Incliva estudia el potencial de petites molècules d’ARN com a biomarcadors capaços d’anticipar qui va a patir osteoporosi i artrosi

Un estudi de l’Institut per a la Investigació de l’Hospital Clínic de València (Incliva), centre dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha analitzat el potencial com a biomarcadors d’osteoporosi i artrosi dels microARN, que són petites molècules d’àcid ribonucleic que permeten que les cèl·lules comprenguin la informació genètica que porta l’ADN.

Els resultats, donats a conèixer en la vigília del Dia Mundial de l’Osteoporosi que es commemora cada 20 d’octubre, apunten a l’miR-497 circulant com a biomarcador significatiu.

L’osteoporosi i l’artrosi són patologies d’inici tardà i, a causa de l’augment en l’esperança de vida, amb elevada prevalença, sobretot en el grup de dones postmenopàusiques a causa dels canvis en els nivells d’hormones que regulen el metabolisme ossi. Produeixen des de dolor fins deformitat òssia i fractures, i redueixen la qualitat de vida dels que les pateixen.

El seu origen pot ser degut tant a factors genètics com ambientals i d’estil de vida. S’estima que gairebé una de cada quatre dones majors de 50 anys pateix osteoporosi, mentre que la prevalença global d’artrosi és de l’47%.

L’objectiu de l’actual investigació, que parteix d’una altra de 2015, és buscar com anticipar qui va a tenir aquestes patologies a través de biomarcadors, substàncies que es poden quantificar en alguna mostra de l’organisme i que poden servir com a indicadors d’estat biològic de normalitat , de malaltia o de resposta a un tractament.

En l’estudi actual han participat 100 dones postmenopàusiques, dividides en grup control (sense patologia òssia), grup amb artrosi de maluc i grup amb fractura de maluc.

La troballa més important ha estat la identificació de l’miR-497 com un excel·lent discriminador de el grup d’artrosi de maluc davant el de dones sense patologia òssia i com un acceptable discriminador de el grup d’artrosi de maluc davant el de fractura. Es tracta d’una troballa prometedor que podria contribuir a el futur diagnòstic en etapes primerenques d’aquesta malaltia.

El treball s’ha presentat al 2021 World Congress on Osteoporosi, osteoarthritis and Musculoskeletal Diseases i acaba de publicar en obert en l’últim número de la revista Scientific Reports en un article titulat ‘Serum microRNAs in osteoporotic fracturi and osteoarthritis: a genetic and functional study ‘.

L’investigador principal és Miguel Ángel García Pérez, professor titular de Departament de Genètica de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València (UV) i coordinador de el Grup de Recerca en Genètica de l’Osteoporosi de Incliva, un dels objectius del principals és la recerca de biomarcadors genètics i sèrics, principalment en l’osteoporosi postmenopàusica.

La investigació explica així mateix amb la participació de Damián Mifsut, de la mateixa Grup de Recerca i cap de secció de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de València; Antonio Cano, cap de servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Clínic de València, i Clara Pertusa, investigadora predoctoral de el grup.

L’estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, Acció Estratègica en Salut (PI17 / 01875,) que inclou fons de la UE (EU Feder Program).

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: