El Tau Castelló cau en el Ciutat de Castelló davant el Levitec Huesca (63 a 78)

Informació:Facilitada per el Departament de Comunicació del Tau Castelló

Foto: Pascual Candido

El TAU Castelló va tenir una de les seves actuacions més erràtiques en la derrota que va recollir a mans del Levitec Osca. El desencert local, que va acabar amb una demoladora estadística final de 2/21 en triples, i la manca de la intensitat defensiva necessària condemnar als de La Plana. El combinat amfitrió, en un guió que s’ha vist diverses vegades al Ciutat, van començar fluixos, tocava l’heroica per remuntar … però no va poder ser. Tot va passar factura al final.

Els locals no van sortir molt fins, sobretot en defensa, ja que no mostraven la duresa i agressivitat que requeria l’ocasió. En el bàsquet passa que quan enrere no estàs activat, en atac tampoc solen funcionar les coses. Hi havia molt fallada en el tir; i això que va sortir d’inici una tripleta exterior amb potencial de sobres (Bas, Ott i Steinarsson) i amb Nkaloulou de quatre, el qual sol destacar per la seva bona canell. Mentrestant, a l’altre bàndol l’exjugador castellonenc Carles Marzo estava motivat i encertat, sent el clar referent anotador del seu esquadra. Toni Ten va anar canviant als seus homes buscant més mordent en defensa, però la decoració no millorava. Llavors, el visitant Mikel Motos va fer un pas endavant per treure a la llum la seva qualitat i guiar els seus per un inesperat resultat de 12-23 al final del primer quart.

El combinat amfitrió seguia encallat. Com a dada curiosa, la major part dels seus punts van arribar de la manera menys freqüent: prop del cèrcol. Els aragonesos sortien forts en les seves ajudes defensives, el que va poder aprofitar en diverses ocasions Edu Gatell per rebre pilotes propicis a la pintura. L’aposta del Levitec Osca semblava clara: estava decidit a anul·lar als exteriors amb agressivitat i el suport dels seus grans, aconseguint a més diversos robatoris de pilota per sortir en ràpida transició. Fins i tot, anant per davant en el marcador amb rendes al voltant de 15 punts, van pressionar en ocasions a tota la pista en una demostració d’ambició i convicció. A més, els pivots Van Wijk i O’leary es van unir a la festa d’Osca. Per l’altre costat, el TAU Castelló era el contrari, amb badades en defensa i amb els seus homes importants sense aparèixer. La cosa es va posar en un alarmant 18-35 i temps mort local. Els de la Plana van provar la defensa en zona, així com diferents ajustos, i es va veure a l’Osca amb més dificultats per anotar. Per fi van semblar despertar els exteriors amb les penetracions de Steinarsson i Ott, però la situació seguia sent molt complicada al descans (28-42). I una altra dada més curiosa, alhora que definitòria: el TAU Castelló no havia ficat ni un sol triple en els 10 temptatives que va fer. Veure per creure.

Així les coses, en una ocasió més, tocava l’heroica a la represa. Per fi van arribar els triples, amb dos consecutius de Chema García en només un minut (el bàsquet té aquestes coses). Amb la presència en pista de l’propi García i de Faner, els de La Plana van ser decididament a la recerca de transicions més ràpides i atacs més directes. Després de la il·lusió inicial dels dos triples, la piloteta es va passar un altre bona estona sense voler entrar. Ni tan sols ara tampoc prop del cèrcol, ja que el gegant d’Osca Fontet intimidava molt. No estava esplèndid el TAU, però en aquesta ocasió sí que mossegava en defensa i va poder esgarrapar algun punt en el seu desavantatge davant un rival que estava en aquest moment poc inspirat. D’aquesta manera, es va arribar a la psicològica barrera dels 10 punts (42-52, min. 29) i al pertinent temps mort visitant. La parada tècnica no va tenir l’efecte esperat en els aragonesos, que van veure com s’acostava el seu rival una mica més al final del tercer període (48-56).

Els castellonencs arriscaven en la seva defensa i ho van aprofitar els d’Osca per prendre una mica d’aire (50-63 a 7:30 del final). En aquest moment, Toni Ten va donar un ultimàtum posant a jugar a dues bases, Steinarsson i Faner, per defensar al límit i córrer encara més. Va haver-hi alguna espurna gràcies a alguns robatoris i contraatacs, però l’Osca no s’arrugava i es mantenia amb el seu matalàs sobre la desena de punts. S’acostava el final i els atacs dels de La Plana eren cada vegada més a la heroica, la majoria de vegades sense èxit. I amb tot això va acabar arribant la desmotivació, la desesperació i la derrota.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: