El Llevant perd davant el Feyenoord un partit amistós de pretemporada
Hi ha aspectes que potser no calgui menysprear en l’anàlisi de la confrontació en el mític De Kuip, si bé com a premissa inicial caldria ressaltar que el Llevant va respondre en un test d’exigència. El Feyenoord, en la seva posada de llarg davant la seva bulliciosa afició, fixa la mirada amb atenció en el duel contra el PSV del proper diumenge. La competició neix en breu per una de les entitats més populoses i amb major índex de seguidors dels Països Baixos. No és un fet menor. Ni tampoc anecdòtic pel contingut que suggereix. La Supercopa en terres holandeses prologa l’arrencada oficial de la temporada de lliga. Aquest duel està datat per al proper dissabte 4 d’agost des de les 18:00 hores. La proximitat amb el present determina la transcendència que adquiria la cita davant l’esquadra granota per als pupils que dirigeix Van Bronckhorst. De fet, una setmana més tard mesuraran les seves forces davant de Graasfschap en l’estrena formal de l’Eredivisie. No era un assaig més en un calendari d’amistosos que amenaça ja amb expirar. Es notava en l’ambient. L’escenografia advertia de la complexitat de la confrontació.
Hi ha un altre ingredient que torna a significar les distàncies entre els dos contendents. Va ser una diferència de tipus conceptual. Paco López va ser fidel al llibre d’estil que mostra en els primers partits de l’estiu. El tècnic va agitar amb contundència la banqueta a la conclusió del primer capítol del joc seguint l’exemple dels partits davant el Bournemouth i en la jornada d’ahir davant del PEC Zwolle. Únicament Oier i Toño van repetir en l’arrencada de la segona part. La resta del bloc va variar completament. I el porter va abandonar el camp al voltant del minut seixanta. El transvasament estava pactat. Aitor va ser el seu relleu al capdavant del marc llevantinista i Toño no va concloure la cita. Hi ha un repartiment més equitatiu i democràtic de minuts en la ment del preparador valencià. Es tracta de recuperar sensacions. És la premissa bàsica. Aquest component prima per sobre d’una aposta més real i decidida per estructurar les cintres d’un bloc més definit.
La tendència és antagònica si es escruta l’esdevingut en la riba contrària. Giovanni Van Bronckhorst perfila una idea i un col·lectiu. L’entrenador, amb passat a les files del Barcelona com a jugador, no va moure la banqueta fins que el cronòmetre rondava el minut seixanta quan es va endinsar sobre la gespa Amrabat. Més tard es van sumar al dol malàcia i Vine. La grada va homenatjar la marxa de Van Persie, elevat a la categoria de Messies per part dels seguidors locals. La pretemporada marcida per a l’entitat que llueix una particular samarreta amb els colors vermell i blanc i germina per les hosts blaugranes en un xoc de parers. La prova no estava desproveïda de rellevància. Potser la posada en acció del Feyenoord des de la epifania del duel ratifiqui aquesta hipòtesi. L’equip de la ciutat de Rotterdam va saltar al verd amb determinació.
El col·lectiu va enviar un missatge diàfan cap als futbolistes del Llevant. Hi havia intensitat en cada lluita per la tinença de la pilota. No era un missatge encriptat. No hi havia treva en una trobada que cada contendent afrontava des d’una serietat màxima. El Feyennord va emergir des de les catacumbes del vestidor amb la convicció com a estendard. L’equip local va protagonitzar l’alba de la cita. La pilota rodava amb perillositat pels voltants de la porteria d’Oier. No obstant això, el Llevant no acostuma a claudicar. De vegades, la dificultat en comptes de aletargar seu esperit l’eleva. Va ser el cas. El discórrer del temps li va donar més pòsit i major aplom sobre la catifa del llegendari De Kuip. El cuir corria per les botes de Campanya. I si el migcampista apareix la vida és molt més suportable i excitant per al Llevant. Verza va acompanyar al fubolista sevillà a la zona de creació.
Rochina jugava a fet i amagar amb els defensors del Feyenoord. L’atacant buscava el cuir a la zona de mitjans per galvanitzar el joc ofensiu. Era un jugador indetectable. I Joan mostrava el criteri que amaguen les seves borseguins. El jugador del filial no se sent intimidat ni per l’escenari, ni pel potencial de l’enemic. Té desimboltura i claredat en la lectura del futbol. El Llevant va mutar el sentit de la trobada i es va presentar a les rodalies de Jones. Ho va fer apropiant de la pilota i relegant al Feyenoord en diferents fases del partit. Va ser una constant. El Llevant va anar deixant símptomes de tot allò que persegueix Paco López. Per moments va ser un bloc atrevit, imaginatiu i gremial en els seus moviments. La pressió alta és una màxima per desnortar al seu rival. Ni tan sols els gols de Toornstra i Berghuis, ja a la represa, van acovardir a un Llevant que va actuar desproveït de complexos i que va tancar al seu oponent en l’interior de la seva àrea. Els minuts finals van ser un monòleg blaugrana amb Manzanara assumint galons al mig del camp.
Informació i Foto: LevanteUD