Igualtat reconeix els serveis socials com “nucli d’inclusió social” millorant el seu finançament i apropant-los a la ciutadania
Així, ho ha explicat la secretària autonòmica de Serveis Socials i autonomia personal, Helena Ferrando, el qual ha destacat el compromís del Consell amb els serveis socials municipals, com ho demostren els 73,6 milions d’euros que el pressupost de 2019 preveu per continuar reforçant aquesta àrea i costejar les despeses de personal, serveis, programes i prestacions de les entitats locals per a l’atenció dels ciutadans.
Ferrando, ha explicat que aquest increment pressupostari és un clar reflex de “l’aposta del Consell del Botànic per consolidar els serveis socials com la quarta pota de l’Estat del Benestar”, al costat de la sanitat, l’educació i les pensions, i permet la posada en marxa de nous serveis a la ciutadania, com el servei d’ajuda a domicili, que enguany es finança en tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana.
En aquest sentit, ha recordat que la campanya de la ‘Quarta Pota’, amb la qual es vol destacar l’espai local com “nucli d’inclusió”, i que aquest any tornarà a apropar els serveis socials municipals als ciutadans amb unes jornades de portes obertes que han estat convocades per al proper dimecres 20 de febrer, i en què participaran aquells ajuntaments que ho desitgin.
“En aquests anys de legislatura la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha posat en marxa un nou model que ha anat acompanyat d’un increment pressupostari per part de la Conselleria”, ha declarat la secretària autonòmica, que ha destacat que entre les novetats d’aquest any es troba el finançament de la figura del coordinador muncipal.
Ferrando ha explicat que no tenia sentit que els serveis socials municipals no comptessin amb una figura de coordinació, i ha posat l’exemple que no tenir-ne equival a esperar que els centres escolars funcionessin sense un director que establís unes pautes comunes de treball.
“El Consell del Botànic ha considerat que els serveis socials dels ajuntaments havien de ser claus en el canvi de model de fer polítiques socials com a eix vertebrador de l’acostament d’aquests serveis a la ciutadania”, i això havia d’anar acompanyat d’un increment pressupostari “com el que ha realitzat la Conselleria “, ha detallat Ferrando.
Així, des de l’any 2015 i fins al 2019 l’increment en la inversió en els serveis socials generals dels ajuntaments de la Comunitat ha estat del 195 per cent amb un finançament de 73.671.200 euros. Per províncies, 10.617.740 euros corresponen a la província de Castelló, 33.645.800 a la de València i 29.407.660 euros per a la província d’Alacant.
Aquesta quantitat pressupostada suposarà triplicar la ràtio d’euros per habitant en inversió en serveis socials generals municipals, passant de ser de 5’54 euros per habitant el 2015, als 16,5 euros per habitant prevista per al proper any.
La secretària autonòmica ha assenyalat també que aquest esforç pressupostari ha estat dirigit principalment a augmentar les plantilles dels equips base, “tant per reforçar l’estabilitat dels llocs de treball com per potenciar la intervenció i la prevenció amb l’objectiu d’oferir l’atenció social que per dret correspon a la ciutadania “.
D’aquesta manera, el finançament previst per a 2019 permetrà la contractació de 1.784 treballadors amb diferents categories professionals que integrarien els equips base dels ajuntaments, aconseguint una ràtio de 2.502 habitants per professional, enfront de la ràtio existent en 2015 de 12.743 habitants per professional.
Llei Serveis Socials
La secretària autonòmica també ha recordat l’aprovació recentment de la nova Llei de Serveis Socials Inclusius, que dóna “cos normatiu” a la quarta pota de l’Estat del Benestar i transformarà les pràctiques “assistencialistes i caritatives” d’èpoques passades, en una concepció moderna de “drets subjectius i d’abast universal”.
La nova llei “reconeix i garanteix” l’accés al sistema públic valencià de serveis socials a totes les persones amb residència efectiva en territori valencià que ho requereixin, cosa que, segons Ferrando “ens converteix en la primera comunitat autònoma que per llei declara els serveis socials universals, d’interès general i essencials “.