El Centre del Carme fa brillar la comèdia europea la quarta setmana del cicle CCCCinema d’Estiu

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta sis comèdies de França, Xipre, Itàlia, República Txeca i l’Antiga República de Iugoslàvia la quarta setmana del cicle de cinema d’estiu CCCCinema d’Estiu, que celebra la cinquena edició sota el títol ‘De què riem a Europa?’.

Entre el 3 i el 31 d’agost, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores el claustre gòtic de l’antic convent es converteix en un cinema d’estiu on gaudir, de manera gratuïta fins a completar aforament, d’una acurada selecció de comèdies europees .

La quarta setmana del cicle presenta sis cintes on la consciència política en diferents períodes històrics dels darrers 100 anys n’és la gran protagonista.

Superat l’equador d’aquesta nova edició del CCCCinema d’Estiu, ja amb 5.000 espectadors, podem confirmar que un any més, el nostre cinema d’estiu al Centre del Carme està sent tot un èxit. Cada nit, de dimarts a diumenge, el claustre gòtic del CCCC s’omple de persones que acudeixen al visionat d’aquesta selecció d’autèntiques joies cinematogràfiques, algunes inèdites, que mostren diferents aspectes d’Europa sempre a través de la comèdia”, ha assenyalat el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.

“A molts cineastes del vell continent els diverteix reunir personatges amb postures ideològiques adverses o enfrontar aquelles que semblaven ben avingudes. Saben que aquesta bastida social que sosté el món és en realitat profundament tragicòmic. Tant les bretxes com els punts de fusió entre països no són naturals sinó fruit d’una herència, un moment històric o una convenció social. I la bona comèdia, com podrem comprovar aquesta setmana de cicle, ha tingut la capacitat de mostrar-ho, desmuntar-ho o proposar fins i tot un ordre nou”, ha assenyalat el programador del cicle, el crític Daniel Gascó.

Programació del 22 al 27 d’agost

La francesa ‘La vie au Ranch’ (2009) és la pel·lícula que serà l’encarregada d’obrir la quarta setmana de CCCCinema d’Estiu el dimarts 22 d’agost. El Ranxo del títol és un pis parisenc situat a la riba esquerra on es reuneix una variada fauna estudiantil. Sense enquadraments precisos o grans moviments de càmera, la cineasta Sophie Letourneur entra de ple a festes i raves, sense que sorgeixi una trama o destaqui algun personatge.

La directora va registrar improvisacions dels actors que se sentien clarament i seguidament les va barrejar creant una banda sonora de grup majoritàriament femení, una mica confusa i caòtica d’un món que desapareix, ja que cada estudiant ha de separar-se i triar-ne el destí.

‘Smuggling Hendrix’ (Xipre, 2018), -la pel·lícula de Marios Piperides- transcorre gairebé tota a Nicòsia, l’última capital del món dividida. La part sud és xipriota; la nord, turca. Els personatges passegen per un territori esquinçat, fragmentat des de la invasió turca del 1973 a la recerca de Jimi, el gos del protagonista. Condicionats per la mateixa frontera absurda, sorgeix l?empatia entre personatges d?aquest temps que segueixen enfrontats artificialment per la història. Aquest film inèdit a Espanya, que va conquistar el públic i la crítica a grans festivals com el de Tribeca, arribarà al Centre del Carme dimecres 23 d’agost.

L’endemà, el dijous 24 d’agost, l’acció de Ko to tamo peva (Línia no regular, 1980) transcorre el 5 d’abril de 1941, un dia abans que els nazis bombardegessin Belgrad. I cap allà precisament es dirigeix en un autobús un conjunt molt variat de caràcters de lèpoca. En algunes escenes d’aquesta obra mestra de l’Antiga República de Iugoslàvia, es veu una anciana vestida de negre asseguda al seient del darrere. Ningú parla amb ella, no intervé a la pel·lícula i no apareix als crèdits finals. El director Slobodan Sijan afirma que representa la mort i la tragèdia de la guerra que s’acosta. El 1996, els membres de l’Acadèmia Iugoslava d’Arts i Ciències Cinematogràfiques (AFUN) van votar aquesta pel·lícula com la millor pel·lícula sèrbia realitzada en el període 1947-1995.

A la italiana ‘Sogni d’oro’ (1981), Michelle Apicella és el transumpte perfecte de Nanni Moretti. En el seu tercer llargmetratge, programat per al divendres 25 d’agost, Moretti mateix encarna Apicella, un cineasta tan egòlatra com frustrat, violent però incapaç d’imposar-se a un equip i dur a terme la seva visió. Com a ‘Aprile’ o ‘Il Caimano’, Moretti aborda aquí un tema recurrent en la seva filmografia: el de la pel·lícula impossible de fer. Abans, però, aboca la seva mirada sobre aspectes del món del cinema que no solen ser retratats: les presentacions en públic, la relació amb els productors, la frustració creativa, la incomprensió de la crítica o els efectes del seu ofici en les seves relacions íntimes i familiars.

El títol de Postriziny (Tijeretazos, 1981) es refereix als temps canviants, a mesura que les distàncies entre ciutats, nacions, cultures s’escurcen. A diferència de Milos Forman o Ivan Passer, l’autor d’aquest film, Jirí Menzel, va romandre a la República Txeca després que els tancs russos l’envaïssin, i allà, gràcies al fet que va cultivar un humor físic i visual que es podia entendre al marge del seu context polític, va aconseguir fama mundial. Aquesta obra divertida i sensual, que es veurà al CCCC el dissabte 26, versa sobre els orígens de l’escriptor Bohumil Hrabal, els pares dels quals vivien a la ciutat provinciana de Nymburk, dominada per la cerveseria local.

Com a fermall d’or, el diumenge 27 d’agost es rescata l’obra mestra de Pierre Étaix ‘Yo-yo’ (1965) on el mateix director interpreta un aristòcrata ric i crònicament avorrit que ho té tot excepte l’afecte d’una dona que una vegada va conèixer íntimament. Étaix va ser qui millor va entendre que tota aquesta tradició burlesca del cinema còmic mut és herència del circ i de la comèdia de pallassos. Federico Fellini ho admirava ia ‘I Clowns’ (1970) ho presentava com l’únic pallasso cineasta.

Les pel·lícules de CCCCinema d’Estiu es projecten del 3 al 31 d’agost, de dimarts a diumenge a les 22.00 hores al claustre gòtic del CCCC, en versió original subtitulada en castellà i valencià. L´accés és gratuït sense necessitat de reserva prèvia, fins a completar aforament.

Les persones que acudeixin amb antelació podran gaudir cada nit, just abans de la projecció de la pel·lícula, de dos episodis de la primera temporada de CCCC Stories, la primera sèrie de ficció produïda pel CCCC, rodada i ambientada íntegrament a centre d’art contemporani.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana