El ValenciaCF perd davant el Getafe en Mestalla (1 a 2)
València CF no va merèixer tan dur càstig davant el Getafe. Va barallar i va lluitar al màxim fins a l’últim segon del partit, va lluitar al màxim en la segona meitat per remuntar els gols visitants, però no va tenir la fortuna de cara davant un rival que va ser pitjor que els de Mestalla, però sí molt efectiu. Els blanquinegres van fer mèrits per aconseguir un millor resultat, però el futbol no va ser just amb el seu lliurament i ambició.
Era un partit important, com ho han estat tots des de l’inici de la temporada. Per aquest motiu Marcel·lí va pensar en els millors jugadors possibles per sumar els tres punts i acostar-se encara més a la classificació matemàtica per a la propera edició de la Champions. Fins a set canvis va introduir en l’onze inicial que tan bé va competir al Camp Nou i on no va merèixer perdre davant el FC Barcelona.
El xoc va començar amb força per part dels dos equips, amb el València CF a la recerca del marc de Guaita per les dues bandes. No obstant això, seria el Getafe el més precís en marcar en el seu primer xut entre pals. Remy va batre de xut ras i ajustat a Jaume Doménech que no va poder fer en el gol visitant. Dur pal per el nul bagatge ofensiu visitant.
Però no hi ha pedra que no pugui trencar aquest València CF que va reaccionar amb força i va tractar d’igualar aviat la contesa. Maksimovic, de cap, després d’un servei de córner va rematar alt en una bona ocasió dels locals. També Zaza ho va intentar amb la testa però va sortir fregant el porter. El València CF va intentar trencar la muralla del Getafe abans del descans, però no va poder tot i buscar-una i altra vegada.
Hi havia temps per davant, tot i que el partit es va complicar encara més en l’arrencada de la segona meitat amb el segon gol de Remy de xut molt ajustat al pal esquerre de Jaume. El Getafe tornava a ser letal, segon tret, segon gol de la tarda. I, de nou, tocava aixecar-se i lluitar com guerrers, com es comporta sempre aquest València CF. I això va fer. Gayà, cap a l’hora de joc, va tractar de sorprendre Guaita de cap, però es va anar alt per poc. Era ja una altra història. El domini era ja local.
I llavors Marcel·lí va arriscar al màxim i va fer tres canvis de cop: Rodrigo, Carlos Soler i Ferran Torres van agafar el testimoni de la responsabilitat amb mitja hora encara per davant. Era una aposta del tot pel tot. I va sortir perfecte quan Rodrigo es va girar de meravella del seu defensor i la va posar lluny de l’abast de Guaita. Era l’1-2 al minut 69 i Mestalla explotava d’alegria en suport dels seus. Tot era possible.
Era un cicló, un vendaval de futbol dels de Mestalla. El jove Ferran Torres es va inventar una acció personal per la seva banda amb centrada mil • limètrica a l’àrea que Zaza no va encertar per centímetres. L’italià va saltar molt, però no va arribar a connectar bé la pilota que va sortir per sobre del travesser. Una pena perquè la jugada ho mereixia.
Tots volien ajudar, absolutament tots. Tant en defensa com en atac. Fins Garay es va atrevir a llançar des de fora de l’àrea a la recerca de l’empat. Ningú s’amaga. L’afició es va bolcar amb el seu equip que ho estava donant tot sobre la gespa davant un Getafe que feia servir les seves armes per no jugar molt i que passessin els minuts amb faltes, pèrdues de temps i tota mena de moviments que eren consentits pel col·legiat. A més, va expulsar Parejo per un forcejament amb Jorge Molina, qui segons abans li havia donat un cop de peu al capità blanc-. Tocava l’heroica.
Ho va intentar de totes les maneres, però al final no va poder aconseguir un millor resultat. El València CF va acabar descentrat amb l’anti futbol del rival i va marxar de buit de Mestalla amb total injustícia. No passa res equip. Ara, a pensar en el partit d’aquest dissabte davant el Celta a Balaidos.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com