El Cicle La Democràcia avui de l’UJI aborda la relació entre tecnologia, governança, democràcia i dades
La professora de la Universitat de Barcelona Gemma Galdón-Clavell, una de les veus més crítiques sobre l’actual tecnificació de la democràcia imparteix la segona sessió de l’XI Cicle de Conferència La democràcia avui amb la conferència «Sobirania tecnològica? Democràcia, dades i governança en l’era digital» que se celebra el dijous 5 de març de 2020 a partir de les 12 hores en el saló de graus de la Facultat de Ciències Humanes i Socials.
Com argumenta Galdon-Clavell, actualment «el discurs tecnològic s’omple sovint de cants al Big Data, la Internet de les coses, els artefactes «intel·ligents», els algorismes i Silicon Valley (…). I quan algú reclama un pensament pels impactes socials d’aquests processos, pels riscos per a la privacitat, per la necessitat de repensar drets, valors i garanties en aquest nou escenari de dades, el tecnosolucionisme deixa caure algun qualificatiu com a «ètic» o «responsable» i ja està».
Una de les majors preocupacions d’aquest món hiperconnectivitzat que s’està engiponant i promocionant des dels poders públics, és la tendència cada vegada major a deixar la participació i presa de decisions polítiques en mans de sistemes intel·ligents. Principalment, perquè -com s’ha pogut constatar en innombrables ocasions- els algorismes matemàtics dotats d’Intel·ligència artificial s’equivoquen molt i gairebé sempre en la mateixa direcció, cap als sectors més vulnerables de la societat. I perquè els resultats derivats de la seva aplicació pràctica sol beneficiar a uns pocs privilegiats de la societat.
Totes dues qüestions almenys es troben darrere de la cada vegada major reivindicació ciutadania per un control sobre l’ús, aplicació i redistribució dels resultats derivats basat en la «capacitat per a decidir», com la possibilitat de dissenyar marcs normatius que orientin l’ús responsable de les dades de la ciutadania per part dels governs i empreses; que hi hagi possibilitat de conèixer què passa amb la informació que recopilen; que s’utilitzin les dades per a la resolució de problemes reals i no merament comercials; que els sistemes intel·ligents es basin en codis oberts, auditables i explicables; etc..
Es tracta, per consegüent, de «una espècie de sobirania popular sobre les dades que s’allunya d’altres nocions vinculades a la sobirania com el proteccionisme o l’intent (absurd) de desenvolupar infraestructures tecnològiques vinculades a delimitacions territorials». No obstant això, per a la doctora Gemma Galdón-Clavell aquesta solució no es troba exempta de problemes. Per això, posa l’accent que «optar per la sobirania tecnològica com l’element catalitzador d’un nou paradigma és estimulant, però també arriscat i potencialment limitant».
Informació i Foto: UJI