Historic triomf del Tau Castelló davant Movistar Estudiantes (87-86)

TAU CASTELLÓ 87
MOVISTAR ESTUDIANTES 86

TAU CASTELLÓ: Nesbitt (4), Alvarado (17), Dijkstra (4), Stutz (24), Hook (8) –cinc inicial–; Soumbey Alley (13), Faner (10), Bilbao (7) i López. 19 faltes. Sense eliminats.

MOVISTAR ESTUDIANTS: Hughes (23), Sola, Larsen (10), Smith (4), Leimanis (17) –cinc inicial–; Jorgensen (13), Jawara (7), Atència (10), Alderete, López (2), Domínguez i Franch. 24 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Josep Maria Olivares, Asunción Langa i Alejandro Benavente.

PARCIALS: 8-18, 15-32, 28-36, 40-43 (descans); 49-51, 60-59, 70-74 i 87-86 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Bon ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb prop de 2000 espectadors a les grades tot i celebrar-se el xoc en un horari diferent de l’habitual. No van jugar per lesió Xavi Rey i Edu Durán.

El TAU Castelló va escriure una pàgina més en la seva història en aconseguir vèncer per primera vegada en la seva història un clàssic del bàsquet espanyol com és el Movistar Estudiantes. Si la victòria de fa unes setmanes contra el Zunder Palència va ser un èxtasi, encara ho va ser més l’aconseguida davant del quadre col·legial. Va arribar després d’un fluix primer quart, però un impressionant treball a continuació que es va veure culminat amb el triple de la victòria convertit per Alvarado a dues dècimes del final. No va poder sortir l’afició local del Ciutat de Castelló més contenta i orgullosa del seu equip que porta 8 victòries en els darrers 10 partits.
Contra tot un Movistar Estudiants no es pot començar com ho va fer el TAU: defensant fluix, deixant-se agafar rebots i perdent pilotes. Orenga en va tenir prou amb el que va veure en només minut i mig i va sol·licitar el primer temps mort amb un incòmode 0-6 d’entrada. Per sort, després de la pausa tècnica, els locals van endollar dos triples seguits i la reprimenda des de la banqueta es va notar, ja que es va veure més intensitat en defensa. Tot i això, els de La Plana tenien un problema, ja que no podien frenar el pivot visitant Larsen, que en menys de 5 minuts ja portava 6 punts. També es va sumar a la festa des del perímetre els estudiantils Hughes i Leimanis, mentre que el combinat amfitrió gairebé no feia altra cosa que tirar triples rere bot i/o bloqueig directe gairebé sense encert. La cosa es va posar llavors força lletja (8-22, min, 7), de manera que els locals van provar amb artilleria més lleugera (Stutz i Bilbao d’interiors) i Faner portant la batuta. El TAU estava realment encallat en atac, encara que al tram final d’aquest primer període va esgarrapar alguns punts des de la línia de personal i amb una decidida penetració de Faner. No obstant, els madrilenys seguien a la seva, perquè si no era un era un altre el que feia un forat als de la Plana. Concretament, en aquest tram era el base Atencia, que les ficava de totes les maneres, de manera que es va arribar al minut 10 amb 15-32 al lluminós.
Amb la presència a pista de Soumbey Alley, el TAU va trobar una bona i nova manera de fer mal al rival amb les seves penetracions cap al cèrcol. A més, el col·lectiu va estrènyer les dents en defensa, va controlar un bon nombre de rebots gràcies sobretot a Jorge Bilbao, Stutz va destapar el pot de les essències i les transicions van guanyar velocitat. D’aquesta manera, les rajoles van aconseguir en 5 minuts un gran parcial de 12-4, de manera que el marcador reflectia a l’equador d’aquest període un 28-36 més esperançador. El conjunt madrileny se subjectava ara gràcies a la qualitat de la seva gran estrella i màxim anotador Leimanis, mentre que els locals eren cada cop més corals i encertats des de més enllà de la línia de 6,75. Dos espectaculars triples seguits d’Alvarado i una cistella de murri de Stutz van posar ja del tot nerviós l’entrenador estudiantil, que va haver d’esgotar els temps morts quan el seu adversari li tirava l’alè a sobre del descans (38-41). Així doncs, un quart per a cada equip, ja que el segon va tenir un parcial clarament favorable als deixebles d’Orenga (25-11) i havia partit nou al davant.
Després de la pausa, el Movistar Estudiantes va tornar a demostrar que té on triar quan es troba en dificultats. En aquesta ocasió, va ser Hughes el responsable que els madrilenys tornessin a obrir escletxa (43-51, min. 24), però tres triples seguits dels castellonencs van tornar a estrènyer la situació en poc més d’un minut. El TAU no era el vendaval ofensiu del segon quart, però les seves variants defensives li van permetre controlar els madrilenys i que el matx seguís molt anivellat. Els d’Orenga remaven i fruit d’això va arribar la culminació de la remuntada, quan finalment es van posar per davant en acabar aquest tercer període (60-59). El parcial del quart va tornar a ser per als locals (20-16), i l’única mala notícia era la quarta falta primerenca de Bilbao, que estava sent un important tancar.

La recta final del xoc va ser de tensió màxima. El TAU va continuar fent molt de mal amb els triples, ja que al minut 34 ja tenia 10 convertits en el seu compte, però la igualtat màxima es mantenia, ja que els madrilenys tenien tota la seva artilleria a pista i esgarrapaven punts amb les petites concessions que li donaven les rajoles. Després d’una sèrie d’atacs desencertats dels locals, Orenga va haver de demanar temps mort per una petita ruptura que van provocar els visitants (70-76, min. 36). Amb esforç i tenacitat, els de La Plana van aconseguir empatar el partit a 1.45 del final a 79 punts. Un triple de Hughes (el seu punt 23) va fer mal, però la resposta va ser una cistella d’Alvarado, replicada per una altra de Leimanis. Amb 42 segons per jugar, el marcador era 81-84, però va aparèixer un incommensurable Stutz per empatar amb un triplet (el 13è de l’equip) a 20 segons del final. Els de La Plana van decidir fer falta per tenir la darrera possessió. Leimanis va convertir els dos tirs lliures, però un indescriptible, al·lucinant, apoteòsic triple des de la cantonada d’Alvarado (per treure’s el barret el seu partit) a tan sols dues dècimes del final van certificar aquest històric i merescut triomf del TAU Castelló que es recordarà per molt de temps i que va fer vibrar com les grans ocasions a l’afició del Ciutat.

Cronica i Foto: Tau Castelló