El Museu de les Ciències aborda els darrers avenços mèdics i l’impacte de les matemàtiques a ‘Una Comunitat amb ciència’
El cicle de divulgació ‘Una Comunitat amb ciència’ aborda en les properes conferències nous avenços en medicina i el paper clau de les matemàtiques en el desenvolupament de les noves tecnologies. La primera de les cites és dijous 20 d’abril amb la catedràtica de Microbiologia Maria Teresa Pérez Gracia, de la Universitat CEU Cardenal Herrera, que impartirà la conferència ‘Virus de l’hepatitis E: una quarta part del planeta, en risc’. L’activitat, gratuïta fins a completar aforament, començarà a les 19.00 hores a l’Auditori Santiago Grisolía del Museu de les Ciències.
En aquesta trobada, María Teresa Pérez Gracia compartirà amb el públic els nous avenços en el coneixement del virus de l’hepatitis E (VHE) i de la malaltia, que poden tenir una notable transcendència des del punt de vista epidemiològic i sanitari.
Segons estimacions de l’OMS, al voltant de 2.000 milions de persones, cosa que representa la quarta part de la població mundial, viuen en zones endèmiques per al VHE i, per tant, estan en risc d’infecció.
El cicle ‘Una Comunitat amb ciència’ continuarà dijous 4 de maig amb la participació del catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de València i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya José Bonet Solves.
A la seva conferència ‘L’impacte de les matemàtiques a la tecnologia actual’, Bonet mostrarà com el segle XXI ha estat un període d’implementació creixent de les tecnologies digitals a totes les àrees de l’activitat humana. És difícil trobar una indústria o investigació científica en què les tecnologies digitals no hi estiguin involucrades.
La capacitat de càlcul científic ha permès aquests avenços. De fet, les matemàtiques són la base i el suport de tota la tecnologia moderna. Tenen una influència capital a Internet i els telèfons digitals, en tomografia i imatges mèdiques, en robòtica, en criptografia i seguretat informàtica, en transmissió de dades i senyals, en reconeixement de la parla, en sistemes de posicionament global GPS, en l’ordenació de cerques a Google, en compressió d’imatges, al cinema digital, en finances i la predicció del comportament de valors a la borsa i moltes altres àrees.
Evolució del virus SARS-CoV-2
El dijous 1 de juny, el catedràtic de Genètica de la Universitat de València Àrea de Genòmica i Salut de Fisabi i Coordinador del Servei d’Epidemiologia Molecular Fernando González Candelas, participarà al cicle amb la conferència ‘L’evolució del SARS-COV2: passat, presenta i futur’
En complir els tres anys de l’inici de la pandèmia de COVID-19, es disposa de la seqüència genòmica completa de més de 14 milions de virus, compartides públicament, en un esforç comú de la comunitat científica per facilitar l’accés a informació essencial per conèixer les característiques del nou virus SARS-CoV-2, de com es va anar estenent i implantant a diferents països a l’inici de la pandèmia, de com ha anat canviant i evolucionant durant aquest temps.
Es tracta de la primera ocasió a la història en què la comunitat científica ha pogut assistir i analitzar en directe l’aparició d’un nou patogen per a la nostra espècie. En aquesta conferència, el Dr. González Candelas exposarà les principals fites en l’evolució del virus.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana