El ValenciaCF goleja al Sevilla (4 a 0)

Informació i Foto: http://www.valenciacf.com

És un gran gust veure al València CF, una experiència que omple de felicitat als seus futbolistes i a tot aquell que ho veu. Ordre, criteri amb la pilota, màgia, esforç, velocitat, gols … Marcelino ha aconseguit passar greix maquinària capaç de comportar-se a la precisió d’un rellotge suís, que va encadenar davant del Sevilla FC (4-0) la seva cinquena victòria consecutiva per afermar-se en la segona posició de Laliga. I ho va fer de forma incontestable.

L’equip valencianista va sortir disposat a manar des del primer minut, asfixiant al Sevilla FC en el seu camp, amb un joc elèctric quan la pilota arribava a Guedes o Carlos Soler per les bandes, i calculador des del darrere. A poc a poc anaven acumulant-se les arribades a l’àrea rival, només contrarestats per tímids llançaments llunyans del conjunt visitant, l’únic que va faltar era encertar en la rematada. Primer va ser Carles Soler el qual gairebé sorprèn a Sergio Rico amb un llançament que va ser enverinant al segon pal, després Zaza va intentar el gol amb una rematada forçada que es va perdre prop del pal, Sergio Rico va blocar el centre de Gayà quan Guedes ja s’imaginava marcant , Rodrigo es va veure obligat a rematar de manera acrobàtica un centre de Carles Soler després de deixar assegut en una rajola al seu marcador … al València CF només se li podia parar amb faltes, però de vegades ni així. No arribava el gol, però només era una qüestió de temps. I així va ser.

A vegades el futbol et dóna exquisideses i quan el protagonista és un jugador del teu equip, la felicitat inunda el teu cor. Era el minut 42 de partit quan Guedes rep la pilota, es puja a la seva moto per arribar a la vora de l’àrea, i aquí van començar els dibuixos animats. Retalla amb la pilota enganxada a la bota per deixar assegut al seu rival, va fer una finta per deixar enrere a un altre, és impossible detectar per on sortirà pel seu exquisit maneig de la pilota amb les dues cames, i després frega el seu botí per enviar la pilota a l’escaire. Qui no hagi vist el seu gol, que el busqui! Mare meva! Quina golàs! Va explotar d’alegria Mestalla, en veure que s’havia fet justícia als mèrits d’uns i altres.

Ambició és una de les paraules que més es repeteix al vestidor i no és una cosa que es digui de cara a la galeria, es reforça amb els fets. Perquè tot i anar guanyant a un rival de la zona alta, el València CF va sortir després del descans amb la mateixa idea. ¿L’única diferència? Que no va fer falta esperar molt per celebrar un altre gol, ja que en el minut 50, Zaza va estirar el seu estat de glòria amb una rematada amb l’esquerra molt ajustat al segon pal que va desesperar el meta Sergio Rico. Ja són cinc les jornades seguides en les marca el davanter italià. Ningú podia posar-li un però a un equip que s’està instal·lant en un estat de felicitat cada vegada que surt a jugar a futbol. Quan un gaudeix amb el que fa rendeix millor i aquest és l’estat actual en què s’ha instal·lat el València CF. I sempre vol més.

Veient l’equip, que després d’un gol busca el segon, i després no baixa els braços per intentar el tercer és una situació digna d’elogiar. Perquè després del gol de Zaza, Rodrigo va estar a punt d’aprofitar el regal de Guedes, però aquest cop Sergio Rico sí que es va estirar per repel·lir el potent llançament. Però la festa no havia acabat encara i Santi Mina, que va reemplaçar a Zaza, també volia el seu golet que va aconseguir per goig de la parròquia valencianista. I aquesta situació reflecteix molt clarament que el València CF li ha donat llicència per somiar a la seva afició. Per què no? Amb Guedes i la resta de l’equip … tot és possible. La seva exquisida picadeta per tancar el marcador amb el 4-0 va ser, sens dubte, autèntic caviar.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: