Els serveis d’emergències sanitàries atenen cent persones per accidents aquàtics aquest estiu

Per províncies, el 54% dels incidents atesos pel personal de Servei d’Ajuda Mèdica Urgent (SAMU) i de les unitats de Suport Vital Bàsic (SVB) s’han produït en la d’Alacant, el 24% a la de València i el 22%
a la de Castelló.

Pel que fa a el medi aquàtic, el 68% dels accidents han tingut lloc a les platges, el 27% en piscines i el 5% en espais naturals.
El 84% de les persones assistides eren adults. D’aquests, el 66,7% tenien més de 60 anys. Per sexe, el 65,5% eren homes i el 34,5% dones. El 75% dels casos dels adults s’han produït en platges, el 20% en piscines i el 5% en medi natural.

Pel que fa als nens, suposen el 16% de l’total d’assistències. El 63% dels accidents aquàtics en què es van veure implicats menors d’edat, van tenir lloc en piscines, el 6% en platges i el 6% en medi natural.

De el centenar d’accidents aquàtics atesos en aquest període, en 58 ocasions els serveis mèdics van aconseguir estabilitzar als banyistes i van ser traslladats a centre hospitalari corresponent per a la seva recuperació. els

Augmenten els ofegaments

Els ofegaments s’han incrementat un 23% respecte al mateix període de 2019. El 69% s’ha produït a les platges, el 26% en piscines i el 5% en espais naturals. Per províncies, el 52,4% dels ofegaments van tenir lloc a la d’Alacant, el 21,4% a la de València i el 26,2% a la de Castelló.

El 90% de les persones que han mort per ofegament eren adults i el 10% menors; 38 i 4, respectivament. Dels adults, el 73,6% de l’total tenien més de 60 anys. Per sexe, el 79% eren homes i el 21% dones. Pel que fa a el lloc on han tingut lloc els ofegaments, el 76,4% correspon a platges, el 21% a piscines i el 2,6% a espais naturals. Quant als nens, dels 4 que van morir, no hi va haver cap cas d’ofegament a platja, 3 van ocórrer a la piscina i 1 a medi natural.

Després de l’anàlisi de les dades, cal destacar que el perfil de l’banyista que mor ofegat és home, major de 60 anys, l’ofegament es produeix en platges i fonamentalment es dóna la circumstància que es trobaven sols. Pel que fa als nens, les submersions fatals es donen majoritàriament en piscines.

D’altra banda, pel que fa als incidents de submersió no fatal van augmentar en un 5,5% respecte al mateix període de 2019. Per províncies, el 55% dels semiahogamientos correspon a la província d’Alacant, el 22% a la província de Castelló i el mateix percentatge a la província de València.

El 67% dels semiahogamientos a la Comunitat Valenciana s’han produït a les platges, el 28% en piscines i el 5% en espais naturals. Percentatges equivalents a les xifres donades en ofegaments; 46 i 12, respectivament.

De el total de banyistes semiahogados majors d’edat, el 54% eren homes i el 46% dones. De tots ells, el 60% tenien més de 60 anys. El 74% dels casos d’semiahogamiento en adults s’han produït en platges, el 19,5% en piscines i el 6,5% en espais naturals.

Quant als nens, dels 12 casos amb símptomes d’ofegament, el 58% van tenir lloc a platges i el 42% en piscines.

recomanacions
La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través del Servei d’Emergències Sanitàries, recomana seguir extremant les precaucions en

aquests dies en què encara hi ha persones que opten per gaudir de l’bany o per practicar esports aquàtics.

Els menors són un col·lectiu vulnerable i cal extremar la vigilància sobre ells. Pel que fa a les persones d’edat avançada han d’evitar sobreesforços, ja que un infart, una pujada de tensió o un mareig s’agreugen dins l’aigua i la capacitat de reacció disminueix. En tot cas, és important no realitzar activitats aquàtiques en solitari, perquè sempre hi hagi
algú que pugui auxiliar i alertar els serveis d’emergències.

Gaudir de l’aigua seguint unes mínimes normes de seguretat pot ajudar a reduir aquestes xifres. Cal recordar que un ofegament pot produir la mort, però també seqüeles greus com lesions pulmonars o danys cerebrals irreversibles.
En cas de presenciar un ofegament, cal avisar immediatament a l’112 i, si es coneix la tècnica, és recomanable iniciar la reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica, fins que arribin els serveis sanitaris. Si es desconeix, els ciutadans han de saber que després d’alertar el 112, es pot aplicar el protocol mitjançant el qual un dels metges coordinadors de l’CICU (Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències) explica telefònicament les maniobres per dur a terme la RCP bàsica .