Important victoria del Llevant davant el Betis al Ciutat de Valencia (4 a 0)

Llevant UD: Aitor Fernández; Coke, Vezo, Róber Pier, Toño; Vukcevic (Simon, 65 ‘), Campanya (Chema, 84’), Bardhi; Jason, Morales i Borja Mayoral (Dwamena, 76 ‘).

Real Betis: Pau López; Kaptoum, Bartra, Sidnei, Mandi, Junior Firpo; Emerson (Joaquim, 46 ‘), Guardado, Canals (Diego Laínez, 70’); Loren i Sergio León (Tello, 57 ‘).

Àrbitre: Àrbitre: Jaime Latre (Col·legi Aragonès). Va amonestar al llevantinista Vukcevic (27 ‘) i, per part del Betis, a Sidnei (26’), Mandi (60 ‘) i Kaptoum (75′).

Gols: 1-0, min. 8: Campanya. 2-0, min. 31: Loren (pp). 3-0, min. 56: Morales (p). 4-0, min. 80: Coke.

Nit màgica a Orriols. Però la màgia no va ser l’únic que va imperar al Ciutat de València. Coratge, responsabilitat, comunió de tots els jugadors amb els aficionats i, com no podia ser d’altra manera, bon futbol. El Llevant UD va aprendre la lliçó i va saltar a la gespa a desenvolupar un dels seus encontres més complets i seriosos dels últims temps, tant que els tres punts, amb justícia poètica i eixordadora, es van quedar a casa, la casa dels granotes. José Campanya per dues vegades (la segona ajudat per Loren), Morales i Coke van posar la rúbrica a un triomf de caire totalment coral. En aquest costat de la ciutat, en plena nit, va sortir un sol molt llevantinista. Després de la tempesta va arribar la calma. L’espurna de la vida. Lluitar, lluitar i guanyar.

Des del principi, des del xiulet inicial del col·legiat Jaime Latre, es va veure clarament un Llevant UD completament diferent al d’altres cites. En elles, el lliurament mai va ser negociable però quedava clar que calia tocar més tecles de les normals per tornar a treure cap i el que es va veure va ser un conjunt granota més temperat, amb un quall superior al d’anteriors compromisos, conscient que el seu sort depenia d’ell mateix i que comptava amb les armes suficients perquè els tres punts es quedessin a casa. El quadre de Paco López aviat va posar el maó de la seva victòria en forma de rosca estel·lar de Jason i una bona volea al segon pal de Campanya que va fer tremolar els fonaments d’Orriols. La tempesta de sorra que no deixava veure la carretera aviat es va convertir en un vidre nítid que augurava que sí que es podia i que només calia temperar els nervis i reduir errors per somiar amb el triomf.

Amb aquest ordre i sense renunciar a la seva incorregible vocació ofensiva, el Llevant seguia empenyent i, passada la mitja hora, Campanya va plantar esfèric al costat del banderí esquerre del Gol Orriols. El ’24’ va servir molt tancat cap al primer pal, on Loren va intentar aclarir cap enrere amb la mala fortuna per al Betis, i la justícia buscada i merescuda pels blaugranes, que va colpejar en el cos de Pau López per introduir-se per segona vegada a la porteria verdiblanca. Un gol d’importància olímpica per a les aspiracions del conjunt del Ciutat de València i també de la seva afició, que feia temps no veia guanyar als seus. Morales, al 36 ‘, posava el tercer després d’una carrera en què es apareixia com entre la boira. No obstant això, l’àrbitre va anul·lar el seu tant pel que va interpretar com fora de joc. Després d’això, el partit va marxar al descans encara amb molt a viure.

I era cert però seguint la mateixa tònica. Els llevantinistes gaudien a l’inici del segon període d’una renda que, amb ofici, podien defensar. No obstant això, no se li poden posar portes al mar i l’equip granota volia més. Més i més. Al 55 ‘, va agafar en una contra el Betis i Morales va ser enderrocat a l’àrea de càstig. Semblava cristal·lí però el col·legiat va acudir al VAR per assegurar-se. I ho va fer assenyalant el punt dels 11 metres. El mateix ‘Comandant’ va plantar la pilota i va batre per dalt a Pau López. 3-0 i bogeria desfermada. Però la cosa no anava a quedar aquí. Els heliopolitanos, a mercè del seu amfitrió, encara rebrien un cop més d’un clàssic d’aquestes cites. En un servei de falta lateral de Bardhi, va emergir la figura de Coke Andújar per ficar la cama on tocava i enviar el cuir al fons de la xarxa. El èxtasi vessava pel graderia del coliseu blaugrana. Es va creure i es va guanyar. El Llevant UD, com van dir els seus futbolistes i entrenador al final de l’anterior duel, està més viu que mai.

Incidències: Ciutat de València. 20.394 espectadors. Partit corresponent a la 34a jornada de Laliga Santander.

 

 

 

Informació i Foto: LevanteUD

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: