Fernando Gómez: «Ser futbolista és un privilegi i haver estat futbolista del València CF moltíssim més»

Quinze temporades en el València CF i el jugador amb més partits oficials en la seva història de més de cent anys (544). Parlar de Fernando Gómez Colomer és parlar d’un migcampista total, de molta qualitat tècnica i amb una arribada letal a l’àrea contrària (145 gols). Per aquest motiu, VCF Mitjana va voler conèixer la seva arribada, la seva llarga etapa al Club i els bons i mals moments que va viure amb la samarreta del murciélago.Con 15 anys aterra al València CFLlego al València des del Col·legi Salgui als 15 anys de la mà de Vicente Guillot.

Vicente estava molt relacionat amb aquell col·legi. En aquella època, els València CF, Llevant, Don Bosco, Benimar, Col·legi Salgui, jo crec que eren els més importants a nivell futbol base, i vam ser diversos els jugadors que al llarg d’aquells anys vam arribar a jugar en els juvenils oa el Mestalla. Va ser en el 81 quan Vicente Guillot decideix incorporar-me al Divisió d’Honor d’Óscar Rubén Valdez des dels infantils del Col·legi Salgui.Importancia dels estudiosEn casa meva, els meus pares, sobretot el meu pare, sempre em va inculcar la importància dels estudis per davant del futbol. I el futbol és un entreteniment que, a poc a poc, et va sortint millor, que vas fent passos positius i que, després, arribar al València CF doncs significava el fet de tenir l’oportunitat de seguir progressant i ni més ni menys que al València. Va ser tot molt ràpid, als 15 anys vaig arribar al València, que va ser quan vaig començar a veure assíduament al primer equip a Mestalla, i 2 anys després era a baix amb ells jugando.Un jugador que superi la seva xifra de partidosA vegades penses quin jugador, finalment , va tirar aquest nombre de partits. Penses en els José Luis Gayà, penses en Carlos Soler, futbolistes que ara mateix porten molts partits, són joves, són d’aquí, van pujar des del Mestalla, i penses que aquests futbolistes són els que tenen més números, una probabilitat més gran de poder assolir aquest nombre de partits. Després, van passant les temporades i dóna la sensació que es queda lluny, a part que no sabem si aquests futbolistes estaran tantes temporades al club. Però jo crec que hauria de ser un jugador més o menys d’aquest estil, que pugés des de la pedrera, que arribés jove, que jugués molts partits i que, finalment, pugui arribar a aquesta cifra¿Qué és jugar a Mestalla? El que significa aquesta celebració, jugar a Mestalla, no tens paraules per explicar el que és. Simplement els dic doncs fixeu-vos una miqueta en el que pot sentir un xaval de Sant Marcel·lí que està jugant pràcticament tots els dies al carrer amb quatre pedres en els bancals que hi havia al voltant de les finques, que després ja fa una prova amb el Col·legi Salgui i està 5 anys, i 5 anys després el porten al València CF. Ser d’aquí, haver viscut a Sant Marcel·lí més de 20 anys i jugar en l’equip de la teva ciutat, al teu club, del qual sempre has estat aficionat, ja que realment significa moltíssim i Mestalla ja és una mica, és la culminació del fet que jugues per al teu equip i davant els teus aficionados.La pena de no haver conquistat títulosHa hagut moments en què, lògicament, no hem aconseguit respondre com l’afició esperava i ells han expressat el seu malestar, el seu descontentament. Però em quedo amb tot el bo i la quantitat d’anys en els quals vaig gaudir jugant a Mestalla per als nostres aficionats ¿Triar un sol moment en el qual poder quedar-te? A nivell general i global, ja que haver estat amb tants companys, amb tants entrenadors, amb tants amics i, sobretot, amb tants aficionats i durant tants anys. Un moment concret? Saps que som un grup de jugadors que vam jugar per al València en una època en què no es va aconseguir cap títol. El anomeno cada vegada que m’ho pregunten i no tinc cap problema.Aquella final de Copa del aguaEsas dues setmanes que vivim entre el pas de semifinals a la final de la Copa del 95 van ser les millors, perquè estàvem molt a prop d’aconseguir el que anhelàvem , el que volíem, tornar a guanyar un títol per a club. I després el moment més negatiu quan vam perdre aquella final. Perquè els dos subcampionats de Lliga amb Espàrrec i Luis Aragonés vas desenvolupant un camí de moltes de moltes setmanes, de molts mesos, i semblava que podia arribar. Però un sol partit i el fet de poder guanyar un títol, jo crec que hagués completat de veritat la meva carrera esportiva i la meva trajectòria esportiva al València …

Ni més ni menys que 17 añosSon 17 anys de la meva vida, però el més important és que formes part d’una entitat que gaudeix de tant sentiment i de tant seguiment. Quan formes part activa d’una entitat que ha estat, és i serà tan seguida per tants seguidors, per tants simpatitzants, per tants mitjans de comunicació, que tindrà un nombre infinit al final de jugadors, de tècnics, empleats

Informació i Foto: ValenciaCF