El Festival de Piano Iturbi afronta la recta final amb Quintets amb piano II, la Orquestra de València i Josep Colom

El Festival de Piano Iturbi, que organitza la Diputació de València, arriba a la recta final de la seua segona edició amb tres últimes actuacions: el programa Quintets amb piano II amb el pianista Carles Marín, Roberto Turlo (oboé), Vicente Alberola (clarinet), Salvador Sanchis (fagot) i María Rubio (trompa), que actuaran en el Centre Cultural La Beneficència, hui dimecres 2 de novembre; un ‘concert de concerts’, en col·laboració amb el Palau de la Música i fruit de la col·laboració institucional, a càrrec de la Orquestra de València, dirigida per Manuel Hernández Silva, amb els pianistes Carlos Apellániz, Claudio Carbó, María Linares, Óscar Oliver i Xavier Torres, Diego Ares (clavecín) i Antonio Simón (fortepiano i piano) en el Teatre Principal el dijous 3; i un recital del pianista català Josep Colom que clausurarà el festival en L’Almodí el divendres 4, tots a les 19.30h.

El concert Quintets amb piano II proposa un programa que confrontarà les fantasies i quintets per a piano i vents de Mozart i Beethoven. En la primera part, s’escoltaran la Fantasia per a piano en do menor, K 475, i el Quintet per a piano i instruments de vent en Mi bemoll major, K 452 del compositor de Salzburg; i en la segona, Fantasia per a piano en sol menor, opus 77 i el Quintet per a piano i instruments de vent en Mi bemoll major, opus 16 del geni de Bonn.

La de la Orquestra de València serà una cita singular i ha generat enorme expectació, ja que es van esgotar les entrades només eixir a la venda, i perquè s’abordaran, per primera vegada junts en la història de la música, el Concert per a quatre teclats, en la menor, BWV 1065 de Johann Sebastian Bach; el Concert per a tres pianos, en Fa major, K 242 de Wolfgang Amadeus Mozart, el Concert per a clavecín i fortepiano, en Mi bemoll major, H 479 de Carl Philipp Emanuel Bach, el Totentanz, dansa macabra S 126 (per a piano i orquestra) de Ferenc Liszt, i el Concert per a piano número 4, en Si bemoll major, per a la mà esquerra, opus 53 de Serguei Prokófiev, interpretat en molt poques ocasions.

Història del teclat

En les notes al programa d’Eduardo Torrico, titulades Prodigiós recorregut per la història del teclat, el crític musical assegura que “crec que no s’han vist reunits en un mateix concert (almenys, a España) diversos pianos, un fortepiano i un clavicèmbal”, i explica les diferències entre estos instruments “d’una mateixa família, encara que no sempre ben avinguts”, i amb “poques coincidències en els seus ADN”.

Torrico considera que el compendi “servirà a l’oient per a gaudir de les sonoritats d’estos tres instruments”, en un programa que és “exemple de pacífica convivència entre períodes musicals”, comença en el Barroc de Bach, transita per l’Estil sentimental del seu fill Emanuel, el Classicisme de Mozart; s’endinsa en el segle XIX amb Liszt i conclou en ple segle XX amb Prokófiev. “Tot un seductor recorregut cronològic en el qual es podrà apreciar i entendre l’evolució del teclat al llarg de les tres passades centúries”.

Les entrades per als concerts són gratuïtes fins a completar l’aforament. Es poden aconseguir en la web http://www.entradesvalencia.com, en el Centre Cultural La Beneficència i, per als concerts en col·laboració amb el Palau de la Música, en la seua pròpia web.

Josep Colom, colofó

El colofó al II Festival de Piano Iturbi arribarà quan el pianista català Josep Colom, un dels noms propis de la història del piano espanyol, aborde un ambiciós programa, en L’Almodí el divendres 4 de novembre a les 19.30h. En la primera part, brindarà el Preludi, coral i fuga de César Franck, la Xicoteta dansa espanyola de José Iturbi, Piano-Rag-Music i Tango de Ígor Stravinski i la Fantasia Baetica de Manuel de Falla. Concert i Festival conclouran amb els Dotze estudis opus 25 de Chopin.

