Incliva identifica un marcador relacionat amb la deficient formació de nous vasos sanguinis que es produeix en l’àrea infartada del cor

Un treball de recerca, dirigit per Laura Piqueras, investigadora Miguel Servet de l’Institut de Recerca de l’Hospital Clínic (Incliva), en col·laboració amb el metge especialista Vicente Bodí, del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic de València, ha identificat un nou marcador relacionat amb la deficient formació de nous vasos sanguinis que es produeix en l’àrea infartada del cor després de l’infart agut de miocardi (IAM). Es tracta d’un marcador els nivells circulants en sang són marcadament més elevats en pacients amb IAM que en els subjectes sans.

L’estudi, que porta per títol ‘Dynamics and Implications of circulating anti-angiogenic VEGF-A165b isoform in patients with ST-elevation Myocardial Infarction’, ha estat publicat a la revista Scientific Reports. En aquesta investigació van participar un total de 50 pacients amb infart agut de miocardi i es van analitzar més de 100 mostres de sang. Paral·lelament, es van estudiar els efectes inhibitoris d’aquest factor VEGF-A165b en cultius de cèl·lules endotelials d’artèria coronària humana.

Encara que l’augment d’aquest marcador ja s’havia demostrat en altres patologies vasculars com la malaltia arterial perifèrica i el seu augment es relacionava amb una alteració en la formació de nous vasos sanguinis, aquesta nova investigació demostra per primera vegada el seu augment en persones que han patit un infart agut de miocardi. Segons han explicat els investigadors, aquest descobriment podria servir, en un futur, per a “dissenyar nous fàrmacs que bloquegin dit marcador i afavorir el desenvolupament de nous vasos sanguinis a nivell de miocardi i restaurar de forma més ràpida la reperfusió a la zona infartada”.

Noves eines que milloren el desenvolupament de vasos sanguinis

L’infart agut de miocardi és una de les majors causes de morbiditat en el món. D’aquí la importància de buscar nous marcadors relacionats amb les seves conseqüències per a minimitzar els danys cel·lulars miocàrdics provocats per aquest i instaurar els tractaments més adequats. Com ha destacat Laura Piqueras, “la recerca de noves dianes terapèutiques o eines que millorin el desenvolupament de vasos sanguinis nous en el teixit miocàrdic és essencial per a aquests pacients”. “En els últims anys, s’han desenvolupat diverses teràpies per tal d’augmentar la vascularització a la zona infartada, però els resultats en humans no han estat molt prometedors fins ara”, ha indicat.

L’angiogènesi, un procés fisiològic que consisteix en la formació de nous vasos sanguinis a partir dels ja existents, és un procés fonamental en la restauració de la vascularització i la recuperació de la funcionalitat després d’un infart agut de miocardi. També és important el descobriment dels inhibidors que, com el VEGF-A165b, interfereixen en la formació d’aquests vasos sanguinis pot tenir “un paper deleteri després d’un infart agut”.

La doctora Piqueras ressalta “el caràcter traslacional d’aquesta investigació i l’important que és la col·laboració estreta entre investigadors bàsics i clínics per a dur a terme una investigació d’excel·lència”. La següent fase de la investigació, a curt termini, és realitzar un estudi en un model animal d’infart per comprovar els efectes que produeix el bloqueig d’aquest marcador.

En aquest estudi, emmarcat dins d’un projecte d’excel·lència, han participat altres investigadors del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic, dels Departaments de Farmacologia i Anatomia de la Universitat de València i de Incliva, entre ells els becaris predoctorals Luisa Os i César Ríos així com els doctors Vicente Bodí, Julio Núñez, Francisco Javier Chorro, María Jesús Sanz i Amparo Ruiz.

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es