El ValenciaCF perd en Ipurua davant el Eibar

Quina ràbia! Amb independència del que finalment reflecteix el marcador, el València CF va acabar perdent a Ipurúa, però té estampat en la seva pell uns valors que sempre estan presents. I competir és innegociable. Ràbia perquè el València CF va igualar la lluita de la SD Eibar, però una rematada de cap a falta de quatre minuts de Jordà va invalidar el gol previ de Santi Mina, amb el qual es va respondre al corrent de Inui.

Sortien advertits de les dificultats que presentava el partit, d’aquí el nivell de màxima atenció des del xiulet inicial. Les rematades inicials amb escàs perill de Charles i Sergi Enrich no van tenir l’efecte desitjat per la SD Eibar de tancar al seu rival, més aviat, ràpidament va donar un pas endavant amb seguretat, portant el timó del partit. Potser no es Sobo tant la pilota com en partits anteriors, Ipurúa exigeix ​​verticalitat i rapidesa, d’aquí els múltiples canvis de joc i pilotes llargues executats des de la sala de màquines, encara que va ser Gayà, després doblegar per l’interior a Nacho Gil, que va estar molt a prop d’obrir el marcador, detingut per Dmitrovic en dos temps.

Tot i la qualitat que atresoren els futbolistes dirigits per Marcelino, en aquest partit havien de igualar la lluita i l’arpa de l’equip local. Ingredients sempre presents en els conjunts dirigits per Mendilíbar que, unit al diluvi de la primera meitat, deixava imatges que expressaven un esforç màxim en les pilotes dividides. Gestos de ràbia, samarretes enganxades al cos, manotades a les àrees … era un partit de lluita màxima, que va arribar al descans sense que es mogués el marcador perquè va faltar encert en una rematada de Santi Mina i un cop de cap de Rodrigo, en l’última jugada abans de reposar força. Quina llàstima! Quina ràbia! Parejo havia executat un córner amb una precisió suïssa al segon pal, però Rodrigo no va orientar bé el cap amb Dmitrovic fora de la porteria.

Tot semblava sota control, calia seguir amb el mateix full de ruta perquè el gol acabaria arribant, però, el València CF va rebre un cop baix quan Jordà va repel·lir el rebuig de Martín Montoya dins l’àrea, amb la mala sort que la pilota el atrajó Inui, que va enviar el seu llançament enganxat al pal sense que Net pogués impedir el gol. Calia sobreposar, va costar al principi, Marcelino demanava cap i tranquil·litat quan la SD Eibar es va encoratjar. Els seus desitjos van ser ordres.

Amb una transició ràpida, Rodrigo va perllongar la pilota a la seva dreta, Andreas va aixecar el cap i va veure com pel segon pal apareixia el velocista Santi Mina, i cap a ell va ser la pilota perquè l’ariet que menys minuts necessita per marcar en aquesta lliga, enviés l’esfèrica al fons de la xarxa. Som-hi! Els futbolistes ho van celebrar amb els punys en alt i gestos de ràbia al costat dels aficionats desplaçats a Eibar. Ràpidament es va tornar a controlar la situació, però no es van conformar amb això.

A la zona ofensiva es movien els valencianistes en silenci, buscant l’esquena de la defensa del conjunt eibarrés, hi va haver dues accions en què els va faltar un pam per avançar-se a la sortida a la desesperada d’de Dmitrovic, es buscava el gol que els donés la victòria, però qui el va marcar va ser Jordà. Després d’un centre d’Alejo, Jordà es va elevar al cel per rematar de cap la pilota que els va valer tres punts. Al final els petits detalls van decantar la balança a favor de la SD Eibar, desencadenant la segona derrota del València CF en Laliga. Ara toca aixecar-se

 

Informació i Foto: http://www.valenciacf.com

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: