El Tau Castelló s’imposa al ZTE Real Canoe en el Ciutat de Castleló en el segon partit de la temporada
ZTE REAL CANOE 63
TAU CASTELLÓ: Adala (16), Duran (10), García (6), Alvarado (9), Edwards (13) -cinc inicial-; Bas (4), Stainbrook (13), Dukan (13), Sabaté (8), Roig, Le Berre i Moragas.
ZTE REAL CANOE: Martín, Ruiz (7), González (12), Bercy (4), Elerky (2) -cinc inicial-; De la Rua (5), Toolson (4), Martínez (10), Clark (13) i Gil (6).
ÀRBITRES: Pere Munar, Adrián Esglésies i Elena Espiau.
PARCIALS: 7-10, 23-19, 33-26, 42-37 (descans); 55-40, 64-51, 85-53 i 92-63 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: 400 espectadors al pavelló Ciutat de Castelló, complint-se així el màxim de capacitat permesa.
El TAU Castelló va confirmar les bones sensacions ofertes en la seva estrena a la Lliga per obtenir una aclaparadora victòria sobre el ZTE Real Canoe i així mantenir la seva condició d’invicte (i possiblement de líder) en la competició. Va ser un triomf molt treballat en defensa dels de Toni Ten, qui a més van ser un vendaval en atac a mesura que passaven els minuts, acabant així el xoc en una gran exhibició de poder de el quadre de la capital de La Plana.
Com era d’esperar, el Canoe va sortir intentant explotar el seu potencial amb el llançament més enllà de la línia de 6,75, la seva gran basa; mentre que a l’TAU Castelló basava els seus atacs en un bloqueig directe a Alvarado i a partir d’aquí buscar la millor opció. El partit anava igualat amb un ritme bastant anodí, fins que van entrar en pista la dupla interior local formada per Dukan i Stainbrook, els qui es van encarregar de disparar l’anotació castellonenca. No obstant això, el conjunt madrileny va saber respondre i guiats pel gegant Clark van evitar que el seu rival s’escapés a terme del primer quart (23-19).
En el següent període, Toni Ten va apostar per la cavalleria lleugera forçat per les circumstàncies (Stainbrook va fer ràpid dues faltes) amb Dukan i García com a homes grans. En atac anaven bé les coses, destacant Adala, però en defensa no, ja que el quadre visitant continuava perforant el cèrcol castellonenc amb els triples. El tècnic de l’TAU va demanar temps mort visiblement enutjat i a partir d’aquí els ajustos defensius van funcionar millor en els seus deixebles, els qui fins i tot van robar alguna pilota, van fer transicions ràpides i van tornar a estirar la renda (40-30, min. 17). Per desgràcia, una sèrie d’errors en els de La Plana (i potser també en el trio arbitral) van propiciar que el Real Canoe tornés a ficar-se al partit a l’arribar a la mitja part (42-37) tot i tot just sumar punts dins de la pintura, però els seus 8 triples convertits eren un bon aval.
A la represa van tornar Stainbrook i les mans ràpides en la defensa de l’TAU, el que es va tornar a traduir en robatoris, contraatacs i situació contra les cordes de l’equip visitant (48-37, min. 22). El temps mort madrileny no va parar als castellonencs, que sigiueron defensant amb molta intensitat, una faceta que en bàsquet sol anar acompanyada també de la bona feina ofensiu. Així les coses, el xoc es posava molt de cara en el minut 15 (55-40). El Canoe intentava retallar, però el TAU Castelló, tot i no tenir un cinc definit a l’estar assegut Stainbrook, controlava l’escassa anotació de la pintura del seu rival i era sòlid en el rebot. Només Clark resultava una seriosa amenaça per als de Toni Ten, qui van arribar a l’inici de l’últim en una molt bona situació (64-51).
La defensa dels de la Plana, lluny de relaxar-se, se seguia mostrant molt ferm, comptabilitzant nombrosos robatoris de pilota. Si a això s’afegeix que la maquinaria en atac es veia cada vegada més perfeccionada, el partit estava pràcticament resolt quan quedava un món per acabar (73-51, min. 32). De fet, el TAU Castelló va ser un autèntic corró en aquests minuts finals, no va tenir pietat del seu rival i li entrava tot. Era impressionant veure el bé que funcionava un equip en el qual tots aportaven molts punts. Va ser un final de festa perfecte, amb fins i tot tres jugadors de l’filial a pista, per a un equip que convida a somiar.