El Compte General revela que el Consell ha millorat el resultat economicopatrimonial patrimonial un 86% en els últims nou anys
El Ple del Consell ha aprovat a l’efecte de la seva remissió a la Sindicatura de Comptes, el Compte General corresponent a 2018, que mostra una reducció del Resultat Econòmic-patrimonial negatiu del un 87,3% en els últims nou anys, en passar d’un resultat de -6.648.000 el 2011 a -840 milions el 2019, una reducció de 5.808.000. El de 2018 és el millor resultat des de 2008, abans de la crisi econòmica.
El Resultat Econòmic-patrimonial és l’equivalent al compte de pèrdues i guanys de les empreses, ja que és la diferència entre els ingressos-guanys i les despeses-pèrdues. Però, òbviament, les administracions no persegueixen el benefici econòmic sinó oferir serveis públics de qualitat. No obstant això, és un indicador de la marxa dels comptes públics.
Amb aquestes dades, el Consell segueix avançant cap a l’objectiu d’aconseguir el sanejament financer de la Generalitat, iniciat el 2015 i que va prosseguir el 2016 i 2017 amb l’aflorament de provisions i compromisos no reconeguts o centrifugats al futur per l’anterior Executiu, a costa de l’aprovació d’un nou sistema de finançament autonòmic que atorgui a la Generalitat els recursos suficients per atendre les competències que té encomanades i que garanteixi també la seva sostenibilitat financera minorant el llast del deute generat per l’infrafinançament.
Respecte al Compte de l’Administració, el 2015 el Resultat Econòmic-patrimonial negatiu es va situar en 4.543.000 després aflorar compromisos no reconeguts o centrifugats per l’anterior Consell per import de 3.084.000. En 2016, aquest import es va reduir fins als 2.636.000, després d’aflorar noves provisions derivades de decisions de l’etapa anterior per 929 milions; en l’exercici de 2017 es va rebaixar fins als 1.368 milions i el 2018 es produeix una nova baixada que deixa la xifra en 840 milions. Cal recordar que el 2011 es va assolir el pic més alt amb un resultat de 6.648.000.
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha informat en la roda de premsa posterior al Ple del Consell sobre el Compte General formulada per la Intervenció General, que està integrada per el Compte de l’Administració i les dels organismes autònoms, així com els comptes i informes d’auditoria retuts per les entitats públiques empresarials, les entitats de dret públic, les societats públiques, les fundacions, els consorcis i les universitats.
Els comptes de les entitats es faran públiques per la Intervenció en les pròximes setmanes a través de la pàgina web de la Conselleria d’Hisenda, com en exercicis anteriors.
El Compte General de la Generalitat, en virtut de l’article 136 de la Llei d’Hisenda Pública, és elaborada per la Intervenció General i es rendeix a la Sindicatura de Comptes. La mateixa llei estableix la submissió de la admisnitracion del Consell al règim de la comptabilitat pública, no al règim de la comptabilitat privada i estableix que la informació es presenti des d’un punt de vista econòmic-patrimonial, i no només des d’un punt de vista pressupostari .
Augmenta la provisió per a les Torres de Benidorm
A més del Resultat Econòmic-patrimonial, el Compte de l’Administració inclou el Balanç de Situació, que recull tots els béns (Actius) i deutes (passiu) de la Generalitat.
En el Passiu, i dins de les ‘Provisions per a riscos i despeses a curt termini’, el Consell ha imputat un import de 100 milions per a noves provisions per sentències i actuacions derivades d’actuacions o decisions preses en l’anterior etapa.
Entre aquestes sentències s’inclou la del Tribunal Suprem i la interlocutòria del TSJ que obliguen a demolir les dues Torres de Benidorm, de 22 plantes i amb 168 apartaments de luxe, en considerar-les il·legals per vulnerar la Llei de Costes. La sentència també obliga a indemnitzar els propietaris en el preu que van pagar incrementat en un 20%. Aquesta construcció va ser autoritzada per l’anterior Consell en 2005, tot i els informes tècnics i jurídics desfavorables.
En el Compte General s’ha hagut de reflectir l’impacte de la sentència estimat a dia d’avui en 115 milions. La provisió de 2017 era de 72 milions per a indemnitzacions als propietaris, però la Generalitat ha hagut d’ampliar la provisió per fer front a la demolició, augmentant-en 43 milions, fins als 115 milions.
Aquesta sentència encara trigarà a executar-se i el cost total superarà gairebé amb total seguretat els 115 milions. Però de moment, el TSJ ja ha obligat la Generalitat a consignar 75 milions d’euros en el pressupost de 2019 per fer front a indemnitzacions.
altres provisions
Una altra de les decisions judicials el cost per a les arques autonòmiques ha hagut de proveir és la necessària per fer front a la devolució d’uns ingressos indeguts cobrats per l’anterior Executiu a dependents i usuaris de residències a partir de 2014
Informació i Foto: Generalitat Valenciana