Experts internacionals analitzen la protecció i funcionalitat de les vil·les marítimes romanes en un seminari de l’UJI
La Universitat Jaume I ha celebrat el Segon seminari internacional sobre vil·les marítimes d’època romana titulat «Entre la terra i la mar. Villae maritimae i la protecció i salvaguarda del patrimoni arqueològic costaner». La reunió científica d’experts europeus i locals ha tingut lloc els dies 15 i 16 de desembre i ha sigut finançada per la Generalitat Valenciana.
Enguany, el seminari internacional ha centrat els objectius, d’una banda, a analitzar la funcionalitat de les vil·les marítimes i la seua relació amb les terres d’interior, i d’altra banda, en la protecció i la salvaguarda dels jaciments arqueològics costaners, en particular, d’aquest tipus de vil·les. Per això, la inauguració ha comptat amb la conferència titulada «Más allá del mar… la producción agraria en las villas marítimas» a càrrec de la professora Yolanda Peña Cervantes (UNED).
Una vil·la de l’època romana era un conjunt d’edificis que actuaven com a seu i centre de gestió d’una explotació agrària. Per part seua, les vil·les marítimes, situades en la costa, van servir com a espais d’esbarjo i descans estiuenc i explotaven els recursos agrícoles i pesquers. La construcció de vil·les al costat de la mar va comportar un canvi significatiu en el paisatge del litoral mediterrani.
L’adaptació i, en alguns casos, l’alteració de la costa, es fa evident quan s’estudien les restes de les grans vil·les del centre i sud d’Itàlia, territori en què és freqüent observar talls artificials de penya-segats, esculleres col·locades a una certa distància de la costa, molls, àrees d’atracada i grans estanys de peixos. Precisament, l’aqüicultura va ser un exponent del luxe dels propietaris de l’època republicana i d’inicis de l’època romana imperial.
Tot i que s’enfronten amb nombrosos problemes arqueològics, com ara la mala conservació o la urbanització del litoral de la conca mediterrània, les excavacions han aportat en els últims anys gran quantitat d’informació sobre les vil·les marítimes, la naturalesa d’aquests establiments i la seua especialització productiva: explotació dels recursos marins, pesca i aqüicultura, agricultura, etc. Les recents investigacions permeten, per tant, estudiar des d’altres perspectives el concepte de vil·la marítima, d’ací l’interès de celebrar aquest seminari internacional.
Aquesta iniciativa de l’Àrea d’Història Antiga i del grup d’investigació Antiqua: Història Antiga i Arqueologia de l’UJI s’ha organitzat amb la col·laboració de la Università di Macerata (Itàlia), el Museu Arqueològic de Borriana, el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i l’Institut d’Estudis Catalans.
La trobada de científics impulsada per l’equip d’investigació de l’UJI s’ha clausurat amb una visita a les restes romanes de la ciutat de Sagunt. En aquesta ciutat, la professora Giulia Baratta (Università di Macerata) i els professors Marc Mayer (Universitat de Barcelona) i Josep Benedito (Universitat Jaume I) van dur a terme l’excursió/conferència «Sagunt in situ: comentant la realitat d’un mite».
Informació i Foto: UJI