El Incliva demostra que l’entrenament esportiu ajuda a disminuir pèrdues cerebrals relacionades amb l’edat
Un estudi d’equip del grup de recerca en envelliment i exercici físic de l’Institut de Recerca de l’Hospital Clínic de València, Incliva, liderat per José Vinya i María Carmen Gómez Cabrera, determina com l’exercici físic pot mitigar algunes de les pèrdues cerebrals associades a la edat i l’envelliment.
Segons els resultats d’aquesta investigació, l’entrenament físic permet modular diversos factors participants en la interferència entre el múscul esquelètic i el cervell relacionats amb la supervivència neuronal com ara l’enzim catepsina B (CTSB) i el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF).
L’estudi porta per títol ‘Long-term exercise training Improves memory in middle-aged men and modulates peripheral levels of BDNF and Cathepsin B’ i ha estat publicat a ‘Scientific Reports’.
Entrenament físic contra la pèrdua de memòria
La disminució de la capacitat d’aprenentatge o de la memòria i la neurogènesi de l’hipocamp són algunes de les conseqüències normals de l’envelliment cerebral i la prevenció és un element clau per contrarestar-ne els efectes.
Per això, un dels grans reptes dels investigadors és trobar i promocionar estratègies preventives que poden implementar-se en estadis de malaltia presimptomàtica. De ser efectives, aquestes estratègies podrien considerar elements fonamentals contra l’epidèmia del deteriorament cognitiu i la demència, que s’han convertit en un greu problema a nivell social, humà i econòmic.
L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat determinar si l’entrenament esportiu a llarg termini (amb una mitjana de 35 anys de pràctica) podria retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de memòria i promoure el seu manteniment a mesura que envellim.
María Carmen Gómez Cabrera, investigadora de Incliva i que també pertany al Ciber en la seva àrea de Fragilitat i Envelliment Saludable, ha explicat que per a l’estudi «es van reclutar un total de vuitanta-sis homes sans d’edats compreses entre els 17 i els 68 anys . entre ells incloem un grup de mitjana edat de jugadors de rugbi amb una mitjana d’entre 15 i 35 anys de pràctica esportiva «.
Coral Feliu, investigadora deI Institut d’investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), CSIC i Ciberesp, ha incidit en la importància d’aquest enfocament metodològic: «els estudis en esportistes veterans que han practicat exercici durant la major part de les seves vides proporcionen una nova perspectiva per comprendre l’impacte de l’entrenament a llarg termini en aspectes com la neuroprotecció «.
De fet, en els jugadors de rugbi més experimentats es van trobar millores significatives en les proves de record selectiu lliure i facilitat (que serveixen per mesurar l’aprenentatge verbal i la memòria) quan es van comparar amb subjectes de la mateixa edat, però sedentaris.
Els resultats d’aquest estudi avalen l’impacte positiu de l’entrenament amb exercicis a llarg termini per retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de la memòria i la modulació perifèrica neurotròfica i redox associada, ajudant a mantenir la memòria alhora que envellim.
A més, suggereixen l’efectivitat de l’exercici com a estratègia preventiva contra la pèrdua de la memòria relacionada amb l’edat i la neurodegeneració, especialment en patologies en les que aquesta pèrdua és un distintiu com és el cas de la Malaltia d’Alzheimer.
Aquest estudi ha pogut desenvolupar-se gràcies a un ajut de recerca concedit el 2014 per la Fundació Mario Sàlvia i Ferret dins el programa ‘Ajudes per a Incentivar la Investigació en Biomedicina i Estils de Vida’ de l’Institut d’Estudis Catalans.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana