El deute de la Comunitat Valenciana es redueix en 280 milions el primer trimestre del 2020

Atenent a aquestes xifres, a 31 de març de 2020 la deute de la Comunitat Valenciana se situa en 48.158.000 davant els 48.438.000 registrats a el tancament de l’exercici de 2019.

Les raons d’aquesta baixada del deute en el primer trimestre obeeixen al fet que el FLA es va instrumentar a l’abril i per això no s’ha arribat a computar en el deute del primer trimestre del l’any. D’aquesta manera, els venciments financers del primer trimestre s’han atès amb bestretes de el Tresor en comptes de refinançar amb el FLA.

Per poder disposar de liquiditat, la Generalitat seguirà depenent dels recursos que arriben de l’FLA, que s’articula en forma de préstecs a retornar amb interessos, i a què cal recórrer mentre no es produeixi una modificació de l’actual sistema de finançament.

Per això, la reducció del deute que reflecteixen les dades del primer trimestre és un fet conjuntural, que es veurà modificat en el segon trimestre quan ja computarà la liquiditat rebuda pel FLA.

En termes Deute / PIB, que relaciona el volum de deute amb el volum del que es produeix anualment en l’economia, el deute de la Comunitat s’ha situat en el 42,2%, el que suposa una reducció de l’1,1% des de desembre de 2016, quan la ràtio deute / PIB se situava en 43,2%.

Si atenem a l’evolució del conjunt de les comunitats autònomes, veiem com la ràtio deute / PIB ha augmentat en 4 dècimes respecte a l’trimestre anterior, mentre que a la Comunitat Valenciana l’increment ha estat només d’una dècima.

Baixen les operacions a curt termini

En el primer trimestre del 2020 hi ha hagut una reducció d’operacions a llarg termini per valor de 632 milions (607 milions de la Generalitat i 25 milions d’entitats públiques) i un refinançament al març de mecanismes per import de 650 milions. La diferència ens deixa un increment net en préstecs a llarg termini per valor de 18 milions.

Aquesta xifra es veu compensada per una reducció de les operacions a curt termini de Tresoreria en el mateix trimestre per import de 298 milions, el que ens porta als 280 milions de baixada del deute.

El tercer major descens del conjunt d’autonomies

Si s’atén a l’evolució del conjunt d’Espanya, veiem com pel que fa a el trimestre anterior el deute ha augmentat en 2.789.000, un 0,95%.

El deute puja a totes les comunitats autònomes, excepte en cinc. Al País Basc descendeix en 449 milions (-4,76%), a Navarra baixa en 286 milions (-8,67%) ia la Comunitat Valenciana en 275 milions (-0,57%), sent aquest el tercer major descens del conjunt d’autonomies en termes absoluts.

El deute també baixa a Andalusia en 187 milions (-0,53%) ia les Canàries en 124 milions (-1,88%).

evolució anual

Si atenem a l’evolució del deute entre el primer trimestre del 2020 i el mateix període de l’any anterior, veiem que augmenta en 1.238 milions a la Comunitat Valenciana.

Aquesta xifra pràcticament coincideix amb els 1.325 milions reivindicatius per l’infrafinançament que anualment inclou el Consell en els Pressupostos de la Generalitat.

El 32% de l’increment deriva de l’etapa anterior

Un cop comptabilitzats les dades de deute corresponents a març de 2020 i comparats amb els corresponents a juny de 2015 es comprova com des de 2015 el deute de la Comunitat Valenciana ha crescut en 8.094.000 d’euros. No obstant això, cal destacar que d’aquesta quantitat, el 32% (2.589 milions d’euros) correspon a dèficit de l’etapa anterior o deriva de decisions adoptades pel Consell d’aquesta etapa.

Entre aquestes actuacions de l’etapa anterior que han comportat un increment del deute en l’etapa del “Govern de l’Botànic”, cal destacar els 1.468.000 d’euros de deute que van arribar via préstecs de l’FLA dirigits a cobrir la desviació de el dèficit de 2014 i exercicis anteriors.

A més, també deriva de decisions anteriors a juny de 2015 els 200 milions compromesos per salvar la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana o els 107 milions de deute destinada a atendre el pagament d’obres que van ser realitzades entre 2005 i 2008 i que van ser finançades mitjançant el denominat mètode alemany. És atribuïble també a decisions de l’anterior govern la meitat de la desviació de el dèficit de tot 2015, any en què es va produir el canvi de legislatura.