El Consorci de Museus i el Museu de Belles Arts recuperen l’obra de Joaquín Agrasot, un artista polièdric entre Fortuny i Sorolla

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i el Museu de Belles Arts de València presenten ‘Joaquín Agrasot. Un pintor internacional’, l’exposició més gran realitzada sobre l’obra del pintor alacantí, i el situen en el lloc que mereix dins de la història de l’art valencià.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha presentat aquest matí l’exposició, acompanyada pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i els comissaris de la mostra, el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València, Rafael Gil Salinas, i la vicerectora de Cultura i Esports de la Universitat de València, Ester Alba.

Carmen Amoraga ha assenyalat “la importància de la recuperació d’artistes de l’art clàssic valencià que fomenten el coneixement i fan valdre el nostre patrimoni artístic” i ha destacat “l’oportunitat de contextualitzar les col·leccions dels museus valencians per mitjà de l’obra d’aquests artistes, juntament amb peces procedents d’altres institucions i col·leccions espanyoles”.

Per a Amoraga, “amb aquesta exposició, la Generalitat Valenciana salda un compte pendent amb la figura i l’obra de l’artista alacantí, de qui es va celebrar en 2019 el centenari de la defunció”.

Així mateix, Pérez Pont i González Tornel han afegit que aquesta exposició, que es va presentar en 2020 al Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant, i viatjarà pròximament al Museu de Castelló, “és fruit de la col·laboració entre el Consorci de Museus i els tres museus de belles arts, la qual està impulsant també la investigació entorn de l’obra d’altres autors, com l’escultor José Capuz”.

L’exposició, que es podrà veure fins al 23 de maig i que ocupa les dues sales temporals del museu valencià, reuneix més d’un centenar de peces procedents de 35 col·leccions públiques i privades, entre les quals hi ha del Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”, el Banc d’Espanya i els museus de belles arts de Màlaga, Múrcia, Còrdova i Bilbao, a més de les col·leccions dels museus de belles arts d’Alacant, Castelló i València, entre altres.

“Reconegut per la societat artística valenciana de la seua època, Agrasot va ser un referent per als seus companys. Tanmateix, amb el pas dels anys, la historiografia l’ha situat únicament com un pintor costumista” ha assenyalat Ester Alba, que ha afegit que “aquesta exposició pretén mostrar Agrasot com el pintor polièdric que va ser, que va treballar tots els gèneres artístics amb una mirada molt àmplia. La mostra incideix, especialment, en la projecció internacional que va tindre, amb obres en els mercats anglés, francés i italià, a més de passar per l’Argentina, Mèxic i els EUA, sense oblidar que va participar en les exposicions nacionals i internacionals”.

En 1902, l’Encyclopaedia Britannica resumia de manera rotunda la situació de la pintura espanyola de la segona mitat del segle XIX. Considerava que la pintura moderna a Espanya començava amb Marià Fortuny (1838-1874), qui hauria de deixar marca en les següents generacions de pintors. I destacava només un artista durant els anys de 1870, Joaquín Agrasot i Juan (1836-1919), que va pintar amb gran sinceritat imatges de la vida espanyola quotidiana. I concloïa que, ja per a finals del segle, dos joves artistes van aparéixer amb energia: Joaquim Sorolla (1863-1923) i Ignacio Zuloaga (1870-1945).

Joaquín Agrasot ha sigut definit com un artista realista i costumista, associat al naturalisme regionalista valencià de la segona meitat del segle XIX. Tot i això, la seua vibrant paleta cromàtica, l’ús de la llum i d’una pinzellada molt particular l’aproximen a les formes preciosistes finiseculars que permeten enquadrar-lo dins de la pintura moderna coincident amb el corrent artístic internacional.

Així, l’obra d’Agrasot es presenta contextualitzada juntament amb l’obra d’altres artistes coetanis com Marià Fortuny, Ramón Tusquets i Josep Tapiró, per esmentar els diferents corrents de què va formar part.

L’exposició és una oportunitat per a mostrar les diverses disciplines artístiques que va treballar al llarg de la seua dilatada vida, amb algunes peces inèdites procedents de col·leccions particulars de diferents punts de la geografia espanyola. Des d’un criteri cronològic però també temàtic es mostren peces dels seus temes més coneguts, com la pintura costumista, “no tant com una referència a la temàtica local, sinó com a mostra del que es demandava en el mercat internacional”, ha assenyalat Rafael Gil.

La magna exposició mostra a més altres temàtiques menys conegudes de l’artista com la pintura orientalista, molt establida en la segona mitat del segle XIX, a la qual no s’havia donat molta difusió i que demostra la qualitat i el domini de la tècnica i el color d’Agrasot.

Segons Ester Alba, “Joaquín Agrasot va ser un pintor molt longeu, va pintar fins a l’últim dia de la seua vida”. En l’exposició es mostra l’obra que va fer en els seus últims moments i que va deixar inacabada, ‘Mas o Paisatge urbà’, que forma part de la col·lecció familiar de l’artista.

Com a novetat a València, entre altres, es presenten uns quants dibuixos procedents de la Biblioteca Nacional, obra de Marià Fortuny, en els quals es mostra la relació d’amistat entre els dos pintors; una col·lecció de dibuixos interessant que serveix, a més, per a acostar al públic l’entorn familiar i íntim d’Agrasot.

Cal fer una menció especial també a les obres del Museu Nacional del Prado, ‘Bugadera de la Scarpa’ i ‘Les dues amigues’ (el quadre més conegut de l’artista), premiades en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1864 i 1867, respectivament.

A més s’exhibeix per primera vegada a València una obra icònica d’Agrasot, ‘Escola rural als Estats Pontificis’ procedent del MNAC, a més del retrat d’Amadeu I del MUBAG.

Els comissaris han assenyalat que aquesta mostra, conjuntament amb el catàleg que es presentarà d’ací a poc, constitueix un primer gran acostament a la producció prolífica d’Agrasot i ens permet obrir la porta a noves investigacions al voltant d’altres peces interessants en col·leccions internacionals que no han pogut estar presents per la situació de la pandèmia.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: