Els Consells Audiovisuals de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia defensen les competències autonòmiques i les autoritats reguladores territorials a la nova llei de l’audiovisual

El president del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), José María Vidal, amb el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, i el president del Consell Audiovisual d’Andalusia (CAA), Antonio Checa, han valorat conjuntament el projecte de llei general de comunicació audiovisual desenvolupat pel Govern central.

En compareixença telemàtica davant dels mitjans, els presidents de les autoritats independents de regulació audiovisual de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia han demanat reformar el text per “adaptar la distribució competencial a l’estat autonòmic ia la nova realitat audiovisual” ja que consideren que el text aprovat “no està d’acord, pel que fa al marc competencial, al nou ecosistema audiovisual i no es correspon amb un estat autonòmic com és l’Estat espanyol”.

Segons els consells territorials el nou text “limita les competències autonòmiques” i, per tant, les dels consells audiovisuals territorials “en no atribuir-los cap competència en relació amb els serveis de comunicació audiovisual televisius a petició, ni amb les plataformes d’intercanvi de vídeos ” i han qualificat aquest fet com a “especialment greu” tenint en compte que aquests serveis i plataformes constitueixen en l’actualitat “una de les principals fonts del consum audiovisual de la ciutadania”.

Comunicat comú

Els reguladors territorials han realitzat un comunicat comú on han assenyalat que tenen atribuïda la missió “per llei” de vetllar pels drets de les persones en l’àmbit audiovisual, i limitar les competències d’aquests reguladors i centralitzar-les a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), com es proposa al projecte de llei, “suposaria retallar la seva capacitat d’acció i les competències autonòmiques en temes tan rellevants com la protecció dels menors d’edat, el discurs d’odi, la publicitat encoberta, la desinformació o les previsions relatives a la diversitat cultural a les plataformes”.

També consideren necessari que les autoritats de regulació reforcin els mecanismes de supervisió i control dels compromisos d’autoregulació, i “velin perquè es respectin els codis de conducta i s’adeqüin a la normativa vigent”.

Els responsables dels tres Consells Audiovisuals de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia consideren que “la concertació de competències permetria optimitzar els recursos públics i ser més eficients en la protecció de la ciutadania”.

Sobre això asseguren que els reptes d’avui en l’àmbit audiovisual són globals i requereixen “més que mai” una actuació cooperativa de tots els organismes reguladors independents que hi ha a l’Estat, una col·laboració entre ells i amb la resta de reguladors europeus.

Consideren que l’experiència assolida aquests darrers anys per institucions pioneres a l’Estat com el CAC (creat l’any 2000), el CAA (2005) i, més recentment, del creat CACV, permeten aportar i compartir coneixements en la protecció de les persones usuàries en l’àmbit audiovisual tradicional (ones hertzianes), però també, i especialment, en el digital, “on avui rau bona part del consum audiovisual, especialment entre la població més jove”.

Així mateix, els tres organismes han incidit que els consells disposen d’una àmplia trajectòria en la regulació audiovisual i en els darrers anys han incorporat sistemes de control dels continguts de risc al món digital. Per tot això, han expressat la necessitat d’establir, com a eix bàsic de relació, “el principi de col·laboració entre l’autoritat estatal i les autonòmiques”.

Un principi que, segons assenyalen, està reconegut en el marc jurídic i és habitual entre les autoritats audiovisuals d’altres estats descentralitzats, com ara l’alemany o el belga.

Col·laborar en la regulació

Des del CAC, el CAA i el CACV, en atenció a l’optimització dels recursos públics, reclamen “participar i col·laborar, amb la CNMC, en la regulació del nou entorn digital en els àmbits en què ja comptem amb experiència contrastada. Creiem que seria una mala decisió no actuar amb tots els actius de què disposem”.

El seu objectiu és “unir esforços i garantir així una millor protecció dels drets de la ciutadania a l’entorn digital. Una col·laboració, a més, que és plenament conseqüent en el marc d’un estat descentralitzat”.

En aquest sentit, els presidents dels reguladors de Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana, els territoris dels quals sumen una població de més de 21 milions de persones, el 45% de la població de l’Estat espanyol, organismes reconeguts als respectius estatuts d’autonomia i amb competències a l’àmbit de la comunicació audiovisual han assenyalat que no comparteixen “la distribució competencial prevista pel projecte de Llei general de comunicació audiovisual”.

Per això han instat que durant el tràmit parlamentari s’introdueixin els canvis necessaris per “assegurar una actuació concertada entre els reguladors audiovisuals independents existents a l’Estat” en matèria de supervisió i control dels continguts a les plataformes d’intercanvi de vídeos o el control i la supervisió de les obligacions relatives a la protecció dels menors d’edat oa la promoció d’obres europees als serveis a petició, entre d’altres.

“Al món digital, més que mai, s’han de sumar esforços, no limitar competències. Cooperar i concertar actuacions i competències hauria de ser la forma més eficient d’optimitzar els recursos públics i de garantir la protecció de la ciutadania al món audiovisual digital. Alguna cosa en allò que els tres reguladors, el CAC, el CAA i el CACV, estem plenament compromesos” han assenyalat.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana