El ValenciaCF guanya en la seua visita al Deportivo (1 a 2)
¿Marques tu o marc jo? Bé, per què no tots dos. Segurament això haguessin pensat Guedes i Rodrigo d’haver visualitzat el partit abans de jugar-se, on es van regalar els seus gols, amb Santi Mina tenint també un paper principal, en estar en l’origen de tots dos. Els seus gols li van valer al València CF per anotar-tres punts més, afermant-se en el podi de Laliga amb 40 punts, uns registres excel·lents a l’hora de lliurar la carpeta de la primera volta. Espectacular!
Només els futbolistes són conscients sobre el terreny de joc de la dificultat que és guanyar, és igual si el rival es veu amenaçat per la zona de descens o vol discutirte un dels llocs privilegiats de la classificació. Per guanyar cal patir i és el que li va tocar al València CF en un inici de partit amb el Deportivo bombejant pilotes cop i un altre. Arribaven procedents d’ambdós costats, encenent-les alarmes quan Borges va rematar amb l’espatlla al travesser en el minut 12, escopint l’aigua. Un minut abans, Maksimovic havia rematat amb el cap un córner de Parejo, però l’esfèric va marxar fora.
Era una advertència per a un grup que, a poc a poc, va anar assentant-se i portant el comandament del partit. Rodrigo, en veure que no es creaven ocasions, va retardar uns metres la seva posició realitzant bons moviments d’esquena a la porteria rival, però quan el València CF ja dominava, Santi Mina es va encoratjar disposat a sortejar amb la pilota a tot el que sortís a la cruïlla , quan va veure que no podia més se la va cedir a Rodrigo que, amb un brillant gest tècnic, va prolongar per Guedes, que no s’ho va pensar i va disparar amb la seva cama dreta, enverinant-la pilota per la velocitat de la gespa i sorprenent a Rubén, confiat . Si a Guedes li haguessin donat a triar, segur que no discutiria que no va ser el seu millor tret, però va ser el que va valer el botí dels tres punts.
És un privilegi tenir a l’equip a Guedes, un jugador capaç de fer coses que justifiquen l’entrada, no només pels seus veloços cavalcades amb la pilota enganxada al peu, la seva imaginació és capaç d’asseure al rival sobre una rajola, la seva exquisida qualitat per fer un control orientat amb l’esperó … Una meravella! És igual que pedregui, com va passar a Riazor, res ni ningú és capaç d’apagar la màgia del futbolista portuguès. Tot i les faltes.
Amb un mínim avantatge al marcador, els deixebles de Marcel·lí eren conscients que anaven a seguir patint, i de nou després d’una centrada lateral, el cor es va posar en un puny quan Guilherme va rematar de cap fora. Semblava que el guió estava escrit, i després dels minuts inicials, el València CF va voler assumir el comandament del partit. I al trio de jugadors que va crear el primer gol, es va unir Parejo per fabricar el segon. Novament Santi Mina va estar en l’origen del gol, pressionant després d’una pèrdua, la pilota la va atreure Parejo li va lliurar a Guedes, i aquest li va voler tornar a Rodrigo l’assistència del primer gol, que no ho va desaprofitar amb un xut desviat lleugerament per un defensa.
A partir d’aquest moment, l’Esportiu es va lliurar en comprovar que la solidesa del València CF anava a invalidar qualsevol intent de rebel·lió local. Semblava tan clar, que ningú es va posar nerviós quan en l’enèsim centre lateral Andone va marcar l’1-2 després d’una segona jugada, just després que Zaza estigués prop d’anotar el tercer. Quina ràbia! Hi va haver d’activar de nou les alarmes i Adrián, en el temps de descompte, va xutar alt sol davant de Net. Vaja ensurt! El cor es va accelerar moltíssim … però els punts els va sumar el València CF i va arribar el moment de gaudir d’una altra victòria.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com