El ValenciaCF guanya al Celta en Mestalla i manté la segona plaça

El València CF manté la seva excel·lent segona plaça en la classificació de Laliga en tornar al camí del triomf després de dues jornades sense guanyar. Aquest dissabte es va imposar al RC Celta per 2-1, en un partit molt disputat i emocionant en què Zaza va tornar a veure porta, en el qual Parejo va demostrar la seva temprança en marcar el segon de penal, en el qual va saber lluitar, lluitar i competir davant un bon enemic i en el qual, a més, va distanciar una mica més al Sevilla a la taula després de la seva punxada al Bernabéu.

Marcelino García Toral va repetir el mateix onze que va perdre la setmana passada davant el Getafe. Les lesions han minvat la plantilla i el tècnic va voler seguir apostant per aquests jugadors en un desig de ‘revenja’ del que va passar al Coliseum Pérez Muñoz. I molt aviat van voler esmenar aquest ensopegades amb una rematada al pal de Vezo quan tot just es portaven dos minuts de joc. El Celta també va provar amb Pione Sisto, però el seu xut intencionat va sortir lleugerament desviat.

Estava sent un partit entretingut amb dos equips disposats a tot. El Celta no es va tancar i el València CF feia tot el possible per obrir el marcador. En una acció personal passat el quart d’hora de joc, Zaza va voler començar i acabar en gol, però el seu últim tret va ser ben vist per Rubén Blanco. Del no-res va treure molt l’internacional italià. El mateix va passar amb Carlos Soler, qui va córrer 30 metres amb la pilota i, al final, només va poder xutar molt ajustat en una altra bona oportunitat blanquinegra.

Eren els millors minuts d’un València CF ambiciós que buscava l’àrea del Celta amb bon futbol. En una bonica combinació entre Zaza i Gayà el de Pedreguer es va acostar al 1-0, encara que el porter va enviar a córner. L’agradable sorpresa arribava en aquest llançament que Zaza, al primer pal, va connectar un cop de cap que es va colar com un obús en el marc visitant. Desè tant de Simone en Laliga que ho va celebrar amb magnificència. No n’hi havia per menys, ja que va trencar una sequera que durava des del 28 d’octubre quan el va marcar l’Alabès a Mendizorroza. La seva vuitena víctima en aquesta primera volta del campionat.

Però el millor encara havia d’arribar. I el va protagonitzar el porter del València CF, Net, qui va fer la parada impossible a una rematada de cap a boca de canó de Iago Aspas. El brasiler va volar i es va estirar com un xiclet per endevinar la intenció del davanter cèltic que no es podia creure el que havia passat segons abans. Tot Mestalla va corejar el seu nom. Al final, al descans es va arribar amb victòria local per 1-0 gràcies a l’instint de Simone Zaza, que s’ha convertit en un depredador de l’àrea. Al davant, un bon Celta que va seguir jugant de la mateixa manera.

La sort li va ser esquiva als de Marcelino en l’arrencada de la segona meitat quan es va passar una falta no xiulada per l’àrbitre a favor de Montoya, l’acció va continuar en Pione Sisto, qui va centrar a l’àrea, Maxi Gómez va rematar davant un núvol de cames i la pilota li va caure als peus de Iago Aspas que només va haver d’empènyer a la xarxa. Es portaven poc més de quaranta-cinc segons i el partit tornava a començar de nou.

A partir d’aquest moment el partit va ser elèctric, trepidant. València CF i Celta es van llançar a tomba oberta a pel triomf i la pilota passava d’un costat a un altre en segons. Al minut 58 va arribar una altra jugada molt protestada per Mestalla, ja que no va xiular penal per enderrocament a Zaza, però sí que li va mostrar targeta groga per les seves protestes que, a més, fa que es perdi la pròxima visita a Ipurúa. Dues males notícies seguides.

Al caient de l’hora de joc, Nacho Gil va entrar per Carlos Soler. Marcel·lí va voler més verticalitat per banda i va ficar al jove extrem. I poc després a un ex cèltic, Santi Mina, per Rodrigo. Aire fresc per a l’atac. Ho va intentar, però el Celta no donava espais, ni buits. Montoya, al minut 78, ho va intentar des de fora i es va topar amb el porter.

Amb l’emoció a flor de pell, Pablo Hernández va fer caure a Nacho Gil i Munuera Montero va assenyalar pena màxima. Corria el minut 79 i Parejo va decidir agafar la pilota i assumir la responsabilitat. Va xutar amb força, Rubén Blanco va endevinar el llançament però no va poder impedir el 2-1. Tercer tant en Laliga del capità que ho va celebrar amb la grada i la resta dels seus companys. I és que estava costant molt superar un bon rival.

Ningú es movia de Mestalla. El València CF volia certificar la seva victòria i el Celta empatar. Era un futbol de poder a poder amb un bon equip de Mestalla que lluitava per cada pilota com si fos l’últim. I, al final, triomf dels de Marcelino per un estret 2-1 que el mantenen en el segon lloc de Laliga i que té molt valor donat el rival que estava davant que mai va abaixar els braços.

 

Informació i Foto: wwwv.valenciacf.com