El Consell aprova el decret que regula l’estructura i el funcionament de les agrupacions sanitàries interdepartamentals

El Consell ha aprovat el decret que regula l’estructura, el funcionament i la coordinació entre els centres sanitaris i serveis assistencials integrats a les vuit agrupacions sanitàries interdepartamentals (ASI) que conformen l’actual sistema valencià de salut i entrarà en vigor l’endemà del seu publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Mitjançant aquest decret, la Conselleria de Sanitat estableix les línies dactuació i de coordinació entre els diferents centres sanitaris i serveis assistencials que integren les ASI. A més, defineix la cartera de serveis, estableix itineraris i nivells assistencials, i en regula l’estructura directiva i els òrgans d’assessorament.

L’objectiu principal és garantir l’accés equitatiu a totes les prestacions assistencials incloses a la cartera de serveis del sistema públic sanitari, independentment del departament de salut a què pertanyi la persona usuària.

Per això, aquesta nova estructura assistencial formada per vuit agrupacions sanitàries interdepartamentals permetrà un ús compartit dels recursos sanitaris existents i establir sinergies entre els diferents centres del sistema sanitari. Cada ASI reagrupa diversos departaments de salut amb els hospitals i els centres d’Atenció Primària.

Quatre nivells assistencials en atenció hospitalària

Pel que fa a l’atenció hospitalària, per tal d’assegurar l’accés i l’ús eficient de tots els recursos, el decret reagrupa els serveis assistencials a quatre nivells. En aquest sentit, els nivells 1 i 2 recullen aquells serveis hospitalaris que estan disponibles als hospitals de totes les agrupacions sanitàries interdepartamentals, com són anatomia patològica, anestèsia, aparell digestiu, cardiologia, entre d’altres.

D’altra banda, el nivell 3 consta de serveis assistencials disponibles a les ASI, però a més contempla la possibilitat d’instaurar serveis assistencials amb professionals de diferents ASI, i per això s’han creat les agrupacions sanitàries interdepartamentals complementàries. Es tracta de garantir prestacions com ara angiologia i cirurgia vascular, cirurgia plàstica, genètica, hemodinàmica, entre d’altres.

I pel que fa al nivell 4, l’àmbit d’actuació inclou totes les ASI, ja que reagrupa serveis dedicats a l’atenció de malalties d’alta complexitat. D’aquesta manera, es pretén aproximar i organitzar de forma eficient serveis com cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, cirurgia pediàtrica, cirurgia maxil·lofacial, cures intensives neonatals, hemodinàmica avançada, entre d’altres, amb l’objectiu de garantir els millors resultats de la manera més eficient.

Tres tipus d’itineraris clínics

Per assegurar l’accés equitatiu a tota la cartera de serveis i garantir la continuïtat assistencial del pacient, la normativa preveu la implantació d’itineraris clínics entre els diferents centres sanitaris que formen part de l’ASI.

De fet, la nova normativa estableix tres tipus ditineraris clínics: els que es realitzen en el marc de la mateixa agrupació sanitària; els que es duen a terme als centres o serveis d’una ASI i de les agrupacions sanitàries interdepartamentals complementàries, que són aquelles que reagrupen professionals de diferents centres; i finalment, contempla els itineraris clínics per a l’atenció hospitalària d’alta complexitat.

En aquest darrer cas, es tracta d’aquelles prestacions que es caracteritzen per una dificultat especial, l’ús de tecnologia sanitària o aquelles tècniques que requereixen una àmplia experiència professional. A més, inclou l’assistència a malalties rares o aquelles que per baixa prevalença necessiten la concentració de casos per oferir una atenció de qualitat.

Als itineraris assistencials per a casos d’alta complexitat, s’hi inclouen les unitats de referència del sistema sanitari, així com els centres, serveis i unitats del Sistema Nacional de Salut que figuren a la seu electrònica del Ministeri de Sanitat.

Estructura directiva de les ASI

El decret estableix que cada agrupació sanitària interdepartamental comptarà amb una direcció gerència, que recau en qui ocupi la gerència del departament de salut amb lhospital de referència. A més, de manera excepcional i en cas de necessitat, es podrà crear una adjuntia de suport a la gerència.

D’altra banda, les ASI comptaran amb un comitè directiu la presidència del qual l’exercirà la gerència de l’ASI i les vicepresidències, les gerències de la resta de departaments que formen part de l’agrupació.

Així mateix, cada agrupació sanitària comptarà amb òrgans dassessorament al comitè directiu. Es tracta d’àrees funcionals centrades en informació sanitària, tecnologies de la informació, assegurament i acreditació, qualitat en atenció al pacient, personal i gestió del talent, eficiència de la despesa, productes farmacèutics, recerca i innovació
ió, docència i comunicació.

Finalment, la normativa regula la creació dòrgans consultius. D’aquesta manera, cada agrupació sanitària tindrà un consell clínic assistencial format per la direcció mèdica, infermeria i especialistes de diferents àrees per oferir una visió integral.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana