El Llevant torna a trepitjar la riba dels vuitens de final de la Copa del Rei com va succeir en el curs 2014-2015
Informació i Foto: http://www.levanteud.com
El Llevant forma part de la relació d’equips que mantenen un nexe d’unió amb la Copa del Rei després de la igualada saldada en la jornada d’ahir davant el Girona al Ciutat que va corroborar el triomf llevantinista al feu de Montilivi (0-2) , en els dies finals d’octubre, en la trobada que obria l’eliminatòria de setzens de final. Des d’un altre prisma idèntic, l’esquadra blaugrana buscarà nous horitzons dimarts que ve en el sorteig dels vuitens de final. L’esquadra que prepara Muñiz fa memòria per arribar a una ronda que es resistia en els temps més recents. De fet, durant els darrers exercicis el format coper no va propiciar grans gestes, ni gestes de calat i d’envergadura sobre el verd que arribessin a un espai distingit en la memòria general per perdurar. Ens hauríem de remuntar fins al desenvolupament del curs 2014-2015 per rastrejar l’últim precedent en aquest sentit amb la societat d’Orriols tractant de projectar-se per la competició del K.O.
Tanmateix, la seva aventura va tenir com a epíleg el feu de La Rosaleda de Màlaga. La victòria de l’entitat blanc i blava en els primers dies de gener (2-0) va determinar amb rotunditat el desenvolupament de la seqüència. El Llevant va capgirar al feu d’Orriols, en el xoc que tancava el cicle, un marcador advers, després dels gols de Recio i Horta en el primer acte, però la victòria va ser insuficient (3-2) per conquistar els quarts de final. L’escuderia que exercitava Lucas Alcaraz, per la seva condició d’equip vinculat a la màxima categoria, va estrenar el seu expedient a la ronda de setzens. El destí va aparellar a les hosts blaugranes i l’Albacete una freda nit de desembre de 2014. En l’Estadi Carlos Belmonte, el Adoua va corregir la diana aconseguida per Moutinho en l’epifania de la cita.
Dues setmanes més tard al Ciutat, el Llevant va coquetejar amb la inquietud. No hi va haver focs d’artifici. Ningú va ser capaç d’inaugurar el marcador. L’Albacete es va acomiadar amb dignitat del torneig. Una temporada més tard la petjada blaugrana va ser efímera. El Llevant i Espanyol van creuar els seus destins també en setzens de final. Dues entitats vinculades a Laliga Santander cara a cara. El duel va quedar resolt en terres catalanes (2-1). En el partit que va obrir el serial a València, Sylla i Roger van deixar tot per sentenciar. I la inèrcia es va mantenir el curs passat. El Llevant va matinar per tornar al format coper. El set de setembre va marxar fins a Cadis per enfrontar-se a la institució groga.
Va ser en la segona ronda. El seu estat de club adscrit a la categoria de Plata va propiciar un duel sense arnesos de subjecció, és a dir; a partit únic, davant un oponent amb el qual compartia firmament. El final del temps reglamentari (1-1) va suposar l’inici d’una pròrroga addicional que va mantenir la incertesa. La trobada va quedar desxifrat des del punt de penal. La inspiració de Jesús, un porter amb passat molt recent a les files granotes, va ser cabdal per a la sort del Cadis. Caldria fixar l’atenció en l’exercici 2013-2014 per rescatar l’última compareixença llevantinista a la ronda de quarts de final. Sota l’ègida de Joaquín Caparrós el Llevant va liquidar el Recreativo de Huelva i Rayo Vallecano abans de caure davant el F.C. Barcelona al pròleg de les semifinals.