El Consell del Disseny presenta al consistori les conclusions de l’informe “La ciutat desitjada”
El Consell del Disseny ha presentat este dimecres a l’alcalde de València, Joan Ribó, el primer informe sobre el disseny a la ciutat de València, titulat “La ciutat desitjada”. Es tracta del primer diagnòstic elaborat per l’entitat sobre la utilització del disseny a la ciutat per a millorar el benestar dels seus habitants, i recull una sèrie de noves oportunitats per a la ciutat mediterrània, que posa el focus en nou àrees d’actuació diferenciades. Es tracta, tal com ha explicat l’alcalde, Joan Ribó, d’un dels projectes previstos i realitzats en el marc de València Capital Mundial del Disseny 2022, una iniciativa de ciutat que coordina actualment la Fundació del Disseny.
El document recull un diagnòstic sobre el disseny a la ciutat, amb l’objectiu de plantejar oportunitats en l’urbs en pro del benestar de la ciutadania, tenint en compte diferents tipus d’intervenció de cara a la València del futur. Al llarg de 60 pàgines i a través de cinc capítols, el document oferix una visió de ciutat, un diagnòstic i una proposta de pròxims passos, des de la premissa que es recull en la introducció del text: “detectant oportunitats, mirant els problemes i les solucions proposades sense prejudicis i proposant d’una manera holística i transversal”. Estes oportunitats per a la ciutat de València s’han unificat en nou àrees d’actuació, denominades respectivament “transitar, sòcol urbà, arquitectura, patrimoni, il·luminació, senyalització, equipament, comunicació i participació”, una designació de categories que podrà evolucionar i ser actualitzada en funció dels diferents diagnòstics que es realitzen posteriorment de la ciutat.
Tal com han explicat els autors de l’informe a l’alcalde, Joan Ribó, les prioritats que destaca el document són “la defensa de la sostenibilitat, l’atenció a la diversitat sociodemogràfica de la ciutadania i la protecció de la bellesa i el patrimoni local, posant els i les vianants en el centre de l’equació”. Per a això, es plantegen diferents tipus de propostes en les diferents àrees, entre elles l’establiment de rutes temàtiques, la creació d’instal·lacions temporals en solars no edificats, la rehabilitació de baixos comercials desocupats com a habitatges per al segment de població més envellida, especialment per la seua accessibilitat a peu de carrer, o la prioritat de l’arbratge en el paisatge urbà.
Atesa l’arquitectura de la ciutat, se suggerix l’obertura dels edificis institucionals i la programació d’activitats gratuïtes en edificis d’alt valor arquitectònic. Se suggerix també la senyalització de barris històrics com a posada en valor de les diferents identitats que conformen València. I quant a la il·luminació, es prioritza l’ús de colors càlids, menys contaminants lumínicamente que els blaus-blancs.
Altres propostes, en este cas per a millorar la senyalització urbana, és el disseny d’una retolació sistematitzada per a intervencions temporals (com a obres o canvis d’ús d’espais), i la creació d’un sistema integrat de senyalització urbana universalment intel·ligible i fonamentat en la cultura i el patrimoni local. A més, el document planteja la idea de crear un mobiliari urbà propi de la ciutat, fabricat de manera local i circular, pensat per a la climatologia particular de València i dissenyat sobre la base de la cultura visual pròpia. Finalment, se subratlla la participació ciutadana “com una oportunitat d’aproximació del públic al veïnat, animant des de l’escala de barri a implicar la ciutadania en el disseny dels espais de proximitat”.
Àmbit internacional, estatal i local
Este diagnòstic s’ha desenvolupat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (en el context internacional), de l’Agenda Urbana Espanyola (en el context nacional) i l’Estratègia Urbana Val̀ncia 2030 (en l’entorn local). El text es vincula de manera transversal amb iniciatives municipals com l’Agenda Urbana Valenciana, la LOTUP, el Pla Verd i de Biodiversitat, la iniciativa Val̀ncia Ciutat de Places, el Pla Agricultures Urbanes VLC o el Pla de Protecció de l’Horta, entre altres.
El Consell del Disseny va ser aprovat per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de València al juliol de 2022 i constituït al setembre del mateix any, en el marc de la celebració de València Capital Mundial del Disseny 2022. Va ser el primer consell de disseny d’un ajuntament a Espanya. Es configura com un equip consultiu conformat per professionals del disseny i l’arquitectura, que assumix la funció d’ajudar el consistori a enfocar els reptes existents en la vinculació entre ciutat i ciutadania. Els seus integrants, i signants del document “La ciutat desitjada” són: Silvana Andrés (artista visual i docent), Carmen Baselga (arquitecta d’interiors i dissenyadora), Inés Novella (arquitecta i planificadora urbana), Kike Correcher (dissenyador gràfic i consultor estratègic), Marisa Gallén (dissenyadora, presidenta de l’Associació València Capital del Disseny, Premi Nacional de Disseny 2019), Xavier Giner (professor de disseny de producte), Yolanda Herráiz (dissenyadora, presidenta de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV)), Nacho Lavernia (dissenyador, Premi Nacional de Disseny 2012), Maite Palomares (arquitecta), Irene Reig (dissenyadora), Ana Segòvia (dissenyadora industrial), i José Manuel Vidal (arquitecte paisatgista).
Informació i Foto: Ajuntament de Valencia