Ferran Torres (Jugador de el València CF) «El pastís amb l’escut del Valencia CF ha estat present en tots els meus aniversari»

Aquest dissabte serà un dia especial per a Ferran Torres. El ’20’ compleix 20 anys i ho fa, curiosament, el 2020, el seu any per molts motius. L’extrem de Foios celebra un any més creixent com a futbolista i com a persona al València CF, com sempre. «He viscut pràcticament tots els anys de la meva vida al València CF oa l’Acadèmia VCF i el pastís amb l’escut de l’València CF ha estat present en tots els meus aniversari», comenta a VCF MEDIA. Ho fa a més en una data singular, el 29 de febrer, un dia que només es dóna cada quatre anys.

Es dóna la casualitat que els anys de traspàs són especials per a Ferran i no només pel fet de poder complir anys -i celebrarlo- en el dia que realment va néixer, sinó perquè a més en el futbol han estat clau per a ell. Nascut el 2000, el 2004 complia quatre anys i va ser llavors quan li van regalar la seva primera pilota de futbol, ​​com no, amb l’escut de València CF. El 2008, quatre anys després, ja era jugador de l’Acadèmia VCF, i va tenir l’oportunitat de veure a el València CF proclamar-se campió de Copa d’el Rei al Vicente Calderón, on va anar amb tota la seva família. Allò el va marcar per tota la vida i aquí va néixer la seva ambició per guanyar algun dia un títol amb l’equip de la seva vida.

«Recordo que tenia a Manolo el del Bombo a la fila de darrere, estava fent soroll durant tot el partit (riu), però va ser una cosa molt bonica, una experiència que la porto amb mi tota la vida», relata el futbolista. Va ser un record inesborrable. El 2012 també va ser important per a ell. Donava el salt a l’futbol onze i encara que ja destacava com un talent a tenir molt en compte va haver d’afrontar l’adversitat i superar-se en un moment decisiu en el seu trajecte des de la base fins a l’elit. Ell mateix ho explica: «Va ser complicat, vaig experimentar un creixement de 12 centímetres en un estiu, en només tres mesos … Quan vaig tornar de l’estiu semblava maldestre, tenia alguns problemes per coordinar i jugar com abans … Em va costar i vaig haver d’adaptar». Com sempre, a major repte, major és la seva resposta. Aquella prova li va servir per aprendre com reaccionar davant l’adversitat i ser encara millor.

Quatre anys més tard, el 2016, el rendiment de Ferran era tan bo que li va servir per consolidar-se com un dels principals valors de la seva generació amb la selecció espanyola. Anomenat per primera vegada al setembre de l’any anterior, 2016 li va servir per esdevenir un ‘fix’ de les categories inferiors de la RFEF, on ha guanyat EURO Sub-17 i Sub-19 i ha estat subcampió de món Sub-17, sense lloc a dubte algunes de les experiències més destacades de la seva etapa formativa. El 2016 va ser un any clau per a l’extrem, va debutar també amb el VCF Mestalla i la seva progressió va adquirir una altra velocitat: «Cada vegada em sentia millor, començar a anar a la selecció va ser una experiència més. Aquell any va ser especial «.

Després de debutar en 2017 amb el primer equip no ha deixat de donar passos en la seva progressió, trencant registres de precocitat i augmentant el seu impacte en l’equip. Després de la seva irrupció, Ferran ha entrat amb molta força en el 2020, l’any de la seva consolidació en l’elit i el seu enlairament a tots els nivells. Malbarata confiança sobre la gespa i està desencadenant la seva versió més explosiva. Després de jugar 86 partits oficials amb el primer equip, una cosa increïble a la seva edat, ho té clar. Va a més: «Espero continuar amb aquest rendiment, em queda molt per donar a l’equip», indica el valencianista. El 2020, com de costum, tampoc faltarà el pastís amb l’escut de València CF. El millor regal seria un gran partit contra el Reial Betis i una victòria per delectar a l’afició a Mestalla.