El ValenciaCF s’imposa al Getafe en el Coliseum Alfonso Perez (0 a 1)
El València CF va tornar a somriure de nou al imposar-se al Coliseum Alfonso Pérez Muñoz al Getafe per 0-1, en un partit en què un gol del capità Parejo, de penal, va permetre als de Mestalla aconseguir la segona victòria de la temporada en Laliga i sumar tres punts d’or de cara al seu objectiu d’anar remuntant posicions en la classificació. Va ser un partit molt treballat i competit en el qual va gaudir de clares ocasions, però de nou va pecar d’encert. Però aquesta vegada la justícia i la sort van arribar al tram final quan un agafada a Gameiro va ser assenyalat com a pena màxima després que el col·legiat consultés el VAR.
Era un ‘onze’ tipus de Marcel·lí amb la novetat de Parejo, que tornava a l’onze després de la seva lesió a Bilbao. I molt aviat el València CF va gaudir d’una claríssima ocasió per marcar en el minut 3, després d’una gran passada entre línies de Guedes, quan Rodrigo va tenir el primer gol de la tarda, però el seu xut, amb l’esquerra, va sortir per molt poc. L’internacional va fer tot bé, desmarcatge inclòs, menys la definició. Els blanquinegres dominaven i el col·legiat es va inventar un fora de joc inexistent a Gayà quan l’esfèric li venia d’un refús d’un jugador local. El de Pedreguer va protestar aquest error que no entenia ni cap blanc-a la gespa.
No obstant això, el Getafe va sorprendre poc després en un servei de córner amb una rematada de cap de Cabrera que va donar al pal després d’una acció embolicada dins de l’àrea amb molts futbolistes d’un i altre equip sense cap control. En canvi, la banda esquerra del València CF creava molt de perill amb el trio Gayà-Guedes-Rodrigo. Faltava l’última passada que va arribar en el minut 23 de peus de Carlos Soler a Rodrigo, però, en aquesta ocasió, el porter va impedir que els de Mestalla s’avancés en el marcador amb un mà providencial.
El tram final de la primera meitat va ser equilibrat amb un València CF ben situat i que sortia amb velocitat a la recerca de Guedes. No hi havia dominador i els de Marcelino no passaven excessiu perill a la seva àrea. Tot el contrari que el Getafe que es veia sorprès per una altra connexió entre Guedes i Rodrigo que no es va traduir en gol, una altra vegada per l’actuació de David Soria, decisiu un cop més. No es mouria el marcador després d’un duel inicial marcat per les clares oportunitats visitants no transformades dins el marc local.
Després del descans i, amb aficionats encara buscant els seus seients per seure, el Getafe va tenir una sortida fulgurant i el davanter Jorge Molina va topar amb el pal als quinze segons de la represa. Poc després, Àngel i Amath també es van acostar a la porteria de Net. Però el València CF va saber reaccionar i va passar a dominar la situació. Al caient de l’hora, Carlos Soler va voler sorprendre al meta amb un xut des de fora de l’àrea que va sortir alt.
Calia avisar de les intencions blanquinegras. I Rodrigo, d’esquena, va rematar també per sobre del marc en un nou avís visitant sense recompensa. Net, per la seva banda, mantenia la seva seguretat amb un bon rebuig a rematada de Amath. El València CF volia guanyar i, al minut 77, va arribar el moment clau. Gameiro es va queixar amargament d’un agafada quan es disposava a rematar, però el joc va continuar fins que l’àrbitre va parar el xoc per comprovar aquesta acció en el VAR. Després d’uns segons d’emoció i nervis, De Burgos Bengoetxea va veure la jugada per televisió, va xiular penal i la segona groga i corresponent expulsió del central Bruno. Parejo va agafar la pilota, va assumir la responsabilitat i va marcar el 0-1 al minut 80 de potent xut. Sí, sí, sí, el capità no va fallar en un moment clau. Gol i gran celebració dels jugadors i els seguidors que van acudir a l’estadi. No n’hi havia per menys.
El València CF el tenia a les mans i no volia que se li escapés aquest premi gros de tres valuosos punts. Va lluitar, va defensar amb ungles i dents i encara va tenir ocasions al contraatac, sobretot en els peus de Gameiro, per augmentar la seva renda. Però no va passar res més. No importava. La victòria tornava, per fi, a Mestalla i els jugadors van celebrar el triomf amb els aficionats que van gaudir a Getafe. Felicitats EQUIP.
Informació i Foto; ValenciaCF