El Consell aprova el decret pel qual es modifica el Pla Integral de Residus que se centra en la prevenció, reutilització i reciclatge de qualitat
La seva revisió era necessària tant pel que prescriu que fa a terminis en la Llei estatal 22/2011 com per l’adaptació al Pla Estatal Marc de Gestió de Residus 2016-22 (PEMAR), així com per diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·laven l’article 17.3 de l’anterior text.
S’ha tingut en compte, així mateix, el que disposa recents directives europees, com ara el paquet d’Economia Circular de 2018, o la Directiva de plàstics d’un sol ús. Addicionalment, pretén ser un mecanisme d’implementació de l’acord de l’ONU sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, com l’objectiu 11 sobre ciutats i assentaments humans inclusius, resilients i sostenibles; el 12 sobre consum i producció sostenibles, o el 13 sobre mesures urgents contra el canvi climàtic.
Tot i tractant-se de la modificació i adaptació d’un decret, formal i pràcticament s’ha realitzat una tramitació de decret nou, donat el caràcter normatiu i de pla d’acció territorial d’obligat compliment a la Comunitat Valenciana. El procés de tramitació ha inclòs una avaluació ambiental estratègica i un elevat grau de debat i participació.
El nou pla està associat a la transició cap a un nou model de gestió de residus, d’acord amb les opcions de gestió jeràrquicament prevalents segons les Directives Europees, és a dir, prevenció en la generació, reducció en origen, preparació per a la reutilització, reciclatge de qualitat .
Es fonamenta així una nova planificació autonòmica de residus completament basada en els principis de l’Economia Circular que contempla les polítiques orientades al “residu zero”.
En aquest marc, el nou pla impulsa la recollida selectiva, tant en l’àmbit municipal com en centres públics i privats de tota índole. Així mateix, la recollida selectiva de bioresidus en origen es converteix en una proposta d’àmbit autonòmic, amb l’objecte de maximitzar el seu rendiment i no superar el màxim d’un 10% destinat a abocador que marquen les directives a futur.
També es fomenten algunes tècniques de valorització material, com l’ús de materials obtinguts a partir de bioresidus, especialment per a la fracció orgànica no obtinguda selectivament.
Pel que fa a les sentències del TSJCV que van anul·lar l’article de l’anterior text sobre incineració, el PIRCV desestima el desenvolupament per part de la Generalitat d’infraestructures d’incineració en relació amb els residus domèstics i assimilables.
A més, introdueix nous criteris per a la gestió adequada de residus industrials i no es contempla la incineració, coincineració ni valorització energètica de residus perillosos de qualsevol tipus susceptibles de tractaments previs o alternatius.
altres innovacions
Entre les innovacions incorporades pel nou PIRCV cal destacar l’aposta per sistemes de pagament per generació, a través de nous sistemes de recollida, com el “porta a porta” adaptat al municipi o equivalent decidit per l’entitat local, que incorpori noves tecnologies.
A més, s’indiquen ràtios mínimes d’educadors ambientals per municipi que treballin diàriament amb la ciutadania en la prevenció, reutilització i reciclatge de qualitat; i s’obliga a que tots els elements d’un sol ús fabricats amb plàstics siguin, com a mínim, real i efectivament reciclables.
També són novetat les bonificacions de les taxes de gestió de residus a les famílies reconegudes oficialment en risc d’exclusió social, així com l’estímul a la col·laboració amb empreses d’inserció social per a la gestió d’alguns tipus de residus, com tèxtils, estris o RAEES (residus d’aparells elèctrics i electrònics).
D’altra banda, el Pla abandona definitivament la perspectiva de projectes de macroplantes o macroabocadors a la Comunitat Valenciana.