Investigadors de la UA donen a conèixer el rèptil marí del Triàsic més complet i antic de la serralada Bètica
Els investigadors del Grup de Recerca PaleoIbèrica de la Universitat d’Alcalá (UAH, Madrid), de la Universitat d’Alacant (UA, Alacant), de la Universitat de Jaén (UJA, Jaén), de l’Institut Tecnològic del Marbre de Cehegín i del Museu Arqueològic de la mateixa localitat murciana, coordinats pels professors Fernando i Juan Alberto Pérez-Valera, tots dos del Departament de Ciències de Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant, han donat a conèixer a nivell internacional un estudi sobre el rèptil marí del Triàsic més complet i de més antiguitat del sud-est d’Espanya.
Les restes d’aquest rèptil es van trobar fa uns anys en un mur de la localitat de Cehegín (Múrcia), però gràcies als treballs de camp d’aquests investigadors s’ha localitzat l’aflorament de què procedeix i descrit detalladament l’exemplar. Tal com explica Fernando Pérez-Valera, l’animal faria poc més de 40 cm en total i apareix articulat amb els ossos en connexió anatòmica. “Tindria un aspecte semblant a un llangardaix actual, encara que en realitat no era un llangardaix, sinó que pertanyia a un llinatge de rèptils marins que es van adaptar al medi aquàtic de manera primerenca, justament en una època prèvia a l’aparició dels Dinosaures”, matisa l?investigador de la UA.
L’estudi, publicat a la prestigiosa revista especialitzada en paleontologia Lethaia, aporta dades inèdites i interessants sobre les connexions marines al Triàsic Mitjà, just a l’època on es comença a fragmentar el gran supercontinent Pangea.
Així, el rèptil trobat a Cehegín és comparable a algunes restes trobades a la Muntanya San Giorgio, als Alps suïssos, molt a prop de la frontera amb Itàlia, un fet que demostra, per primera vegada, una possible connexió entre les regions de centre- Europa i nord d’Itàlia (l’anomenada província Alpina) i el sud-est d’Iberia en aquesta època (Triàsic Mitjà), a través de passadissos marins, que van afavorir la distribució i dispersió dels organismes, com ara aquesta mena de rèptil.
“En concret –assenyala Pérez-Varela– es tracta d’un rèptil de l’ordre Eosauropterygia (Superordre Sauropterygia). Aquest descobriment representa el sauropterigi més complet trobat, fins ara, al Triàsic Mitjà (període comprès entre fa uns 247 i 237 milions d’anys) de la Serralada Bètica, i afegeix nova informació sobre la diversitat i distribució geogràfica d’aquests rèptils, revelant que era més gran del que es creia fins ara”.
Aquesta troballa casual es va produir el 2018, quan un veí de Cehegín ho va identificar en una gran pedra que formava part d’un mur antic al cas antic de la ciutat. Les restes es troben exposades al Museu Arqueològic de Cehegín, i poden ser visitades lliurement.
En breu, els investigadors donaran a conèixer el resultat de nous estudis relacionats amb aquest rèptil, com ara les característiques de medi marí on es trobava ia quina profunditat, a més de continuar desenvolupant altres línies de recerca per conèixer, entre altres qüestions, les condicions que han permès la conservació.
Informació i Foto: Universitat Alacant