i garanteixin la igualtat d’oportunitats sociolaborals.
Dels principis a les polítiques públiques municipals
La cloenda de les jornades va comptar amb la intervenció de Javier Copoví, director general de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de València, que va presentar iniciatives municipals d’intel·ligència artificial i d’accessibilitat. Entre elles, va destacar solucions de mobilitat accessible, senyalització amb QR Inclusiu i Navi
Lens, els projectes “Més que unes Torres”, Vision Flow, i-Teams, 2SURF i ITI MIND, i eines de comunicació accessible com “Simplifica a llenguatge senzill”, els pictogrames de l’OTAC i SVISUAL.
Informació i Foto: CERMI CV