Els 200 partits de Rodrigo, un jugador «diferencial» per al València CF

Amb la seva participació aquest passat dissabte davant el Granada CF, Rodrigo va arribar als 200 partits amb la samarreta de l’València CF, una xifra més que destacable. L’atacant ha multiplicat la seva influència des que va arribar a el club a l’estiu de 2014 i avui, després de 156 partits en Laliga, 21 a la Copa d’Rei, 14 a la Champions i 9 a Europa League, ningú dubta a assenyalar-lo com una de les referències més clares d’un equip la major virtut rau en l’alt nivell col·lectiu, a al punt que Celades, com va fer setmanes enrere, explica que «Rodrigo és un jugador diferencial per a nosaltres». El ’19’ s’està guanyant a pols el seu lloc en la història de el club i ho fa, a més, com un dels jugadors nascuts més enllà de les nostres fronteres que més vegades han defensat en els últims cent anys la samarreta de l’València CF: concretament el dotzè.

En aquestes sis temporades com a valencianista, Rodrigo ha marcat 54 gols i ha repartit 31 assistències als seus companys passant pràcticament per totes les posicions de l’atac i actualment només hi ha dos jugadors amb més partits jugats que ell a la plantilla: Parejo (352) i Gayà (205). Des del seu debut davant el Sevilla FC al Pizjuán al seu primer gol com a valencianista davant el Getafe CF, la classificació per a la Champions de 2015 davant l’AS Monaco (on va ser decisiu amb un gol en el partit d’anada), els seus 19 gols de la temporada 17.18, la crida de la selecció absoluta o el seu primer Mundial amb Espanya.

La seva etapa com a valencianista concentra grans moments i és sinònim de lluita i de creixement constant. En el terreny de joc la seva feina i els seus gols li han atorgat un estatus que concentra el focus dels defenses rivals cada vegada que salta a la gespa. Rodrigo intimida i marca la diferència i la seva personalitat impulsa a l’equip. A Mestalla ha estat decisiu per llançar a el València CF amb un hat-trick ‘davant el Getafe CF en l’eliminatòria de quarts de final de la Copa d’el Rei que conquistaria el passat mes de maig al Benito Villamarín de Sevilla, on una altra vegada va tornar a veure porteria i va aconseguir la glòria en la que potser és la seva nit més destacada en blanc i negre.

Aquest cop de cap per enviar a al fons de la xarxa el centre tens de Soler des de la dreta i tombar el Barça ja forma part de la història. En el personal, València ha estat el lloc de naixement de la seva filla Daniella, una altra valencianista més des de fa algunes setmanes, i els seus gestos parlen d’un jugador identificat amb les arrels i el sentiment cap a aquest escut. El valencianista deixa empremta. La seva dedicatòria a Jaume Ortí amb una perruca comprada només sortir de la vetlla de l’expresident, el seu gol dedicat a Coquelin després de lesionar-, la victòria dedicada a Cheryshev al Camp Nou o el tant que va dedicar amb la selecció a l’fill mort de Santiago Cañizares conformen també un relat que brilla amb llum pròpia i que encara té capítols per escriure. La seva ambició segueix intacta, això és només el principi. Per molts partits més amb la samarreta del València CF!

Informació i Foto: ValenciaCF

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: