El Centre del Carme de Valencia reivindica la liberalització de la dona iraniana amb l’obra de Shadi Ghadirian

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’exposició retrospectiva ‘Com tots els dies’, de la fotògrafa iraniana Shadi Ghadirian, del 8 de febrer a l’1 d’abril.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista Shadi Ghadirian i pel comissari de la mostra, Mario Martín Pareja, ha presentat l’exposició.

Pérez Pont ha assenyalat que “l’obra de Ghadirian aborda una problemàtica com és la discriminació de la dona iraniana i la visibilitza oferint al públic l’oportunitat de conéixer la seua realitat de primera mà. La seua exposició s’emmarca dins de la línia de treball del Centre del Carme i del Consorci de Museus de suport a les polítiques d’igualtat de gènere i mostra l’important paper de la dona en la societat i concretament en l’àmbit artístic”.

L’exposició està formada per mig centenar de fotografies que componen les sèries més controvertides d’aquesta artista sobre la dona iraniana i que mesclen tradició i modernitat. A través de les contradiccions en la vida quotidiana, la fotògrafa iraniana Shadi Ghadirian es basa en el seu entorn i cultura, i en la seua condició de dona per a crear l’obra.

Nascuda en 1974 a Teheran, a la República Islàmica de l’Iran, Ghadirian “cau a fotografiar la dona” després de completar la llicenciatura a la Universitat d’Azad. Gharidian s’ha guanyat al públic internacional per les seues imatges innovadores que representen les dones iranianes en marcat contrast amb la forma en què la majoria de mitjans de comunicació occidentals les retrata, la qual cosa és el que més sorprén l’espectador.

Martín Pareja ha explicat que, “allunyada d’aquest concepte de retrat occidental, Ghadirian representa la dona iraniana en tots els seus aspectes, il·luminant amb el color zones d’un món que d’una altra manera s’antullaria fosc, i usant l’humor per a derrocar tabús”.

“Gràcies a la seua habilitat artística, aconsegueix enviar un missatge subtil i poderós focalitzat en els aspectes socials i històrics del seu propi país, però amb un eco que va molt més enllà de les seues fronteres. És per això que Ghadirian està considerada una de les primeres fotògrafes iranianes que modifiquen la percepció que es té de l’art i de la societat”, ha afegit.

L’exposició ofereix un recorregut per la seua producció artística, des de la primera sèrie, ‘Qajar’, de 1998, fins ‘Too Loud A Solitude’, de 2015, la incursió de Ghadirian en el vídeo; un llenguatge que se li antulla pròxim des del moment en què l’ull continua arreplegant tot el que ocorre davant de la càmera, aquesta vegada en moviment.

Per la seua banda, l’artista ha assenyalat que “per accident, els temes dels meus dos primers treballs van ser les dones. No obstant això, des d’aleshores, cada vegada que pense en una nova sèrie, d’alguna manera està relacionada amb les dones”.

“El lloc que ocupen les dones iranianes en el món és important per a mi perquè estic segura que ningú sap molt d’això. Potser l’única percepció d’un estranger sobre la dona iraniana és un xador negre. No obstant això, tracte de representar tots els aspectes de la dona iraniana”, ha afegit Ghadirian.

Ghadirian ha reconegut, així mateix, que “fins ara he tingut massa fotos en què les dones apareixen com a ciutadanes de segona categoria o mostre la censura a les dones. Vull continuar parlant de les dones perquè encara tinc molt a dir. Aquestes són les meues paraules com a dona i les paraules de totes les altres dones que viuen a l’Iran, on ser dona té el seu propi sistema”.

Discurs expositiu

En les fotografies de ‘Qajar’ (1998), Ghadirian s’inspira en els retrats que es fan en aquest període històric de l’Iran a finals del XIX i principis del XX. Mitjançant un fi sentit de l’humor, l’artista defineix la vida de l’actual dona iraniana com fora del seu temps; en una aparent anacronia que ha fet d’aquesta sèrie i, per tant, de Ghadirian, que siguen mundialment reconegudes i admirades.

‘Like Everyday’ (2000), és la segona sèrie, i aquesta vegada sí que hi ha una intenció clara per part de la fotògrafa d’elevar una crítica davant de les responsabilitats que recauen sobre els muscles de la dona durant tota la seua vida. En aquestes, el rostre femení és substituït per un utensili domèstic, de manera que es transcendeixen les distincions culturals i es fa universal la seua protesta.

En ‘West by East’ (2004), Ghadirian s’atreveix a retratar joves iranians a la manera occidental, retocant les fotografies tal com la censura ho fa amb les imatges que apareixen en les revistes occidentals que es distribueixen al seu país. ‘Ctrl + Alt + Del’ (2006), suposa una reflexió sobre la tecnologia, els canvis socials i culturals que comporta, i la seua imposició sobre la identitat de l’individu.

A més de la constant lectura del que ocorre en l’actualitat, Shadi Ghadirian ha sentit la necessitat d’analitzar aquells fets que la van marcar en la infància i en adolescència (“mai vaig tindre una adolescència”); fets derivats tant de l’època de la Revolució (1979) com de la immediata Guerra Iran-Irak (1980-1988).

Les sèries ‘Nil Nil’ i ‘White Square’, de 2008, es converteixen no només en la seua pròpia teràpia narrativa, sinó també en el relat de totes les dones que han viscut aquests esdeveniments, els quals, fins a aquest moment, sempre han sigut contats gràficament per homes al camp de batalla ?soldats i/o fotoperiodistes?.

La situació política a l’Iran segueix present en la vida de Ghadirian i impregna també l’última sèrie fotogràfica de l’exposició. “Miss Butterfly” (2011) escenifica la necessitat de protecció d’un mateix i de la llar, i naix després d’un confinament forçós en la seua pròpia casa i episodis d’estrés i paranoia que va patir, durant dos mesos, per la por de ser arrestada en els dies anteriors i posteriors a les eleccions presidencials de 2009.

Dades biogràfiques

Shadi Ghadirian (Teheran, l’Iran, 1974) es gradua en Fotografia per la Universitat Azad de Teheran en 1998. La seua obra s’ha exhibit a Orient Mitjà, Europa, els Estats Units, Canadà i Rússia, i forma part de col·leccions com les del British Museum i Victoria & Albert Museum de Londres, el d’Art Modern Centre Georges Pompidou de París, el LACMA de Los Angeles, el Smithsonian de Washington, el de Belles Arts de Boston, el d’Art Modern de Viena o el de Teheran.

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: