El professor de la Universitat d’Alacant, Joan Borja, guanya el Premi València d’Assaig
En declaracions de Joan Borja, «Enric Valor, memòries és un llibre que tracta de recrear i vivificar, mitjançant la conversa com a estratègia discursiva, la memòria biogràfica i literària del senyor Enric Valor i Vives (1911-2000). La biografia de Valor és fascinant: absolutament extraordinària. Perquè permet revisar i reviure una riquíssima panoràmica de tot el segle XX valencià. En Enric Valor, memòries tracte de reconstruir i valorar fets, situacions, obres i anècdotes de l’escriptor de Castalla a partir d’una conversa in extens amb el seu fill primogènit, el senyor Enric Valor Hernández, que conserva una membranza privilegiada sobre les vicissituds de la peripècia vital i literària del seu pare. Vull agrair-li molt especialment -a ell i tota la família valor- la generositat d’haver-me obert les portes de casa: del seu cor i de la seva memòria. »
Respecte a aquest nou treball de Borja, el jurat (format per Elena Cantariño Suñer, Amelia Ortiz Gil, Maria Magdalena Ruiz Brox i Vega Rodríguez-Flores) ha subratllat que, tot i «la gran qualitat de les altres obres finalistes», l’obra guanyadora aporta «un testimoni únic i molt valuós d’un dels autors més importants de la cultura valenciana contemporània. A través d’un diàleg amè i ple d’anècdotes la ciutadania tindrà accés a documents i aspectes desconeguts de la vida de Valor en un any, 2020, en què celebrem setanta anys de la publicació de les Rondalles valencianes i vint anys de la desaparició de l’ autor de Castalla. »
Les aportacions d’Enric Valor, memòries discorren de la Castalla i la Penàguila rurals a la industriosa i sindicalista ciutat d’Elda; de l’efervescent ciutat d’Alacant abans de la Guerra Civil als treballs en una cooperativa arrossera de Catarroja; dels avatars en el negoci de l’transport de el carbó i la fusta per terres de l’Maestrat i de Terol als negocis impulsats des cèntric carrer Colom de València; de l’abundància, l’opulència i la sumptuositat en una pròspera empresa de recanvis d’automòbils a la humiliació, la frustració i la impotència dels anys de presidi a la Presó Model de Mislata; de les Rondalles valencianes i L’ambició d’Aleix a l’Obra literària completa i la trilogia de l’Cicle de Cassana; dels problemes inicials amb la censura a l’èxit comercial de La flexió verbal; de la dignitat senyorial d’una estirp de renom, amb intrigues i vincles de sang inconfessables -que afecten fins i tot als mateixos Borbons! -, a la doble i traumàtica despossessió soferta per la família; dels elements autoficcionales de l’obra novel·lística a l’insubornable amor per les paraules que l’autor professava … I tot això, culminat amb el descobriment, la transcripció i l’anàlisi d’uns documents inèdits -el testament hològraf i la part conservada d’una última i inacabada novel·la- que aporten una llum inesperada i sorprenent per desvetllar i comprendre un dels secrets més ben guardats en la intensa, agitada i diuturna vida (i obra) del senyor Enric Valor i Vives.
Joan_BorjaJoan Borja
Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és mestre per l’especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana. Entre les seves publicacions – més d’una trentena de llibres- destaquen títols com Els Aforismes de Joan Fuster (1996), Meleagre (1998), La utopia de la ciència (2004), Llegendes de l’sud (2005), Els discursos de la ciència ( 2013), Cafè de l’temps (2013), el color de les Quimeres (2013), Àncora de l’temps (2013), Papers d’Etnopoètica (2014), les llegendes secretes de Sara Llorens (2016), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Rutes de llegenda (2016) o Sant Vicent Ferrer a l’imaginari popular valencià (2020).
Ha estat vicedegà de la Facultat d’Educació (1999-2003), director de la Seu Universitària de la Marina (2002-2005), director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe (2004-2007), director de el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant (2007-2011) i director de el Departament de Publicacions i Investigació de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert (2015-2019). Entre d’altres reconeixements ha obtingut, abans de el Premi València d’Assaig 2020, el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta (2012) i el Premi Internacional de Divulgació Científica ciutat de Benicarló (2016).
Actualment compagina la investigació, el periodisme i la docència universitària amb la direcció de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant.
Convocat per la Institució Alfons el Magnànim, el Premi València és, de tots els premis d’assaig, el més ben dotat de l’circuit literari valencià. Poden concórrer en el mateix obres originals i inèdites en qualsevol camp de coneixement (humanitats, història, ciències socials, ciències físic-naturals i altres), en castellà o en valencià. Es convoca en el marc dels Premis València i València Nova.
En l’actual edició de 2020, els Premis València s’han duplicat la participació respecte de l’any anterior i han arribat a un total de 768 originals presentats. Des 2016 preveuen, juntament amb la tradicional fórmula dels Premis València, la modalitat València Nova per a joves investigadors menors de 35 anys.
En l’edició del 2020 han estat premiats els autors i les obres següents: Jaume Benavente ha aconseguit el Premi València de Narrativa en valencià amb Somnis de Valparaíso i Mariló Álvarez el València Nova de Narrativa en valencià amb La taxidermista d’emocions; Antonio Tocornal, per Vuit-centes ratlles de guix, i Victòria Bernat, amb Seattle, s’han fet, respectivament, amb els premis València i València Nova de Narrativa en castellà; Ismael Carretero, amb Adonisíada I després, i Laia Fontana, amb Rondalles I ALTRES veritats, han guanyat, respectivament, el València i València Nova de Poesia en valencià; Francisco José Chamorro, amb Teoria de la justícia, i Alberto Javier Guirao, amb Ulisses X, han guanyat en les modalitats de poesia en castellà; Àngel Abellán i Alba María Flores han estat els guardonats en la categoria de novel·la gràfica, amb Temporada de préssecs; i, en assaig (modalitat en la qual concorren juntes les obres presentades en valencià i castellà), a més del Premi València de Joan Borja per Enric Valor, memòries, s’ha adjudicat el València Nova a Míriam Ruiz Ruano, per Vós i jo entre a els antics.