Investigadors de la UA se sumen a la lluita contra dues espècies exòtiques d’escarabat que envaeixen zones de l’àrea mediterrània
Des de 2011, experts en entomologia forestal vénen detectant els danys que provoquen dues espècies invasores d’escarabats -Xylosandrus compactus i Xylosandrus craussiusculus- en boscos i parcs naturals d’Itàlia i França. A la Península Ibèrica, en 2016, es van identificar per primera vegada atacs en uns garrofers a València dins de l’àrea residencial del Pla de les Clotxes, a Benifaió, i prop del Parc Natural Municipal del Tello (Llombai).
Aquests coleòpters perforen túnels en branques joves i troncs d’arbres hostes on cultiven fongs simbiòtics, coneguts com fongs de ambrosia, dels quals s’alimenten. Les plantes atacades mostren símptomes com marciment, mort d’ramillos, trencament de branques i decaïment generalitzat. A València tan sols s’ha registrat assecat de ramillos, la mort de branques i fins i tot de la totalitat del garrofer, encara que sense minvar la capacitat de rebrot.
Amb l’objecte de protegir més de 42.100 hectàrees de bosc de l’àrea mediterrània incloses en Xarxa Natura 2000, investigadors d’Espanya, Itàlia i França s’han unit en el projecte SAMFIX «Saving Mediterranean Forests from Invasions of Xylosandrus beetles and associated pathogenic fungi», cofinançat per la Comissió Europea mitjançant el programa LIFE.
Coordinat per l’entitat responsable del Parc Nacional del Circeo (Itàlia), zona infectada per aquestes espècies exòtiques, els set socis involucrats en el projecte pretenen establir protocols efectius de prevenció, alerta primerenca i resposta ràpida per eradicar o contenir les invasions actuals d’aquests escarabats , així com prevenir futures expansions. Aquests protocols es provaran en sis zones d’Europa localitzades a Itàlia, França i Espanya.
Segons explica el coordinador de l’equip espanyol i investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Diego Gallego, «el març de 2019 s’instal·laran xarxes de trampeig en espais naturals protegits dels tres països. En concret, a Espanya les col·locarem al Parc Natural Municipal del Tello (València) «. Aquestes trampes constituiran xarxes d’alerta davant de noves infestacions i serviran per desenvolupar protocols d’eradicació / contenció. «S’acompanyaran amb tasques de vigilància intensiva per part de personal dels parcs i de científics participants així com d’altres interessats», afegeix l’investigador de la UA.
En aquest sentit, un dels eixos del projecte SAMFIX és promoure accions de Ciència Ciutadana mitjançant la conscienciació i estímul de la participació de la població en els resultats de camp. De fet, s’han programat sessions formatives destinades a gestors d’Espais Naturals, agents mediambientals, inspectors fitosanitaris i propietaris de vivers, horts i centres de jardineria per al reconeixement de símptomes de Xylosandrus i ús de trampes de seguiment.
«A més de desenvolupar trampes i atraients per capturar les dues espècies i el disseny de xarxes de trampeig, estem treballant en una plataforma per a l’emmagatzematge i anàlisi de dades i una App per a Smartphone que puguin usar tant institucions responsables com a agents involucrats en les zones afectades» , apunta Diego Gallego.
Amb tot això, a més de protegir Hàbitats d’Interès Comunitari, assenyala Gallego, volem reduir en un 80% la població de les espècies invasores de Xylosandrus a les zones envaïdes i impedir l’expansió a altres àrees a partir del 2020.
socis projecte
Al costat del coordinador del SAMFIX, el Parc Nacional del Circeo d’Itàlia, i la Universitat d’Alacant, el projecte compta amb l’Institut Nacional per a la Recerca Agronòmica (INRA) de França i la ciutat de Antibes Juan-les-Pins, la Universitat de la Tuscia, la Direcció d’Ambient i Sistema Natural de la regió italiana del Lazio, i la consultora ambiental TERRASYSTEM SRL (Itàlia).
L’equip de treball de la Universitat d’Alacant, coordinat per Diego Gallego, el componen els investigadors del Departament d’Ecologia Susana Bautista i Andreu Bonet, i Estefanía Micó de l’Institut Universitari d’Investigació CIBIO, amb la col·laboració del Servei d’Ordenació i Gestió Forestal de la Generalitat Valenciana.
Referència: «First record of the Granulate Ambrosia Beetle, Xylosandrus crassiusculus (Coleoptera: Curculionidae, Scolytinae), in the Iberian Peninsula», Zootaxa (2017). https://doi.org/10.11646/zootaxa.4273.3.7
Informació i Foto: http://www.web.ua.es