Els experts coincideixen en la importància del relat per donar a conèixer la missió de les Forces Armades al nou ciutadà digital

El desafiament amb què es troben les Administracions Públiques davant els nous perfils de ciutadà a les xarxes socials, la importància que assumeix la comunicació de la funció de les Forces Armades i la sensibilitat del Ministeri de Defensa en matèria de responsabilitat social han estat alguns de els temes tractats avui al Palau Reial de Valladolid durant la jornada “Estratègies de comunicació digital a l’administració pública”, organitzada per la Universitat Europea Miguel de Cervantes (UEMC) en col·laboració amb el mateix Ministeri.

Una trobada que ha abordat la necessitat d’un canvi a l’administració pública espanyola davant l’arribada de la comunicació digital i les corresponents exigències de seguretat, tractant, en concret, el cas de les Forces Armades i la seva missió de difondre una cultura de defensa a el marc de la responsabilitat social corporativa. Al llarg de quatre xerrades els ponents han reflexionat al voltant de la importància de la transformació de l’administració pública davant les noves formes de comunicació digital, per connectar amb la importància de la comunicació i la seguretat a la societat digital i la política de comunicació , la cultura de defensa i la responsabilitat social corporativa de les Forces Armades.

El General Cap de la Quarta Subinspecció General de l’Exèrcit i Comandant Militar de Valladolid i Palència, César García del Castillo, i el rector de la Universitat Europea Miguel de Cervantes, David García López, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada, a la qual també va assistir la regidora de Joventut de l’Ajuntament de Valladolid, Carolina del Bosc Peó. García del Castillo es va lamentar que el desconeixement de la funció de les Forces Armades per una part de la societat fa “que no les sentin necessàries”, per la qual cosa jornades com la desenvolupada avui “són una gran oportunitat per analitzar vies per donar a conèixer la cultura de defensa”.

Per part seva, el rector García López ha posat èmfasi en la importància d’aquestes col·laboracions, que impulsen la gran tasca de grups de recerca que, des d’un punt de vista interdisciplinari amb experts de les àrees de comunicació, salut, humanitats i ensenyaments tècnics “aborden problemes tan complexos com les estratègies de comunicació digital a l’administració pública”.

Les sessions van començar amb una ponència a càrrec d’Alejandro Pérez Hualde, professor de Dret Administratiu de la Universitat Nacional de Cuyo (Argentina). El ponent va explicar com l’ús de les xarxes socials al món de les administracions públiques exigeix ​​la construcció tant d’una nova Administració “com d’una nova actitud que en promogui i n’expressi una nova imatge”. Més que un canvi en la política de comunicació “cal un canvi en l’administració per projectar una imatge adequada en una societat digital adossada a la cultura de la tecla i la ‘infoxicació’ informativa”, va afirmar.

Per a Pérez Hualde, aquesta necessitat exigeix ​​“ponderar principis que no han canviat”, permeables a les noves realitats “que no és possible ignorar”, i la percepció clara que “qui ha canviat és el nostre subjecte destinatari dels esforços duts a terme per l’Administració en el seu afany de garantir la realització efectiva dels drets fonamentals”. “Ja no es tracta d´un ésser humà passiu i que roman atent a les nostres respostes ‘oficials'”, va assegurar, sinó d´un subjecte molt dinàmic, heterogeni en les seves preferències i prioritats, molt plural i “previngut davant de les exposicions públiques a les que ho exhibeix el sistema propi de la mediàtica”. Pel ponent, ens trobem davant d’un “gran desafiament que considerem ineludible per als que ens ocupem i preocupem per les tasques que ha de complir l’Administració Pública, especialment des dels àmbits universitaris”.

Les xerrades van tenir continuïtat amb Miguel Ángel Sendín García, professor de Dret Administratiu de la UEMC, que va analitzar a ‘Comunicació i seguretat a la societat digital’ la importància que assumeix la comunicació amb la societat civil en l’àmbit de la defensa. L’expert va posar el focus en la situació tan especial que regeix la difusió de l’activitat de defensa, “ja que treballen amb informació molt sensible que els obliga al sigil per evitar riscos i amenaces”.

Per a Sendín, en una societat democràtica es fa imprescindible “una adequada comprensió i assimilació dels objectius, fonaments i finalitats de totes les polítiques públiques”. “Aquesta necessitat es fa especialment urgent en tot allò referent a les Forces Armades”, va assegurar, ja que l’àmplia difusió d’una ideologia pacifista, el rebuig a la guerra i tota mena de formes de violència per la major part de la ciutadania general, si no un rebuig, “almenys un cert prejudici davant de tot el que té a veure amb allò militar”.

El ponent va animar els responsables de les oficines d’informació de les Forces Armades a establir canals de comunicació
ció àgils i propers per, en un món globalitzat, “explicar qüestions tan importants com la importància de la seguretat nacional, l’augment de la despesa militar com a membres de l’OTAN, la importància de continuar participant en missions de pau i la salvaguarda de les infraestructures tecnològiques”.

Posteriorment, Juan Billón Laá, Coronel Cap de l’Àrea de Cultura de Defensa de la Secretaria General de Política de Defensa del Ministeri de Defensa, va protagonitzar ‘Forces Armades, comunicació i cultura de defensa’, una ponència en què va departir al voltant de la cultura i la consciència de defensa de la societat espanyola del segle XXI, presentant les dades de què disposa la Secretaria General de Política de Defensa sobre això i l’evolució recent, així com les possibilitats de millora.

L’última de les sessions, titulada ‘La responsabilitat social corporativa al Ministeri de Defensa’, ha anat a càrrec d’Óscar Díaz Chica, professor de Fonaments de Publicitat i RR.PP. de la UEMC, que ha realitzat una anàlisi de la sensibilitat del Ministeri en aquesta matèria. Durant la seva intervenció, Díaz Chica ha presentat els resultats d‟un estudi documental sobre el comportament socialment responsable del Ministeri de Defensa, articulats a partir d‟indicadors de la Llei d‟Economia Sostenible. La investigació evidencia que el Ministeri de Defensa està sensibilitzat amb la responsabilitat social, i que el seu compromís va més enllà de les exigències legals i és destacable, especialment, “perquè no disposa de plena autonomia a la presa de decisions i és una organització de gran mida i complexitat”

Ja a la tarda, la Universitat Europea Miguel de Cervantes va acollir el taller “Anàlisi de la comunicació en simulacres d’emergència amb unitats militars”, impartit per Raquel Pajares Fernández, professora de Teoria general de les RR.PP. a la UEMC, al que els assistents van descobrir diferents tipus de simulacres i com s’organitzen, així com la col·laboració d’organitzacions socials en aquests. A més, es van estudiar protocols de comunicació i aspectes que cal tenir en compte a l’hora de desenvolupar una estratègia en aquest tipus d’intervencions, tot de manera pràctica a través de simulacres i casos reals.

L’esdeveniment s’emmarca en el conveni signat entre el Ministeri de Defensa i la UEMC per al desenvolupament d’activitats que lidera el grup de recerca interdisciplinar ‘Comunicació, llenguatge, interpretació i sector públic’, format per Estefania Jerónimo, Miguel Ángel Sendín, Elvira Jensen, Antonio Vicente, Beatriz Fernández, Laura Sordo, Óscar Díaz, Carolina Pascual i la investigadora principal Rosa María Arráez, que amb accions com aquesta contribueixen a l’anàlisi de la imatge i les estratègies de comunicació digital en el cas del Ministeri de Defensa.