El catedràtic de la UA, Javier García, publica a Nature Chemistry un article sobre la creació i evolució de la taula periòdica
El catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant i president electe de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), Javier García Martínez, acaba de publicar, a la prestigiosa revista científica Nature Chemistry, un article sobre les dificultats relacionades amb el descobriment dels últims elements químics i les disputes sobre el nom que havien de rebre.
En l’article, García fa un recorregut històric de les principals polèmiques i dels acords que han permès crear un llenguatge comú de la química. En ell descriu com abans de la creació de la IUPAC no existien unes regles clares i acceptades universalment per nomenar les diferents substàncies químiques, les seves estructures i les seves reaccions. «Gràcies a aquest organisme internacional avui tenim un llenguatge comú que ens permet avançar en la investigació, l’educació i la indústria químiques», assegura el catedràtic de la Universitat d’Alacant.
Un dels aspectes que més crida l’atenció d’aquest article és com durant la guerra freda les principals potències van competir per demostrar el seu lideratge tecnològic mitjançant el descobriment de nous elements. Aquesta tensió, explica García, s’evidencia en nombroses disputes per la prioritat i dret a donar nom a elements químics. En l’article publicat a Nature Chemistry, es destaquen alguns dels casos més coneguts i que van ocasionar conflictes entre científics dels dos costats del teló d’acer. És molt significatiu, com afegeix Javier García que «el 1991 la IUPAC tanca la polèmica amb l’aprovació formal dels noms i símbols dels elements més controvertits».
Segons recull el científic alacantí, des de fa més de 250 anys cada dos o tres anys es descobreix, de mitjana, un nou element. En aquest sentit, apunta García, les superpotències segueixen competint per ampliar la taula periòdica com posa de manifest la construcció de la Fàbrica d’Elements superpesants a Rússia que sens dubte ens ajudarà a entendre els components bàsics de l’univers. Gràcies a aquests esforços, només en els darrers anys s’han descobert els elements nihonio, moscovio, teneso i oganesón amb què es completa el setè període de la taula periòdica.
La publicació de l’article a Nature Chemistry se suma a l’Any Internacional de la Taula Periòdica que se celebra a 2019, coincidint amb els 150 anys de la proposta de la taula periòdica feta per Dimitri Mendeleev.
Javier García MartínezSello_Año_Internacional
Catedràtic de Química Inorgànica i director del Laboratori de Nanotecnologia Molecular de la Universitat d’Alacant (UA) on ha desenvolupat una extensa tasca docent i investigadora en nanomaterials i en la seva aplicació en el sector energètic. Des 2019, García és president electro (president per al bienni 2022-2034) de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. A més, forma part dels comitès de l’Any Internacional de la Taula Periòdica i del Centenari de la IUPAC.
Fundador de l’empresa de base tecnològica Rive Technology, que comercialitza la tecnologia que va desenvolupar durant la seva estada postdoctoral a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). En 2019, l’empresa GRACE va adquirir Rive Technology estenent les aplicacions comercials i implantació internacional de la tecnologia desenvolupada per Javier.
El lideratge científic i empresarial de Javier García ha estat reconegut amb alguns dels premis més importants. Al juny de 2014, li va ser atorgat el Premi Rei Jaume I en la seva categoria de Noves Tecnologies i, des de 2015, és el primer espanyol a rebre el Emerging Researcher Award de l’American Chemical Society. A l’estiu de 2017, va ser reconegut per l’American Chemical Society amb el Kathryn C. Hach Award com el millor emprenedor dels EUA al sector químic. A més, és membre del Consell de Tecnologies Emergents del Fòrum Econòmic Mundial, de l’Acadèmia Jove Global, membre de la Royal Society of Chemistry i president de l’Acadèmia Jove d’Espanya.
Informació i Foto: Universitat Alacant