Identifiquen nous biomarcadors del Parkinson que afavoriran el desenvolupament d’una medicina personalitzada en aquesta malaltia neurodegenerativa
El grup de Biomedicina Computacional del Centre de Recerca Príncep Felip (CIPF) està treballant en un projecte per generar un Atles unicel·lular de les diferències de sexe a la malaltia de Parkinson.
L’objectiu d’aquest Atles és estudiar el funcionament d’aquesta malaltia neurodegenerativa i conèixer els mecanismes moleculars que expliquen les diferències existents entre homes i dones en la malaltia de Parkinson, tant en la prevalença com en els símptomes i la progressió.
Cal recordar que, el 2015, al voltant de 9.000 homes i 10.700 dones patien de Parkinson a la Comunitat Valenciana, xifres que continuen creixent cada any. De fet, la projecció per al 2025 mostra que més de 10.500 homes i 11.200 dones viuran amb aquesta malaltia.
En aquest sentit, la directora general d’Informació Sanitària, Qualitat i Avaluació de la Conselleria de Sanitat, Julia Calabuig, que ha inaugurat la jornada ‘Innovació + Cura = Futur’, emmarcada el Dia Mundial del Parkinson, ha posat de manifest la importància de la investigació. “La innovació en la investigació i la cura humana són la clau per construir un futur millor per a les persones amb Parkinson. La ciència ens està brindant noves esperances, i la cura propera i el suport emocional segueixen sent fonamentals en el procés de tractament i adaptació”, ha afirmat.
Atles unicel·lular
En concret, en el projecte per generar un Atles unicel·lular de les diferències de sexe en la malaltia de Parkinson, estudien mitjançant estratègies computacionals, a cadascun dels tipus de cèl·lules del cervell, quins gens s’expressen de forma comuna i diferent per sexe.
A més, també han investigat el paper d’altres molècules que no codifiquen proteïnes, encara que poden tenir un paper rellevant en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson com són els ARN llargs no codificants i els elements transponibles, seqüències d’ADN capaces de canviar de posició al genoma per si mateixos.
Així, el seu ús potencial com a marcadors de diagnòstic i de pronòstic permetrà el desenvolupament de teràpies personalitzades que milloraran el tractament d’aquesta malaltia neurodegenerativa.
En el desenvolupament de l’Atlas, que compta amb el finançament de la Generalitat a través dels ajuts CIACIF/2021/221 i CIAICO/2023/149, i està coordinat des del CIPF per l’investigador valencià Francisco García, també hi participen investigadors/es japonesos de les universitats Keio University i Yokohama City University i un grup.
Els passos següents d’aquest projecte, que forma una línia de recerca centrada en l’envelliment cerebral, consisteixen a estendre aquesta metodologia a altres malalties neurodegeneratives associades a la longevitat, amb l’objectiu d’identificar primerencs marcadors que permetin una actuació eficaç en la salut de la població.
D’altra banda, cal destacar també els nombrosos estudis i assaigs clínics sobre detecció precoç de la malaltia de Parkinson, duts a terme per la Fundació Fisabio de la Conselleria de Sanitat. Entre ells, dins del programa de recerca UNISALUT, que promou Fisabio juntament amb la Universitat Politècnica de València, la Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández, hi ha el projecte que té com a objectiu determinar els biomarcadors metabolòmics que permetin la detecció precoç de la malaltia de Parkinson en subjectes amb Parasomnia REM, trastorn de la conducta
Informació i Foto: Generalitat Valenciana