Els experts acrediten el gir social del Consell que reforça la seva aposta pels serveis públics fonamentals

El Consell ha realitzat una forta aposta en sanitat, educació i benestar social amb l’objectiu de millorar la vida dels ciutadans i garantir un nivell de qualitat en els serveis públics fonamentals homologable a la resta de comunitats, tal com certifica un estudi de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

L’informe acredita el gir social de l’actual Consell, ja que el 2016, el seu primer any complet de gestió, va elevar la despesa en sanitat, educació i protecció social per situar la Comunitat, per primera vegada, per sobre en la despesa mitjana autonòmic per habitant ajustat en aquestes àrees.

Segons el treball, elaborat amb les dades oficials del Ministeri d’Hisenda i de la IGAE, en 2016 la Comunitat Valenciana va destinar 2.537 euros per habitant ajustat per atendre la cobertura d’estat del benestar, davant els 2.464 euros de mitjana autonòmica.

Una dada que evidencia que «per al Consell de l’Acord del Botànic, tot i la infrafinançament que pateix la Comunitat, l’atenció sanitària, l’educació dels infants i joves i la protecció a majors i dependents, les persones, són l’epicentre de la seva acció política «, ha destacat el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.

L’aposta social ha determinat el que s’invertís la tendència de l’etapa anterior, quan els serveis públics fonamentals no van ser una prioritat per als anteriors governs. L’estudi reflecteix que durant la fase expansiva (2003-2009), les comunitats van augmentar la despesa real per habitant en serveis públics fonamentals en un 31,6%, tot i que recalca que no totes es van comportar igual. La Comunitat Valenciana, amb una pujada del 20,7%, onze punts menys que la mitjana, va ser la segona on menys va augmentar aquesta despesa, superant només a Canàries (20,1%) i lluny de Múrcia (46,0%), o Castella-la Manxa (43,3%).

Alhora, la intensitat dels ajustos no va ser la mateixa en totes les comunitats després d’esclatar la crisi (2009-2013). En aquest període, la valenciana va ser la segona on més es va retallar aquesta despesa, un 18,1%, només superada per Castella-la Manxa, amb un descens del 26,6%, i lluny de les reduccions de Cantàbria (-2, 3%) o el País Basc (-8,3%). La mitjana de reducció va ser del 14,7%. En resum, la Comunitat ha estat la segona on menys va créixer aquesta inversió en la fase expansiva i la segona on més es va retallar quan va arribar la crisi.

«Entre 2003 i 2013 la Comunitat Valenciana va ampliar la bretxa respecte a la mitjana de les autonomies pel que fa a serveis públics fonamentals es refereix. Per l’anterior executiu mai van ser una prioritat», ha assenyalat el conseller d’Hisenda, qui ha indicat que » això explica la situació d’urgència social que vam heretar al juny de 2015 «.

En els últims anys, les comunitats, i significativament la Comunitat Valenciana, han recuperat la inversió en sanitat, educació i protecció social encara que només Cantàbria i País Basc han assolit els nivells de 2009. Per aquest motiu, el 2016, per primera vegada, la Comunitat supera la mitjana autonòmica en aquests serveis en termes de població ajustada.

La quarta que menys gasta en total

Aquest fet és més significatiu si es té en compte que, segons les dades oficials de la IGAE i del Ministeri d’Hisenda analitzats per l’IVIE, en el conjunt de la despesa, és a dir, serveis públics fonamentals i la resta de funcions-, la Comunitat Valenciana continua estant per sota de la mitjana de les comunitats. En concret, la valenciana, amb 3.130 euros, és la quarta autonomia que menys gasta per càpita, només per davant de Castella-la Manxa (3.083 euros), Andalusia (3.037) i Madrid (3.021), fet que suposa un 8,7 % per sota de la mitjana.

L’explicació és que, per assegurar un nivell de qualitat mínim homologable a la resta de territoris en sanitat, educació i protecció social, la Comunitat ha de fer un major esforç en aquestes funcions a costa de la resta de serveis (que inclouen des de l’impuls als sectors productius, les infraestructures, la cultura o el medi ambient), que es veuen així llastats.

En aquestes funcions, la Comunitat gasta per habitant gairebé 30 punts menys que la mitjana (concretament, 29,5 punts menys). En euros, són 681 euros, enfront de la mitjana autonòmica de 965 euros. Si descomptem els interessos, la distància respecte a la mitjana a la resta de funcions és de gairebé un 33% (32,6%), el que significa 586 euros, enfront de la mitjana de 869 euros.

«Davant l’absència d’un finançament just i suficient, la urgència per atendre les necessitats socials bàsiques dels ciutadans suposa que es penalitzi de forma inadmissible la resta de funcions, de manera que a tot el que no són serveis públics fonamentals es destina una inversió per habitant molt inferior a la mitjana estatal, i tot i així es generen dèficits «, ha recalcat Soler.

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es