Important triomf del Levante UD davant la Reial Societat al Ciutat de Valencia (2-1)
Levante UD: Cárdenas; Miramón, Róber Pier, Duarte (Postigo, 75′), Vezo, Son; Pepelu, Radoja (Roger, 75′), Campanya (Melero, 62′); Morales (Malsa, 91′) i Dani Gómez (Bardhi, 62′).
Reial Societat: Remiro; Gorosabel, Zubeldia, Le Normand, Rico; Rafael (Januzaj, 84′), Zubimendi, Merino (Illarra, 91′), David Silva; Isak (Portu, 84′) i Sorloth.
Àrbitre: Alberola Rojas (Col·legi Castellà-Manchego). Va amonestar els llevantinistes Róber Pier (51′) i Postigo (89′) i, per part de la Reial Societat, Isak (38′), Rico (87′) i Le Normand (89′).
Gols: 1-0, min. 53: Miramó. 1-1, min. 66: David Silva. 2-1, min. 89: Melero (p).
Sí que es pot! Sí que es pot! Sí que es pot! El Levante UD, i són fets no paraules, es deixarà la vida en la seva lluita per una salvació que fins fa unes setmanes semblava una quimera. Però quan es produeix un malbaratament de lliurament com la mostrada pels granotes enfront de la Reial Societat, queda clar que el propòsit no és una boutade. El primer gol va ser d’un heroi reconeixible però dels pocs comuns en aquestes tasques, si bé s’està multiplicant a mesura que se succeeixen les jornades. Jorge Miramón va avançar els d’Alessio Lisci, un escalf que es va apagar amb el gol de l’empat de David Silva. El final tenia tints dramàtics, els minuts passaven i, per no enganyar-se, calia guanyar sí o sí. I va arribar el penal sobre Roger. La responsabilitat la va assumir Gonzalo Melero, que va tornar a mostrar-se encertat des dels 11 metres. No va fallar, no va perdonar, no ho hauria pogut perdonar. Gol. I victòria.
Al llarg del primer temps es va veure clarament el que hi havia en joc per a uns (les posicions europees) i per al conjunt d’Orriols, lluitant per la permanència a la Lliga Santander. Mentre que els donostiarres pecaven de nerviosisme a l’hora de treure la pilota jugada, opcions que aprofitaven els d’Alessio encara que sense encertar amb la porteria, a dalt els txuri-urdin amenaçaven amb pólvora de primera classe. Cárdenas treia una mà miraculosa a dalt, quan ja s’havia llançat a la sortida cap al primer pal, per evitar el 0-1 d’Isak. Posteriorment, el ràpid atacant visitant estavellaria una trompada contra el travesser però abans el seu compatriota Sorloth ja havia enviat el cuir al pal dret d’un cop de cap, guanyant l’esquena a la defensa blaugrana. A l’altre extrem del rectangle de joc, Morales esperava amb el ganivet entre les dents per aprofitar alguna de les imprecisions de la defensa rival elaborant jugada. Però es va estavellar fins a tres vegades a Álex Remiro. Al 27, el Comandant va agafar el carrer del mig, va retallar cap a fora i el seu tret amb l’esquerra el va atrapar ben col·locat el porter. Ja al 36′, Dani Gómez va fer la passada de la mort al getafense perquè el porter de la Reial tornés a lluir-se davant el seu tret i al capdavant del descans, amb els mateixos protagonistes: el ‘Moro’ va guanyar l’esfèrica en una distracció a la frontal i de nou l’arquer de l’equip d’Imanol es va fer gegantí. Tant com són en una de les accions anteriors quan Gorosabel, després d’una cessió de Silva a l’interior de l’àrea, tirava creuat, salvant la sortida de Cárdenas, i el lateral la treia gairebé sota els pals. D’infart i faltava mig matx per disputar-se.
Si abans del descans el partit havia estat emocionant, després del pas pels vestidors van pujar els decibels al Ciutat de València. I van començar a caure els gols, el primer al caseller llevantinista. Havien transcorregut vuit minuts i un baralla Dani Gómez recollia la pilota a la frontal, se la cedia a Campanya i el sevillà perllongava cap a un Miramón que va creuar perfecte per superar un Remiro que fins ara semblava imbatible. Per fi s’obria la llauna i es podia començar a somiar amb el triomf, si bé l’escaire basc ja havia donat mostres sobrades de ser temible a l’avantguarda. Rico avisava amb un xut que es va perdre llepant la fusta i, al 66′, Silva saltava per rematar de cap a la xarxa una centrada de Gorosabel després que instants abans Isak tornés a estavellar la pilota al travesser (1-1). La Reial va poder avançar-se en una rematada novament de l’arguineguín que va desviar en ultimíssim terme Róber Pier i, al 87′, la gran oportunitat a la boja carrera dels blaugranes cap a la salvació: penal de Rico sobre Roger. L’encarregat d’executar seria Melero i no va fallar, enganyant totalment el porter. El madrileny establia un 2-1 que ja no s’alteraria i que tornava a fer somiar la parròquia llevantinista amb la permanència o, si més no, i ja és molt dir després d’aquesta temporada, tenir opcions de barallar-la.
Incidències: Jornada 35 de la Lliga Santander. Ciutat de València. 17.278 espectadors.
Informació i Foto: Levante UD