El ValenciaCF s’imposa al Ebre en l’anada dels 16º de final de la copa del rei (1 a 2)
El València CF va tornar a somriure aquest dimarts a l’estadi de La Romareda en derrotar al CD Ebre per 1-2, en un treballat i complicat partit d’anada dels setzens de final de la Copa del Rei en què jugadors menys habituals, i fins i tot alguns debutants, vèncer en la segona meitat al batallador cuer del grup tercer de segona B gràcies al protagonisme de Santi Mina, decisiu amb els seus dos gols en deu minuts màgics, del 70 al 80 en els quals els de Mestalla van capgirar al marcador.
Marcel·lí es va deixar a Paterna a futbolistes titulars per donar-los descans a la recerca d’una positiva revolució copera com així va ser a Saragossa, on el debutant Kan gin Lee, amb només 17 anys, s’estrenava de forma oficial amb el València CF amb el dorsal ’34 ‘a l’esquena i al centre del camp per la banda esquerra. Era un onze novedós en totes les línies, amb cinc jugadors del planter, però amb un únic objectiu, tornar a guanyar.
Van ser uns compassos inicials de domini visitant davant un rival més pendent de defensar que d’atacar com era lògic. No arribaven les ocasions fins que Gameiro, al minut 22, va agafar una pilota fora de l’àrea, va xutar amb potència i el porter va rebutjar a córner. El CD Ebre, a més, es quedava en inferioritat al tall de la mitja hora de joc per expulsió del lateral Tiago. Ferran, de nou amb la testa, va rematar de cap i, després enganxar en un rival, va provar els reflexos del porter, providencial I Ruben Vezo, després d’un rebuig, li va pegar amb l’ànima a la pilota, encara alta.
Els compassos finals del primer temps van ser un atac constant valencianista i s’acostava el gol. Daniel Wass, des de lluny, va tornar a rondar gairebé en el descompte el primer de la tarda, però Salva va volar per evitar el pitjor. Amb l’empat inicial va acabar aquest assalt amb un únic color, el blanc-, però que no es reflectia al marcador.
Després del descans el belga Batshuayi va substituir al francès Gameiro en atac. Hi havia de tocar una tecla, perquè el CD Ebre va renunciar encara més a tirar endavant. La seva fi era protegir el seu marc amb el major nombre de jugadors possibles. Contra aquesta muralla Kan gin Llegeix es va inventar una rematada de rosca que va pegar al pal, un altre més a aquesta temporada, a la primera oportunitat clara de la segona meitat.
Però el pitjor estava per arribar. Una falta centrada a l’àrea per Sergio Cortés va ser rematada de cap per Jon Ander per marcar l’1-0. Jaume no va poder fer res. Primer xut entre els pals i gol de el CD Ebre. Va ser un gerro d’aigua freda, al costat de la pluja que no deixava de caure, i el València CF necessitava reaccionar més aviat millor. Així, Santi Mina es va fabricar una preciosa jugada en banda per col·locar l’empat al minut 70, el primer del seu compte particular.
El València CF anava a per totes i llavors va tornar a aparèixer el gallec Santi Mina per fer el segon a La Romareda. El seu cap trencava l’empat i el seu desvergonyiment i arpa decidien el xoc. Magnífic l’olfacte del ’22’ blanc-que va arribar i va convèncer amb els seus gols. La foscor de minuts abans es va convertir en llum en tot just deu minuts. I altra dada a tenir en compte va ser el debut en els últims minuts de l’atacant Àlex Blanco, que va substituir al seu company habitual al filial i que va tenir el tercer gairebé en el descompte.
Al final, important victòria per l’anímic, segona de la temporada, del València CF en l’anada de setzens de la Copa, i especial protagonisme de Santi Mina, qui tornava a l’equip després d’un temps inactiu i que va ser decisiu amb el seu doblet golejador quan pitjor pintava el xoc després avançar-se el CD Ebre. el gallec, que va acabar amb rampes, va ser aquest aire fresc que necessitava el bloc de Mestalla per tornar a assaborir un triomf esta temporada. Ara, a pel Girona en Laliga.
Informació i Foto: ValenciaCF