El proxim dilluns 13 de desembre de 2021 es realitzarà el concert de nadal de la Fundació Caixa Castelló
Després d’interpretar els «Tre sestetti per tre violini, viola i due violoncelli obligatti. Op 1» de Gaetano Brunetti a l’Acadèmia d’Espanya a Roma i al Museu de la Música de Venècia, l’Orquestra Barroca del Conservatori Superior de Música de Castelló, baix la direcció d’Àngel Sampedro, reprèn la seva programació, en col·laboració de la Fundació Caixa Castelló, amb un concert extraordinari de Johann Sebastian Bach, que se celebrarà a la Concatedral de Santa Maria de Castelló de la Plana el proper dilluns, 13 de desembre a les 18.30 hores. L´entrada és gratuïta amb reserva prèvia d´invitació a la Fundació Caixa Castelló.
Considerat per molts com el més gran compositor de tots els temps, Johann Sebastian Bach (Eisenach, 1685 – Leipzig, 1750) va ser també organista, clavecinista, director d’orquestra, violinista, violagambista, mestre de capella, cantor i professor alemany del període barroc . Va tenir una gran fama a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat per improvisar música al teclat. A més, tocava el violí i la viola dóna gamba.
La seva fecunda obra és considerada el cim de la música barroca; hi destaca la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, a més de la síntesi dels diversos estils nacionals de la seva època i del passat. Bach és considerat el darrer gran mestre de l’art del contrapunt i font d’inspiració i influència per a posteriors compositors i músics, com Haydn, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Schumann i Chopin, entre molts altres.
El catàleg complet de les seves obres inclou més de 1100 composicions. Sabem que, tret de l’òpera, el mestre alemany es va prodigar en tots els gèneres. Per això, crida l’atenció que, en un gènere com la suite orquestral, molt de moda per a l’època, escrivís tan sols quatre peces.
Amb origen en les breus peces amb què Jean-Baptiste Lully va acostumar a prologar les seves òperes i balets, la suite, també anomenada obertura, estava conformada per una successió de danses de nom francès que venien a continuació de l’obertura pròpiament tal. La seva popularitat era molt gran, resultat del furor que provocava la cultura i música franceses a Alemanya i altres països europeus durant els segles XVI i XVII –una manera simple i auster d’imitar el glamour de la cort francesa. Les suites conformaven el costat amè de la música pura, la manera com la noblesa s’entretenia. El mestre, per la seva banda, preferia escriure música eclesiàstica, o música que almenys inclogués el desafiament de plasmar-hi una reptadora fuga.
Durant molt de temps es va pensar que van ser escrites durant els anys de Bach com a Kapellmeister a la cort del Duc Leopold d’Anhalt-Cöthen (1717-1723), l’única vegada en la seva llarga carrera com a músic professional que el seu treball no incloïa el subministrament de música per als serveis de l’església luterana. El jove duc era calvinista, per la qual cosa la música eclesiàstica elaborada estava fora de discussió, però era un àvid amant de la música i un músic capaç que va reunir un conjunt instrumental de primera classe on ell mateix tocava el violí. El 1723 Bach va deixar Cöthen per convertir-se en el cantaire de la St. Thomasschule de Leipzig, un treball que combinava la direcció musical de tres esglésies, la direcció del cor i l’ensenyament de música i llatí. No es tractava, aparentment, d’escriure música purament instrumental.
Però a partir del 1729, Bach va dirigir el Leipzig Collegium Musicum, que feia concerts al Coffee House de Zimmerman els divendres a la nit (el 1729 no existia una sala de concerts pública). Hi ha proves que algunes de les seves ouvertures haurien estat tocades en aquests concerts. La primera font coneguda de la segona obertura, per a flauta i cordes en si menor, data del 1739, però es creu que la versió que coneixem ara pot no ser l’original.
SUITE ORQUESTRAL NÚM. 1. BWV 1066
· Ouverture
· Courant
· Gavotte I / II
· Forlane
· Menuet I / II
· Bourrée I / II
· Passepied I / II
SUITE ORQUESTRAL Nº 3. BWV 1068
· Ouverture
· Air
· Gavotte I / II
· Bourrée
· Gigue