El ValenciaCF suma una victoria molt important davant el SevillaFC al Sanchez Pizjuan (0 a 1)
No va ser fàcil, ja que els locals van sortir des de l’inici al dos-cents per cent i van ficar als de Marcelino en la seva parcel·la amb ràpides accions per banda. Era lògic en el debut de Caparrós a la banqueta de casa davant la seva afició. Buscava aquesta arrencada boig per intentar descompondre l’ordre defensiu blanc-. No obstant això, passat el quart hora de joc Carlos Soler es va inventar una acció personal a la qual només li va faltar encertar en el seu centre. Primer avís seriós dels de Mestalla que va tenir continuïtat en un gran desmarcatge de Gameiro que no va acabar de culminar el francès.
Amb el pas dels minuts el València CF es va treure la pressió local amb un gran treball de tots els jugadors i amb un gran desplegament físic. Defensava amb ordre i sortia amb rapidesa endimoniada cap a l’àrea sevillista. Va agafar diversos contraatacs bons, tot i que li va fallar la passada definitiva per certificar algun d’ells. D’haver tingut més precisió els blanquinegres haurien tret més fruit.
Mentrestant, el Sevilla tractava de reaccionar altra vegada i Munir, cap a la mitja hora de joc, es va regirar i va xutar ras a les mans d’una assegurança Net. Però eren els de Mestalla els que més s’acostaven al gol i en una sortida fulgurant, amb robatori molt intel·ligent Parejo, no va acabar en el 0-1 per mil·límetres. Gameiro li va donar al capità la passada de la mort, però Gonalons va tocar la pilota el just com perquè el ’10’ no arribés a empènyer dins de la xarxa. Una autèntica pena.
Amb el control total del joc, un espectacular centre de Carles Soler al segon pal va ser als peus de Gayà, qui va ser derrocat per Banega. González González no va dubtar a assenyalar penal i Dani Parejo, com sempre, va assumir la responsabilitat i va batre el jove Javi Díaz. El porter es va tirar a l’esquerra i el tret, a la dreta. Vuitè tant del capità en Laliga i quart des dels onze metres. Era el 0-1 i el col·legiat va xiular el final de la primera meitat. Millor moment per desnivellar el marcador, impossible.
Després del descans va entrar Cheryshev per Guedes, però tot seguia igual per aquesta banda esquerra, amb Gayà per darrere de perfecte escuder. Al minut 55 Gameiro va tenir el segon del València CF, però la seva terrible fuetada amb la cama dreta va pegar al travesser i la pilota, lamentablement, va botar fora de la línia. Una ocasió immillorable. La mateixa que va tenir, per dues ocasions, el ‘Mut’ Vázquez, primer amb el cap i després amb una rematada de rosca des de fora de l’àrea.
En aquest combat de tu a tu, el València CF necessitava canviar el ritme i aplacar la lògica resposta local a la recerca de l’empat. El Sevilla tornava a dominar el joc, tot i que es topava amb la solidesa defensiva blanquinegra. Marcel·lí va treure a un treballador Gameiro, que va tenir el segon a les botes, per Santi Mina. Calia lluitar fins al final per tres punts en or al Sánchez Pizjuán. I poc després va ficar a Ferran d’altra valent, Carlos Soler, qui es va multiplicar tant en defensa com en atac. El seu objectiu era el de no perdre la intensitat per banda.
Els de Marcelino van mantenir en tot moment una gran línia de treball, ajudats per un seguríssim Net, qui no deixava marge d’error als seus companys. El Sevilla FC es va llançar a per totes, però s’estavellava una vegada i una altra en un mur blanc-. Al final, triomf d’or que col·loca al València CF amb 43 punts i ascendint jornada a jornada a les posicions de privilegi de la classificació.