Arturo Reverter analitza les peces en les notes al programa d’un concert, “bell i ben travat, que obri un món ple de significats, de clarobscurs i de suggeriments”. El crític musical indica que Colom, després de l’obra de Franck, farà un “bonic homenatge al pianista, director i compositor que dóna títol al Festival en programar esta diminuta peça, espumosa i lleugera, d’aire netament popular”. És de 1934, any en què Iturbi la va publicar amb una dedicatòria a la seua filla, i assenyala el “parentiu amb algunes de les peces que componen la Ibèria de Albéniz”. En relació amb Piano-Rag-Music, en la qual Stravinski volia realitzar una paròdia d’eixe gènere musical estatunidenc, subratlla que “va ser estrenada per José Iturbi a Lausana en 1919”.

De la Fantasia Baetica, apunta que “és un peça difícil –de sentir i de tocar– aspra, dura, martellejant, però dotada d’un estrany atractiu tel·lúric, ancestral, d’una força i d’una tensió quasi insuportables; i que la melodia “és abrupta, masculina, s’identifica amb el ritme i amb els demolidors acords, forts i dissonants. És la esencialització del jondo”. Respecte als Dotze Estudis de Chopin, compositor que “va obrir nous camins tant en l’estructura com en el llenguatge”, Reverter exposa l’opinió de Stephen Heller en 1839: “Veig en esta col·lecció vertadera poesia, una paraula molt adequada per a les obres de Chopin”; i la de Schumann, recollida per Justo Romero, que reconeixia que “són vertaders quadres poètics que donen prova de l’audàcia de la seua força creativa”.

Concert titànic de Avdeeva

Yulianna Avdeeva va oferir ahir dilluns un concert titànic amb obres de Chopin, Władysław Spilzman, Mieczysław Weinberg i Serguei Rajmáninov. Després de la Polonesa fantasia inicial i abans d’interpretar La vida de les màquines del músic polonés, amb una vida que va ser portada al cinema en la premiada pel·lícula El pianista de Roman Polanski, l’artista russa es va dirigir al públic per a presentar esta obra de 1933. La família de Szpilman, “conegut per les seues memòries, en les quals descriu la seua experiència durant l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial”, li va demanar que tocara el piano a la seua casa en 2020, “va ser una oportunitat única per a acostar-me a esta personalitat inspiradora”.

El fill de Spilzman, Andrzej, li va facilitar les partitures de la suite, que es creien perdudes, perquè li va ser retornada una còpia personal l’any 2000, “el seu pare no va poder recompondre el primer i segon moviments després de les seues traumàtiques experiències”. Avdeeva subratlla que “podem albirar el que Szpilman podria haver compost si no haguera experimentat les atrocitats de la Guerra Mundial”. La intèrpret va prosseguir amb un exigent i superb recital que va provocar els aplaudiments i ‘bravos’ entusiastes del públic. Va respondre tocant com a propina el cèlebre Nocturn en do sostingut menor de Chopin, obra que apareix en la banda sonora El Pianista, amb el que va tancar el cercle del que va semblar un missatge a l’auditori nítid i inequívoc en dies de guerra.

El Festival de Piano Iturbi, baix la direcció artística de Justo Romero, compta amb la col·laboració del Ajuntament de València, del Palau de la Música, del Institut Valencià de Cultura a través de la Direcció Adjunta de la Música i Cultura Popular, de la Real Academia de España a Roma adscrita al Ministerio de Asuntos Exteriores, del Palau de les Arts Reina Sofia i del Festival Piano aux Jacobins; i es duu a terme en diferents escenaris de la ciutat de València (Teatre Principal, Palau de les Arts, Centre Cultural la Beneficència i L’Almodí).

Informació i Foto: Diputació de Valencia

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: