El patrimoni artístic de la Generalitat Valenciana llueix un rostre nou
El patrimoni artístic de la Generalitat llueix un rostre nou. L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha dut a terme treballs de neteja, integració cromàtica i protecció de dues obres exposades en diferents sales del Palau de la Generalitat, fetes malbé pel pas del temps. Es tracta de la porta renaixentista d’accés a la Sala Nova des de la Sala de Reis amb tres teles i del frontal de l’altar, exposat a la capella del Palau.
Amb la finalitat de protegir i mantindre en bon estat de conservació el patrimoni de la institució, la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, ha dut a terme actuacions de repintar, eliminar la pols i la brutícia i millorar els mecanismes de protecció, perquè les obres lluïsquen als salons del Palau amb un aspecte renovat.
La porta renaixentista de jaspis grisos i rojos que dona accés a la Sala Nova des de la Sala de Reis del Palau de la Generalitat, obra de Joan María i Joan Baptista Abril, és una de les obres restaurades. La porta està formada per tres nínxols rectangulars separats per pilastres, en cada un dels quals es troben tres teles pintades a l’oli que han sigut objecte de les actuacions de l’IVCR+i.
Les teles, que representen els tres braços de l’antiga Generalitat -una ‘Verge amb el Xiquet’ que representa el braç eclesiàstic; ‘Sant Jordi’ que representa el braç militar, i l”Àngel Custodi’, que representa la ciutat o el braç civil- presentaven un estat de conservació deficient, amb deformacions i acumulació de brutícia ambiental, greix i pols, que havien incidit en les teles durant segles. No obstant això, el problema més gran, segons els tècnics de l’Institut Valencià de Conservació, era l’acumulació d’intervencions d’èpoques anteriors i els seus efectes. Per exemple, en el cas de la Verge entronitzada, s’havia fet una neteja “molt agressiva”, que havia afectat les veladures. A més, la resina que es va aplicar en l’anterior restauració havia alterat la superfície de la tela i enconllit la pintura, fet que és ja irreversible.
Tot això s’ha pogut conéixer gràcies a un procés de documentació fotogràfica i diverses anàlisis científiques, com a fase prèvia a la restauració. El procés en si mateix va començar amb l’eliminació dels bastidors als quals estaven subjectes, amb el fi de poder netejar amb profunditat el revers de les teles. Així mateix, es va procedir a apegar les zones desenganxades i a eliminar les restes de brutícia, vernissos i repintats i, finalment, es va decidir protegir les obres amb un vernís sintètic, a més d’ancorar-les al mur mitjançant un sistema d’imants senzill, reversible i innocu per a l’obra.
Neteja i protecció per al frontal de l’altar
Quant al frontal de l’altar del Palau, l’actuació de conservació que es va iniciar en 2017 i ha culminat enguany es va centrar, sobretot, en l’eliminació de la pols, que s’havia acumulat a la superfície del brodat que en dificultava la lectura i estava començant a afectar l’estat de les fibres.
El frontal consisteix en una superfície brodada de sedes i fils metàl·lics estesos, elaborat en el segle XVI per Phelip de la Torre i fills, amb un disseny atribuït a Joan de Joanes que mostra, al centre la figura de Déu i medallons amb els bustos de sant Marc i sant Lluc als laterals. Així mateix, en aquest es representen tres segells que simbolitzen els “braços” de les Corts, un àngel, que custodia el regne i sant Jordi que llanceja el drac.
No és la primera restauració a la qual se sotmet aquest frontal per a pal·liar els efectes del pas del temps durant els cinc-cents anys de vida. Entre 1999 i 2000 va ser objecte d’actuacions per a millorar el seu estat al Centre Tècnic de Restauració. La seua ubicació actual a la capella del Palau es va decidir en 2006, amb què l’obra va recuperar el paper original de frontal d’altar.
L’actuació sobre el frontal ha tingut com a objectiu eliminar la pols acumulada i retornar la unitat a la peça. A més, s’ha dissenyat un sistema nou expositiu consistent en una caixa marc per a protegir l’obra i subjectar-la amb més facilitat, mitjançant l’ús d’escaires lligats directament a l’obra.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana