El ValenciaCF empata davant del Atletico de Madrid en Mestalla (1 a 1)
Veure al València CF dirigir-se de tu a tu a l’Atlètic de Madrid il·lusiona, cal anar pas a pas, però l’ambició d’aquest equip l’ha posat damunt de la taula des del minut 1 de Laliga. No és gens fàcil evitar caure en la teranyina de l’Atlètic, més encara quan estàs per darrere del marcador, però aquest València CF de Marcelino és pur cor i mai deixarà de creure. Li va valer a l’equip per sumar un punt, dos grans aturades de Oblak a Wass i Gameiro van evitar la victòria, però Mestalla té motius per sentir-se orgullós d’un equip disposat a parlar sense complexos davant els transatlàntics de Laliga.
Quan l’àrbitre va assenyalar el descans, Kondogbia va agafar la pilota amb la mà i el va tirar amb ràbia a la gespa. Un gest que ve a resumir el que va ser el primer temps, en què el València CF va aconseguir tutejar a l’Atlètic, però es va retirar als vestidors perdent 0-1. Va rematar més vegades que el seu rival, set trets per quatre del conjunt blanc-, però en van tenir prou una passada de Griezmann a l’esquena de la defensa perquè Correa copegés ajustat al pal i marqués. Quina ràbia!
Fins a aquest moment la història era ben diferent a la del curs passat, el València CF era conscient que havia de donar un pas més i crear més perill que en el doble duel de Laliga anterior. I així va ser. Ho van intentar Wass, Rodrigo, Santi Mina, Carlos Soler … però va ser l’argentí Correa qui es va encarregar d’apagar la metxa de Mestalla. Fins a aquest moment, la tropa de Marcelino tenia més la pilota i va buscar més el gol que el seu rival, amb bones caigudes de Rodrigo i Santi Mina oferint el seu suport per trencar línies, però no va ser suficient.
Una altra vegada la mateixa història de sempre? A ningú li sorprèn que l’Atlètic no perdona i és molt difícil batre’l, però tampoc era just. Des de la banda, Marcelino insistia en seguir amb la mateixa idea, l’equip arribava i buscava el gol amb llançaments violents des de fora de l’àrea, però va acabar sent Net què amb una gran mà de Net va evitar el 0-2. Segurament el més just hauria estat l’empat, però així es va arribar al descans.
A vegades la justícia no s’imposa en el futbol, però en aquest cas, el València CF la reclamava a crits. Sí, de vegades cal persistir per aconseguir el teu objectiu, i així va ser. Ni l’ensurt inicial després d’una centrada de Correa que no va aprofitar Diego Costa va poder amb la il·lusió valencianista, apareixent Rodrigo Moreno -després d’una prolongació de Wass- per baixar amb el pit la pilota i colpejar de forma endimoniada per l’èxtasi de Mestalla quan va besar el fons de la xarxa. ¡Vamooooossss!
En aquest moment, empès des de la grada, es van veure les ganes del València CF per seguir creixent. No es van conformar amb haver igualat el marcador i es van entestar a continuar portant el comandament, ambició que gairebé obté la recompensa del gol, però el cop de cap de Gabriel Paulista a la sortida d’un córner el va escopir el pal. Es portava les mans al cap, Oblak estava batut … però va faltar una mica de sort. Llàstima!
Marcel·lí va optar per oxigenar la zona d’atac amb Gameiro i Batshuayi, reubicant a Rodrigo a la banda esquerra, però van ser Wass, a tres minuts que baixés el teló i Gameiro en l’últim sospir, que van poder segellar la victòria. Oblak es va engrandir per evitar la victòria valencianista, però el València CF està disposat a parlar de tu a tu als grans. Tornem a Fer per!
Informació i Foto: ValenciaCF