El Valencia Mestalla s’imposa al Atletico Saguntino (4 a 1)
El VCF Mestalla va trencar, per fi, la ratxa de vuit empats consecutius i va gaudir d’una contundent victòria davant l’Atlètic Saguntí per 4-1, en un espectacular partit del filial que es va mostrar letal en atac i molt segur en defensa davant un rival que barallar i va lluitar de principi a fi. Els gols d’Álex Blanco, per partida doble, Sito de penal i Jordi Sánchez van tornar l’alegria a un equip blanc-necessitat d’aquest triomf que ho mereixia des de fa jornades i que se li estava resistint.
El partit no va poder començar millor per al conjunt de Miguel Grau. Després d’una sèrie de bones combinacions ofensives, la pilota va arribar a Àlex Blanco que, sense pensar-s’ho dues vegades, va llançar un potent xut des de fora de l’àrea que es va colar molt ajustat al pal esquerre d’Adrian Lluna. Era el minut 2 i el VCF Mestalla s’avançava en el marcador. Millor impossible.
Al davant, l’Atlètic Saguntí plantejava una idea clara, joc directe i bombar una i altra vegada pilotes a la recerca del seu davanter centre Nuha perquè els rematés a porta o el toqués per als seus companys de segona línia. Els blanquinegres patien, però amb molt d’ordre defensiu i rigor tàctic. També contragolpeaban amb perill i en un centre enverinat de Sito, Fran Navarro no va arribar per centímetres al minut 24. Una llàstima, perquè al cap a la mitja hora Lois va aconseguir l’empat d’un xut al qual res va poder fer el porter local Cristian.
Era tornar a començar. Però aquest filial té molt de cor i orgull, i tot just quatre minuts després de l’empat, Sito s’interna a l’àrea i Fluixà el fa caure. El clar penal el transforma l’atacant que està en ratxa golejadora des que va arribar de nou al VCF Mestalla després de la seva cessió al Llorca.
Aquest 2-1 va tranquil·litzar una altra vegada els ànims dels locals que van prémer en els compassos finals d’aquest primer temps fins que va arribar Jordi Sánchez per inventar-se el tercer gol de la tarda després d’un xut impressionant des de lluny que es va colar com un obús al marc del porter visitant. Golàs del capità. Amb aquest excel·lent 3-1 va acabar una elèctrica primera meitat en què el filial va ser letal en atac.
A la segona meitat, el VCF Mestalla va seguir amb la mateixa línia de concentració de la primera i, sobretot, amb el mateix encert atacant. Gran acció entre Jordi Sánchez i Sito que acaba amb centre i rematada al segon pal d’Álex Blanco per fer el 4-1 i el segon en el seu compte. Això sí, poc després el col·legiat va expulsar a Iván Márquez per doble groga, la segona injusta per una acció que no era ni falta.
Podien aflorar els nervis, però res d’això va succeir. Tot es va igualar amb l’expulsió del visitant Nuha que, segons el col·legiat, va caure a l’àrea sense que ningú li toqués al minut 67 i es va haver d’anar al vestuari. Amb deu jugadors tots dos equips, el VCF Mestalla no va voler arriscar davant un rival que volia retallar distàncies a corre-cuita. Van passar els minuts sense gairebé cap problema defensiu i els de Miguel Grau es van retrobar, per fi, amb el triomf nou jornades després de vuit empats consecutius. Tot principi té un final i aquest diumenge es va acabar amb aquesta ratxa. S’ho mereixien.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com