Gabriela Bravo destaca que la Comunitat Valenciana assumeix el compromís de liderar el procés per abolir la prostitució a Espanya

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha assegurat aquest dimarts que la Comunitat Valenciana «ha assumit el compromís de liderar el procés per abolir la prostitució a Espanya» i per això «aviat presentarem les propostes elaborades des del Fòrum per a l’Abolició de la Prostitució per adoptar canvis a la legislació estatal, autonòmica i local que sancioni el consum de sexe pagat i garanteixi l’atenció integral a les dones prostituïdes».

Així s’ha expressat en la seua intervenció en l’acte de presentació dels estudis realitzats per la Universitat de València (UV) i la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) sobre la situació de la prostitució a la Comunitat Valenciana i sobre la percepció del fenomen que té la ciutadania, respectivament. El primer ha estat realitzat pel catedràtic de Sociologia de la UV, Antonio Ariño, i el segon pel catedràtic de Dret Penal i director de l’Institut ‘Crímina’ de la UMH, Fernando Miró.

«Des de la Comunitat Valenciana volem ser els primers a treballar per revertir la situació i que, en un futur proper, formem part del Corredor de la decència dels països abolicionistes», ha dit Gabriela Bravo.

L’informe de la UV revela que 1 de cada 5 barons valencians, majors de 18 anys, (el 19,5%) afirma haver pagat per sexe alguna vegada al llarg de la vida i que el nombre de dones prostituïdes entre les tres províncies oscil·la en una forquilla d’entre 10.000 i 13.000.

El perfil d’aquestes víctimes “de la violència de gènere”, segons la consellera, correspon a una dona jove, amb poca formació educativa, provinent de classe social baixa i entorns familiars humils i vulnerables i majoritàriament estrangeres. Per Bravo, “així s’entén millor que el 95% de les víctimes de la prostitució siguin dones i el 99,7% dels consumidors de sexe pagat siguin homes”.

L’informe també ha traçat un perfil del consumidor de prostitució que correspon a un home, consumidor habitual de pornografia i que compleix «amb tots els requisits per ser considerat un masclista en la seva percepció del món» segons la consellera, que ha destacat també que el fet que la prostitució lèsbica sigui inexistent” és la prova que estem davant d’una institució on convergeixen totes les injustícies i violències contra la dona. La prostitució suposa un mecanisme de control social sobre la dona i de dominació d’una sexualitat masculina especialment agressiva i humiliant contra ella».

L’estudi ha detectat també que la Comunitat Valenciana forma part del que el catedràtic Ariño ha definit com “el Corredor Mediterrani de la Prostitució 2.0”. Es defineix a aquest tipus de prostitució la que es publicita a més de 52.000 anuncis de només sis portals web que referencien més de 1.700 pisos que se sumen als 164 prostíbuls que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat tenen identificats com a tals entre les tres províncies.

Per part seva, el sondeig realitzat per l’equip dirigit pel catedràtic de Dret Penal de la UMH, Fernando Miró, revela que el 37,2% dels 1.480 entrevistats per a la realització de l’enquesta accepta la prostitució si bé 7 de cada 10 entenen que, si poguessin triar, les dones no triarien exercir-la i que 8 de cada 10 assumeixen que les víctimes de prostitució pateixen abusos i no tenen control sobre l’activitat que fan.

Per grups d’edat, el que expressa més repulsa cap a la prostitució és el dels més grans de 65 anys i el que més acceptació congrega és el dels adults d’entre 35 i 44, en què només el 36% hi està en contra. D’altra banda, malgrat que la prostitució de carrer o en espais públics és la que més rebuig general congrega, (el 81%) el percentatge baixa sensiblement quan es parla de prostitució en pisos o Internet on no és visible. Tal com ha explicat la consellera Bravo, aquestes dades revelen que “El sistema prostitucional ha aconseguit que una part important de la societat cregui que invisibilitzar el problema és equivalent a resoldre el problema”.

Per a Bravo, aquests dos estudis de camp “no són un fi en si mateixos, sinó les eines amb què estem construint una ambiciosa proposta per generar el debat i construir el marc legal i polític que coadjuvi a abolir la prostitució i per al que necessitem el compromís de tots els poders públics i, per descomptat, de la societat civil”.

Segons la consellera de Justícia, «no podem acceptar ser una societat democràtica en què hi ha dones que es veuen obligades a vendre el seu cos per poder sobreviure». Per això «cal acabar amb les posicions regulacionistes i negacionistes des de l’argument constructiu i amb les dades contrastades per estudis rigorosos com els que hem presentat».

Informació i Foto: Generalitat Valenciana