El CECOVA reclama reforços immediats i un contingent estatal d’infermeria per respondre a emergències com la de Ceuta i protegir les seves plantilles

El Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA), que integra
els col·legis d’Infermeria d’Alacant, Castelló i València posa en valor l’esforç que
estan fent les professionals i els professionals d’infermeria de la ciutat autònoma
durant la crisi de juliol i agost del 2026, però considera que donar-los suport i reconèixer-ne la crisi
lliurament no és suficient. La situació demostra que, quan una emergència incrementa
de forma extraordinària la demanda assistencial, les mancances estructurals de les plantilles
encara queden més exposades i el sistema no pot respondre fent recaure l’esforç
sobre els que ja sostenen lassistència ordinària.

El president del CECOVA, Juan José Tirado –com a portaveu de les infermeres i infermers
de Castelló, València i Alacant– reclama una resposta immediata de les administracions
competents i adverteix que la solució no pot consistir a prolongar jornades, acumular
torns o demanar nous esforços a unes plantilles que necessiten descansar per garantir uns
cures assegurances. “Aplaudir el lliurament de les infermeres ceutíes és fàcil;
professionals que necessiten és allò veritablement difícil i allò veritablement urgent”, afirma
el president del CECOVA, que subratlla que l?emergència posa de manifest un problema
que transcendeix Ceuta: Espanya manté unes ràtios d’infermeres i infermers insuficients
per afrontar amb garanties tant lactivitat ordinària com les situacions extraordinàries.
Per això, el CECOVA reclama l’enviament immediat de professionals sanitaris des de la península
quan una emergència desborda la capacitat assistencial de Ceuta i defensa l’activació de
un pla sanitari extraordinari que incorpori recursos humans i materials suficients.
Des de la perspectiva infermera, aquest reforç ha de permetre absorbir la sobrecàrrega sense
convertir les hores extraordinàries, els dobles torns o la renúncia al descans al
mecanisme habitual per mantenir lassistència. “No podem trucar reforç a demanar a les
mateixes infermeres que facin més hores; un reforç és incorporar noves professionals i
nous professionals allà on calen”, assenyala Juan José Tirado.
El CECOVA considera a més necessari organitzar dispositius assistencials extraordinaris que
concentreu l’atenció derivada d’una situació d’emergència i eviteu traslladar tota la
pressió als centres d’atenció primària ia l’activitat ordinària. La utilització despais
hospitalaris específicament preparats per a contingències, dotats amb personal suficient,
permet ordenar la resposta, protegir els circuits assistencials habituals i garantir que
les persones ateses reben cura amb seguretat i dignitat. Aquesta planificació ha de
incorporar també vigilància epidemiològica, vacunació, proves, aïllament i seguiment
quan les circumstàncies de l’emergència així ho requereixen.
La situació de Ceuta demostra igualment que el problema no neix amb una crisi concreta,
sinó que revela dèficits estructurals previs. El CECOVA considera imprescindible ampliar les
plantilles i establir mecanismes eficaços per atraure i retenir professionals en destinacions amb
especials dificultats de cobertura. La consideració efectiva de Ceuta com a zona de difícil
cobertura, acompanyada d’incentius adequats, constitueix una eina necessària per
evitar que les emergències trobin plantilles ja tensionades i amb escàs marge de
resposta. “Una emergència no es pot convertir en una radiografia de les nostres mancances i
després oblidar-se quan desapareix l?emergència”, apunta el president del CECOVA.
El dèficit d’infermeres i infermers constitueix, segons el parer del CECOVA, un dels principals
obstacles perquè el sistema sanitari pugui respondre amb solvència davant d’esdeveniments
extraordinaris. Una assistència segura necessita prou professionals abans, durant i
després d?una crisi, perquè la recuperació també exigeix ​​cures. Per això, el CECOVA
reclama que les administracions centrals i autonòmiques –de manera coordinada- afrontin de manera decidida la millora de les ràtios d’infermeria a Espanya i abandonin qualsevol
estratègia basada en utilitzar la disponibilitat extraordinària dels professionals com
substitut d‟una planificació adequada de les plantilles.
En aquest context, el CECOVA proposa crear un contingent estatal d’infermeres i
infermers per a emergències, estructurat, planificat i dotat de recursos, que pugui
activar-se amb rapidesa quan una situació excepcional vaig sabe